Finances públiques
Economia 16/06/2022

El neguit pel deute marca l’Eurogrup

Els interessos del deute europeu continuen a nivells alts tot i l’intent del BCE de calmar els inversors

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde (a l'esquerra), i el ministre de Finances alemany, Christian Lindner (a la dreta), amb el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni (al mig), aquest dijous a Luxemburg.

BarcelonaLa reunió dels ministres de finances dels països de la zona euro ha estat marcada aquest dijous pel retorn del deute públic com un dels riscos principals de l’economia del Vell Continent.

L’escalada de preus derivada de l’encariment de l’energia provocat per la invasió russa d’Ucraïna, que ha situat els preus de béns de consum a màxims dels últims 40 anys, ha obligat a actuar la majoria de bancs centrals. Les mesures per les quals han optat els reguladors monetaris, però, no han acabat de convèncer els inversors, la qual cosa s'ha notat aquest dijous tant als mercats de deute europeus com a les borses.

De fet, dimecres el consell de govern del Banc Central Europeu es va haver de reunir d’emergència per anunciar que estudiarà la creació d’un nou mecanisme per comprar de manera massiva deute dels estats membres. L’eliminació, a partir del juliol, dels programes d’adquisició de bons vigents fins ara que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va comunicar dijous de la setmana passada no va agradar als inversors. Els mercats van considerar que els països perifèrics com Itàlia i Espanya –més endeutats que els del centre, com Alemanya– quedarien desemparats del suport financer que havien rebut de la institució des del 2015. 

La prima de risc –la diferència entre el rendiment d’un bo comparat amb l’alemany, la referència a Europa– espanyola i italiana es va disparar fins dimecres. Ara bé, la marxa enrere del BCE ha servit per moderar les pujades, però no pas per tornar els interessos als nivells de fa pocs mesos. Dijous el rendiment dels títols ha augmentat lleugerament fins al 2,89% en el cas espanyol i el 3,88% en el transalpí. També Alemanya ha vist com se li encaria el deute, amb un rendiment de l’1,7%.

En una reunió a Luxemburg, els ministres europeus han mostrat confiança en les polítiques del BCE. “Estem veient algun augment de les primes de risc entre els estats membres, però no hi ha cap necessitat de preocupació”, ha dit el ministre de Finances germànic, Christian Lindner. També la seva homòloga espanyola, Nadia Calviño, ha qualificat de “bona notícia” la decisió de Lagarde d’estudiar un nou programa de compra de deute, ja que “garantirà l’estabilitat financera” de la zona euro.

Por a una recessió als EUA

Els temors provocats per les mesures antiinflacionistes no es limiten a Europa. Als Estats Units, la Reserva Federal va apujar dimecres els tipus d’interès 0,75 punts percentuals i l'endemà l’anunci tampoc ha sigut ben rebut pels inversors. A Wall Street, els principals índexs borsaris encaren la jornada amb pèrdues al voltant del 3% per la creixent possibilitat que els Estats Units entrin en recessió.

Els tipus d’interès –que el BCE també té previst apujar al juliol, seguint l’estela dels EUA– són el que cobren els bancs centrals als bancs comercials per prestar-los diners. Un increment d’aquests tipus, doncs, deriva en un encariment dels interessos que les entitats financeres cobren als seus clients per préstecs. De fet, als EUA l’interès mitjà d’una hipoteca es va situar ahir al 5,78%, el màxim dels últims 13 anys.

Si els ciutadans i les empreses han de pagar més per endeutar-se, això redueix els diners que tenen disponibles i fa que, al conjunt de l’economia, caigui el consum. Amb menys consum, les empreses han de reduir preus per mantenir els volums de vendes, justament el que busquen els bancs centrals. Ara bé, la contrapartida és que una davallada del consum comporta una caiguda de l’activitat econòmica, com ja es va registrar en el primer trimestre, quan l’economia nord-americana es va contraure per sorpresa un 0,4% . Després de dos anys de pandèmia i amb alguns sectors encara en plena recuperació, la idea d'una nova crisi no agrada als inversors.

stats