Economia 29/09/2020

L'Audiència Nacional absol Rato i els altres 33 acusats pel cas Bankia

El tribunal assegura que en l'operació de sortida a borsa es va oferir informació "àmplia i certa"

Albert Martín
4 min
Rodrigo Rato sortint de declarar als jutjats en una imatge d’arxiu.

BarcelonaBankia podrà arrencar la seva última etapa –la que l'ha de portar a ser absorbit per CaixaBank i a dir adeu a la seva marca– sense noves convulsions judicials. L'Audiència Nacional ha acordat aquest dimarts l'absolució dels 34 acusats pel cas Bankia sobre la sortida a borsa de l'entitat financera el 2011, entre ells l'expresident del banc Rodrigo Rato. Segons la sentència de la sala penal, en el moment de l'operació es va comptar amb l'aprovació de tots els reguladors i el full de sortida a borsa contenia informació financera "àmplia i certa".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

D'aquesta manera, l'exvicepresident espanyol i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) queda absolt dels delictes de falsedat comptable i estafa als inversors. La decisió de l'Audiència, de 442 pàgines, assegura que en el judici sobre el cas Bankia només es van exposar "actituds genèriques" dels acusats i no actes concrets que els puguin inculpar.

"Tant la decisió de sortir a borsa com la determinació de fer-ho amb l'estructura de doble banc van ser resolucions enterament considerades pel Banc d'Espanya, que, a més, les va aprovar després de calibrar els avantatges i els inconvenients que comportaven aquestes decisions", destaca el text de la sentència. Així doncs, insisteix que tot el procés va ser "intensament supervisat amb èxit" pel Banc d'Espanya i que després la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va avalar el fullet.

De fet, sobre aquest document, l'Audiència Nacional considera que la informació financera que es va adjuntar era "més que suficient perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin un criteri raonat sobre el valor de la companyia que s'estava ofertant". La sala defensa que aquesta informació no es pot considerar "materialment falsa", ja que no vulnerava la normativa aleshores vigent. "La descripció dels riscos exhaustiva i clara conté també una advertència que qualsevol entendria", afegeix sobre el fullet de sortida a borsa.

D'altra banda, la sentència avala que en el moment de fer el salt als parquets, Bankia era una entitat "viable" i justifica que els únics arguments en contra d'aquesta afirmació són els quatre correus electrònics enviats per l'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Casaus, que no es van reflectir en cap "document oficial".

347.000 petits inversors

El cert és que la sortida a borsa de Bankia va anar acompanyada d’una forta campanya publicitària i d’un innegable impuls coordinat de l’Estat i de l’Íbex-35 perquè el llançament de les accions del banc rescatat amb 22.500 milions d’euros de diner públic fos un èxit. "Espanya se la jugava i allò havia de sortir bé sí o sí", han explicat fonts financeres, en referència al context que hi havia. El 2011 Espanya estava en el pitjor moment de la crisi: estava demostrant ser més dura i llarga del que es creia inicialment i encara no havia arribat ni el rescat europeu (juny del 2012) ni les paraules de Draghi assegurant la unitat de l’euro que van calmar definitivament els mercats (juliol del 2012). Aquella sortida a borsa era clau i va esdevenir una operació d’estat.

Si l’Espanya oficial es va bolcar en la sortida a borsa de Bankia és perquè tot el sector financer estava molt tocat pels estralls que van fer anys d’aposta pel totxo i per la lògica de la desconfiança, "si queia un banc, hi anaven tots al darrere", recorden fonts financeres. Això explica que la majoria de grans de l’Íbex-35 compressin accions de Bankia i hi donessin suport públic o tàcit.

Tot plegat va poder influir en el fet que fins a 347.388 particulars compressin títols de Bankia, per un valor total de 3.300 milions d’euros. Aquella inversió va ser desastrosa: cal recordar que les accions van començar fregant els 180 euros l’any 2011 per caure fins als pocs més de dos euros. Actualment, un títol de Bankia val poc més d’un euro.

La sentència de l’Audiència Nacional contradiu altres sentències que s’han anat succeït en els últims anys en què els jutjats donaven la raó a petits accionistes i consideraven que havien estat enganyats, fet pel qual se’ls tornaven els diners. Fins i tot inversors institucionals, com ara Iberdrola, van anar als tribunals a demanar que se’ls rescabalés la seva inversió (sense sort, en aquell cas).

1.900 milions ja rescabalats

Fonts de Bankia recordaven aquest dimarts que en la sortida a borsa no hi va haver ni estafa ni falsedat de comptes i que mai hi va haver intenció d’enganyar, com tampoc mai ningú es va embutxacar un euro de l’operació. A més, explicaven que arran d’una sentència del Tribunal Suprem en un cas per la via civil del 2016, ja havien obert un mecanisme de devolució dels diners de la sortida a borsa amb el qual ja havien tornat uns 1.900 milions a particulars.

Fonts pròximes a l’entitat anaven més enllà en el seu raonament i explicaven que la sortida a borsa va ser "com les preferents", amb una venda a particulars molt discutible, però no una estafa penal. "La sortida a borsa va ser un desastre, però aquest judici mai no s’hauria d’haver celebrat", explicava aquesta veu.

La sentència, una de les més esperades en el sector financer dels últims anys, constata que era cert el que diferents banquers sostenien: que Rato aniria a la presó, però que ho faria per l’escàndol de les targetes black, i no pas per la sortida a borsa de la qual va quedar com a grotesca icona el seu somriure tocant la campaneta aquell llunyà 20 de juliol del 2011. De fet, el gener del 2018 el financer i exministre d’Economia donava al Congrés de Diputats la seva peculiar explicació de com va ser possible que tot sortís tan malament: "És el mercat, amic". La sentència feta pública avui li dona la raó.

stats