Els sous de la indústria a Espanya, 10.000 euros per sota d’Europa

MadridEl turisme viu un apogeu sense precedents a Espanya i es consolida com un dels principals motors de l’economia, amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Una disjuntiva que es pot observar aquesta setmana a Madrid en una de les fires de turisme més importants, Fitur, on al mateix temps que dirigents i empresaris es feliciten pels rècords, el lobi Exceltur admet que Espanya necessita un model “menys intensiu en quantitat i de més qualitat”. Quan aquesta és la realitat espanyola, el desig de molts és que sigui la indústria la que impulsi el PIB. Ho reclamava ahir la patronal CEOE, que exigia un pacte d’estat per a la indústria i aportava unes xifres que revelen que tant el sector manufacturer espanyol com els seus treballadors estan lluny dels seus homòlegs europeus.

La patronal espanyola que presideix el català Joan Rosell reclama polítiques d’estat perquè la indústria esdevingui el 20% del PIB, un percentatge que queda lluny del 13% actual, on s’ha situat després d’anar perdent pes amb la desindustrialització i la crisi econòmica (el 1995 suposava el 17%). Segons la CEOE, la indústria és important no només perquè genera un creixement econòmic sòlid sinó també perquè té un “efecte arrossegador” a altres sectors, perquè demana inversió en recerca i desenvolupament i perquè genera una ocupació de més qualitat. Amb dades de l’EPA, la CEOE constata que el 2016 els assalariats del sector manufacturer espanyol van cobrar 38.600 euros bruts a l’any, per sobre dels 35.100 euros de la mitjana. A més, també recorda que hi ha més percentatge de treball indefinit i menys de temporal que en sectors com el turisme.

A la cua d’Europa

Però aquests 38.600 euros anuals són 10.000 euros menys del que cobren els mateixos treballadors a l’eurozona i prop de 15.000 menys dels que percep un empleat de la indústria manufacturera alemanya. En el seu informe, la CEOE admet que “la remuneració per assalariat en euros per any s’ha mantingut en els últims 20 anys (del 1995 al 2016) en nivells molt inferiors als d’altres països europeus”. En el període analitzat per la comissió d’indústria i energia de la CEOE, s’observa que el salari d’aquests treballadors ha anat augmentant des de la dècada dels 90, però sempre s’ha mantingut per sota de la mitjana europea. De fet, des del 1995 el sou d’aquest sector ha crescut un 73% a Espanya i un 46% a Alemanya, però ni així s’ha situat a nivells comunitaris.

A banda d’això, la CEOE constata un augment de la productivitat del sector, cosa que provoca que els costos laborals (el que paga l’empresa per empleat) hagin caigut, però tot i això, no considera que sigui moment d’augmentar salaris. En tot el 2017 patronal i sindicats no han pactat la pujada salarial dels convenis i ahir la CEOE va insistir que “les reformes estructurals” han afavorit l’alentiment de la deslocalització de plantes”, una referència implícita a la reforma laboral.

A les portes d’intentar pactar la millora salarial marcada per la negociació col·lectiva amb els sindicats, Guillermo Ulacia, president de la comissió d’indústria i energia, es va limitar a assegurar que “les empreses faran partícips dels millors resultats els seus treballadors”.

LES CLAUS

1. Què reclama la CEOE?

Segons la patronal, algunes de les mesures perquè la indústria recuperi pes són rebaixar el preu de l’electricitat eliminant impostos a la generació o millorar les infraestructures amb l’impuls de corredors ferroviaris. En l’àmbit fiscal demanen rebaixar les cotitzacions socials i flexibilitzar els sistemes de contractació, a més de reduir l’impost de societats (com ahir també va reclamar Foment del Treball). En l’àmbit laboral, consideren clau posar fi a l’absentisme laboral per incapacitat laboral per contingències comunes. I d’altra banda, també reclamen mesures que permetin facilitar que les empreses puguin guanyar pes i fer-se més grans.

2. Per què han caigut els costos laborals en la indústria?

Perquè és un sector que ha augmentat amb força la seva productivitat i, per tant, les empreses paguen el mateix per treballadors més productius que abans, cosa que redueix la quantitat que les companyies assumeixen quan contracten un treballador.

3. Per què la indústria va perdre pes a Espanya?

Ha perdut pes en la majoria d’economies europees, també l’alemanya, que és on té més pes. Segons la CEOE, el motiu és la desindustrialització provocada per la deslocalització de plantes fora d’Europa, en països en desenvolupament o emergents, on la mà d’obra és més barata. Segons la CEOE, aquest fenomen s’ha alentit a tot Europa, però especialment a Espanya en els últims anys, gràcies a “les reformes estructurals” dutes a terme pels govern espanyol i també pel naixement i impuls de nous sectors com ara l’aeronàutic o el biotecnològic. No tenen en compte la terciarització que ha patit l’economia en les últimes dècades.