La jubilació s'haurà d'ajornar fins als 68 anys per pagar les pensions, segons CaixaBank Research

BarcelonaEn un món amb menys naixements i més longevitat, el repte demogràfic que espera a la majoria d'economies avançades és imminent. L'estructura poblacional està canviant i cada cop s'assembla menys a una piràmide amb una base ampla formada per joves i una punta estreta de persones d'edat avançada. En el seu lloc, ara hi ha un obelisc, amb uns fonaments erosionats per la baixa natalitat i una part superior que creix esperonada per l'increment de l'esperança de vida. Així ho reflecteix el dossier Desafíos y políticas en la era de la longevidad, publicat aquest dilluns per CaixaBank Research, en el qual l'entitat bancària analitza a través de diferents articles quin escenari econòmic ens espera a mesura que la generació dels baby boomers es comença a jubilar de forma massiva. Avisa, per exemple, que per finançar les pensions caldrà endarrerir l'edat de jubilació fins als 68 anys.

Aquest canvi de silueta, alerta l'economista Josep Mestres Domènech, implica que el 2050 a Espanya, per cada jubilat, només hi haurà 1,6 persones en edat de treballar (actualment són 2,6). "Aquesta trampa demogràfica en la qual no es renoven les generacions s'accentuarà en els pròxims anys", remarca l'expert. En aquest context d'envelliment accelerat, l'informe recorda que la natalitat seria una primera palanca per contrarestar aquest estancament poblacional. Així i tot, admet que les previsions a futur pel que fa als naixements no són optimistes i recomana impulsar polítiques públiques per reduir el cost de tenir fills.

Cal tenir present que aquesta pressió demogràfica també es notarà en la despesa pública i que, segons la publicació, sense les mesures necessàries, a mitjà termini això comportarà un empitjorament dels comptes públics de les economies desenvolupades. L'Airef calcula que els diners que Espanya gasta en relació amb l'envelliment augmentaran en cinc punts del PIB entre el 2022 i el 2050. D'aquests, 3,4 punts corresponen a les pensions. Mentrestant, els ingressos per les cotitzacions de les persones que treballen només augmentaran en 1,1 punts.

Com s'ho farà Espanya, doncs, per pagar les pensions en el futur? L'article de l'economista Javier García-Arenas apunta que allargar la vida laboral dels ciutadans és una via. "Una avinguda que han seguit altres països és retardar l'edat legal de jubilació", valora. Concretament, aquest càlcul es faria aplicant tres quartes parts de l'increment de l'esperança de vida previst entre el 2022 i el 2050. Això suposaria que a l'Estat l'edat legal de jubilació augmentaria dels 66,2 anys del 2022 als 68,2 anys el 2050, ja que per a aquest període s'espera que la longevitat dels espanyols sumi gairebé tres anys. Aquest retard en el moment de deixar de treballar, diu l'expert, representaria per si sol una reducció de la despesa en pensions de 0,5 punts del PIB el 2050, respecte a l'escenari base de jubilació als 67 a partir del 2027.

Immigració i productivitat

El dossier de CaixaBank Research també incideix en l'impacte de la immigració sobre aquest declivi demogràfic. Entre el 2022 i el 2024, en un moment de rebot per la recuperació postcovid, van arribar a Espanya gairebé 1,2 milions de nouvinguts. Per als pròxims anys, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) preveu una entrada neta de 375.000 persones a l'any fins al 2053. Tanmateix, es calcula que l'Estat necessitaria rebre almenys un milió de migrants a l'any de manera sostinguda durant tres dècades per mantenir la ràtio de dependència actual (la proporció de població de més de 65 anys sobre el grup d'entre 25 i 64 anys). Aquest indicador se situa ara en el 36% i augmentarà amb força fins al 61% el 2050. "Sembla molt complicat rebre fluxos gairebé tres cops superiors als previstos i al mateix temps oferir a la població resultant uns serveis públics adaptats perquè no se saturin", afegeix l'estudi.

Per últim, la publicació analitza en quina mesura la productivitat pot ser una altra palanca per contrarestar l'efecte de la pressió demogràfica. En aquest sentit, pronostica que si s'aconsegueix que creixi un 1,2% de mitjana durant els pròxims 25 anys (en lloc de la previsió actual del 0,8%), es podria disminuir la despesa en pensions en un punt del PIB de cara al 2050 i el deute públic en prop de 20 punts respecte a l'escenari base. "No resulta forassenyat aspirar a arribar a aquest ritme a mitjà termini, encara que es tracti d'un objectiu ambiciós", conclouen des de CaixaBank Research.