Es poden vincular les pujades salarials a la crisi de l'habitatge?
Els sindicats reclamen que el preu dels immobles s'incorpori a la negociació col·lectiva i el càlcul de l'SMI
BarcelonaQuan sindicats i empreses negocien pujades salarials dins d’un conveni col·lectiu, mai hi ha una fórmula única i automàtica. Aquest estira-i-arronsa combina diferents criteris i hi pot contribuir, per exemple, el fet que la companyia en qüestió hagi incrementat els seus beneficis, que el seu sector estigui en un moment de creixement o que la plantilla faci pressió a través de protestes i vagues.
Així i tot, una de les referències més habituals és l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida), que es pren com a punt de partida per garantir que els treballadors no perdin poder adquisitiu. Per exemple, sovint en els convenis col·lectius es pacten clàusules de revisió salarial que permeten ajustar els sous cada any si la inflació és superior a la prevista.
En plena crisi d'accés a l'habitatge, però, els sindicats han recuperat amb més força una antiga reivindicació: l'IPC no té en compte el preu de la compravenda de pisos, en un moment en què aquest continua disparat i a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Per tant, es pregunten, té sentit que els salaris s'actualitzin tenint com a referència un indicador que no reflecteix al 100% la realitat del mercat immobiliari?
El coordinador del gabinet econòmic confederal de CCOO, Luis Zarapuz, recorda que l'IPC entén l'habitatge com un bé d'inversió i no de consum, i per això no inclou les despeses vinculades a comprar un pis ni a finançar-lo. "El nostre indicador de com evoluciona el cost de la vida és parcial. No és que ho fem malament, però la fotografia està trucada. L'habitatge hauria de tenir molt més pes si ens fixem en tots els diners que surten de les llars per pagar la hipoteca o el lloguer", assegura.
Els lloguers sí que formen part de la cistella de l'IPC, però el sindicalista també expressa alguns dubtes sobre com es recullen en el càlcul. Zarapuz argumenta que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) capta l'evolució dels arrendaments dins d'un mateix contracte, però no reflecteix els salts de preu entre un d'antic i un de nou: "Per això les pujades que mostra sempre estan molt alineades amb el mateix IPC", afegeix. Per tal de desvincular els lloguers de la inflació i com estava previst a la llei d'habitatge estatal, aquest gener el govern espanyol va posar en marxa un nou índex de referència per actualitzar-ne anualment els preus.
Per a Fernando Luján, vicesecretari general de política sindical de la UGT, l'habitatge tampoc té un pes suficient dins el càlcul de l'IPC i és un element que s'hauria d'incorporar en els acords marc de la negociació col·lectiva. En aquest sentit, recorda que l'últim repunt de la inflació a Espanya va ser del 2,7% a l'agost, mentre que el preu de l'habitatge va créixer un 12%. "Si aquest increment i les pujades dels tipus d'interès estiguessin reflectits en l'IPC, hauria estat molt més alt, i els sindicats hauríem demanat molt més en les negociacions per les pujades salarials", defensa.
Negociacions a la vista
Luján també reclama que el preu de l’habitatge sigui un indicador a tenir en compte per fixar el salari mínim interprofessional (SMI), que ara intentaran pactar amb el govern espanyol per al 2026. A més, la crisi immobiliària serà un dels elements que els sindicats intentaran incorporar en la negociació del nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC, el marc que serveix de guia per negociar els convenis col·lectius). Per a CCOO i UGT serà igual d'important que les noves pujades salarials reflecteixin l'evolució dels marges empresarials per compartir aquests beneficis amb les seves plantilles.
El catedràtic de dret laboral de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Garcia veu complicat fer servir el preu de l'habitatge com a referència per a l'increment dels sous, ja que les pujades varien molt entre territoris i això dificultaria com arribar a un consens sobre el càlcul. L’acadèmic admet que l’IPC no sempre és fiable ni reflecteix bé l'evolució dels preus, però alerta que incloure l’habitatge en la negociació salarial faria dependre els empresaris d’un factor que no poden controlar. "És un problema social que hem de resoldre, però les solucions simples no funcionen", apunta.
Segons les fonts consultades per l'ARA, no hi ha altres països que vinculin de forma general i automàtica les pujades salarials al preu de l'habitatge. El més habitual és indexar els salaris a l'IPC o pactar pujades en els convenis seguint altres criteris. Això no obstant, sí que hi ha alguns exemples de mecanismes perquè el món del treball contribueixi a millorar les possibilitats d'accedir a un habitatge. Per exemple, a França, les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a pagar una quota a través de les nòmines que després es destina a finançar habitatge assequible per a empleats.
"El problema immobiliari s'està traslladant al conjunt productiu perquè no s'està arreglant. Nosaltres demanem la part que ens toca com a treballadors. Si el salari no ens arriba, hem de demanar més pujades salarials", avisa Zarapuz, de CCOO. Luján, de la UGT, afegeix un altre recordatori dirigit a la patronal: "Hem de dir a les empreses que elles també han de contribuir a solucionar un problema que afecta els seus treballadors [perquè no estan disposats a traslladar-se en zones on el preu de l'habitatge està tensionat] i els ciutadans que consumeixen als seus negocis".
