El Banc d'Espanya revisa a l'alça el creixement d'aquest 2024

MADRIDEl Banc d'Espanya (BdE) torna a caminar en sintonia amb el govern espanyol. Aquest dimarts, l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos ha revisat a l'alça el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya aquest 2024 i el situa en l'1,9%, només una dècima per sota de la previsió de l'executiu central, que estima que l'economia creixerà un 2% aquest any. Així es desprèn de l'informe de projeccions macroeconòmiques corresponent al primer trimestre d'aquest 2024, i publicat aquest dimarts, en el qual el Banc d'Espanya es mostra més optimista en comparació amb l'escenari que va dibuixar el desembre de l'any passat. Aleshores, l'organisme supervisor anunciava una revisió a la baixa del creixement econòmic i apuntava a un rebot del PIB espanyol d'un 1,6% el 2024. Pel que fa a les projeccions del 2025 i el 2026, el BdE les manté sense canvis: un creixement del PIB d'un 1,9% i un 1,7% respectivament.

L'Estat, doncs, aguanta el pols en un moment en què tot i el reactivament a la zona euro, l'economia europea encara arrossega la ressaca de la crisi energètica i de preus i continua frenada per l'enduriment de la política monetària: el Banc Central Europeu manté des de l'octubre els tipus d'interès en el 4,5%. Mantenir el ritme de creixement de l'economia espanyola de l'any 2023 (el PIB va rebotar un 2,5%) és gairebé una quimera, però tenint en compte els missatges d'alerta dels darrers mesos, fregar un creixement d'un 2% és una dada prou bona.

Descens dels preus energètics

Rere aquesta revisió a l'alça hi ha les dades que va donar a conèixer l'Institut Nacional d'Estadística (INE) al gener, que va anticipar (s'ha de confirmar) un rebot del PIB d'un 0,6% en els últims tres mesos de l'any. "Va ser inesperat", reconeixen des del Banc d'Espanya. També un descens dels preus energètics, així com l'extensió d'algunes mesures del govern espanyol per alleugerir l'impacte de la crisi de preus. S'hi sumen elements com el dinamisme del mercat laboral i un "avenç" de les rendes reals, és a dir, dels salaris, però també una "dissipació gradual" de l'impacte negatiu de la pujada de tipus. Tanmateix, l'organisme supervisor situa en el punt de mira la inversió, sobretot privada, ja que mostra signes de "debilitament"; les tensions geopolítiques i l'esgotament de la bona marxa de l'economia de l'any 2023, és a dir, els "vents de cua". A tall d'exemple, el Banc d'Espanya preveu que el PIB el primer trimestre del 2024 creixi un 0,4%. A ulls de l'organisme supervisor, aquest creixement continuarà recolzant-se sobretot en la demanda interna, en particular en el consum privat de les famílies.

Són aquests mateixos factors, en particular la caiguda dels preus energètics, els que expliquen la revisió a la baixa de la taxa d'inflació que també ha dut a terme el Banc d'Espanya. Per al 2024, situa la inflació general en el 2,7% (una caiguda de més de mig punt respecte a la previsió del mes de desembre), mentre que la fa caure per sota del 2% a partir del 2025, quan se situaria a l'1,9%. L'any 2026, la inflació cauria a l'1,7%. Aquesta revisió a la baixa, però, no és una anomalia. De fet, al desembre encara va ser més abrupta: el BdE va retallar les seves pròpies projeccions d'inflació per a aquest 2024 en més d'un punt percentual. Tanmateix, si els preus encara estan tensats és perquè el Banc d'Espanya detecta una persistència de la inflació subjacent, així com una "sorpresa a l'alça" a final del 2023 dels preus dels aliments.

Pessimisme amb el dèficit

Però no tot és tirar coets. L'horitzó del Banc d'Espanya pel que fa als comptes públics del govern espanyol, en concret pel que fa al dèficit, no és tan positiu com el de l'executiu espanyol. L'organisme supervisor veu difícil que Espanya compleixi amb les regles fiscals aquest 2024 i situa el dèficit en un 3,5% del PIB, tot i que millora el del 2023 (3,8%). Si bé s'espera que els ingressos públics continuïn creixent, sobretot pel dinamisme de l'activitat, el Banc d'Espanya detecta una "considerable despesa pública", no només fruit de les remuneracions dels sous públics i les compres de l'administració, sinó sobretot per la despesa en pensions. De fet, es preveu que aquesta despesa creixi els pròxims anys en paral·lel a la retirada del mercat laboral de la generació del baby boom. "Si no s'implementen o anuncien mesures addicionals, el dèficit es mantindrà elevat", reiteren des del Banc d'Espanya.