El ministeri de Treball proposa fins a 15 dies de permís per cures pal·liatives

MadridEl ministeri de Treball ha posat negre sobre blanc la seva proposta d'ampliar el permís per defunció i de crear un nou permís per a cures pal·liatives. Aquest diumenge, l'equip de la vicepresidenta primera i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), enviava als agents socials (sindicats majoritaris i patronals) un text per abordar les dues prestacions. Sindicats i patronals rebien el document a través de WhatsApp, just a les portes de la taula de diàleg social sobre la reforma de l'acomiadament celebrada aquest dilluns, cosa que ha molestat els representants socials. "No són formes [de començar a debatre un canvi normatiu]", ha dit el secretari general d'acció sindical de CCOO, Javier Pacheco, en declaracions als mitjans de comunicació aquest dilluns.

En el document, a part de recollir-hi el permís de fins a deu dies hàbils per defunció d'un familiar, s'hi detalla que en el cas de les cures pal·liatives el permís serà de "quinze dies hàbils", tal com ha avançat la Cadena SER i es desprèn del text al qual ha tingut accés l'ARA. El treballador podrà gaudir del permís per cures pal·liatives quan afecti "el cònjuge, la parella de fet o un familiar de fins a segon grau de consanguinitat" que necessiti cures pal·liatives "tant en règim d'atenció hospitalària com domiciliària". Caldrà tenir, això sí, un informe mèdic que justifiqui aquesta situació, segons es recull a l'esborrany de la norma. Només es podrà fer ús d'aquest nou permís un sol cop respecte a la persona que necessiti les cures, i es podran dividir els quinze dies "en dues fraccions" durant "un període de tres mesos".

En el cas del permís per defunció, es preveu que sigui de "deu dies hàbils" quan afecti un cònjuge, la parella de fet o un familiar de fins a segon grau de consanguinitat. Per a parents de fins a segon grau "d'afinitat" es preveuen dos dies hàbils, que es podran ampliar en dos més, és a dir, fins a quatre dies, en cas de desplaçament. La persona afectada podrà distribuir-se aquests dies de forma contínua o discontínua "durant un període de quatre setmanes", tal com es recull al text, des de la data de defunció.

En tots dos casos es tracta de permisos retribuïts. La mesura obliga a modificar l'Estatut dels Treballadors i, per tant, s'haurà d'aprovar via reial decret llei i després votar-se al Congrés dels Diputats, on cada votació està marcada pels equilibris del govern espanyol amb els seus socis d'investidura.

Tot i que en la reunió d'aquest dilluns la proposta s'ha posat damunt la taula, sindicats, empresaris i govern espanyol es reuniran el pròxim 5 de novembre per abordar-la. D'entrada, la patronal CEOE no veia amb bons ulls la mesura, mentre que els sindicats l'han aplaudit. Per la seva banda, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo (PSOE), instava Díaz a buscar "un equilibri" entre les parts.

L'acomiadament, la gran reforma pendent

En canvi, Treball no ha plantejat, ara per ara, cap text amb cara i ulls pel que fa a la reforma de les indemnitzacions per acomiadament improcedent. En concret, l'actual indemnització de 33 dies.

Aquesta és una batalla dels sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, que tenen intenció de presentar una proposta conjunta d'aquí tres setmanes. A més de retocar la indemnització (volen que cobreixi els perjudicis causats al treballador per un acomiadament injust i que desincentivi l'empresari a acomiadar sense causa), també volen recuperar els salaris de tramitació i l'audiència prèvia. Fonts de la patronal CEOE esperen conèixer una proposta per fer una valoració.

Díaz vol encarrilar una reforma tenint en compte la Carta Social Europea. De fet, en l'acord de govern entre el PSOE i Sumar es recull el compromís d'establir "garanties per a les persones treballadores davant l'acomiadament, complint amb la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en l'extinció de la relació laboral". El ministeri de Treball estudia tenir en compte les circumstàncies personals i laborals del treballador acomiadat.