De la llavor a l'unicorn: 15 anys de boom de les 'start-ups'

El 2010, fa 15 anys, la paraula start-up encara no formava part del nostre diccionari quotidià. O, almenys, no a Catalunya. De fet, a l'ARA, no va començar a aparèixer amb freqüència fins a l'any 2013, una evidència que el boom de les empreses emergents tecnològiques s'estava coent, però encara no havia esclatat. Els primers informes oficials que tenim a Catalunya, de la mà d'ACCIÓ –l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat– daten del 2016 i ja situaven el Principat com una regió líder a Europa en creació de start-ups i amb un potencial creixent per atraure inversió i talent internacional. En aquell moment, n'hi havia més de 1.000. L'any 2025, ACCIÓ en compta ja unes 2.300, xifra de rècord i que s'ha incrementat un 9% en un any, un ecosistema que dona feina a 22.840 persones i genera un volum de negoci de 2.330 milions d'euros.

Així i tot, el món de l'emprenedoria tecnològica es va començar a gestar molt abans que en comencéssim a veure els fruits a les pàgines del diari. En realitat, les primeres start-ups (empreses de nova creació que comparteixen algun component disruptor i tecnològic, amb una idea d'innovació), daten de la segona meitat del segle XX als EUA, amb exemples com Hewlett-Packard (HP), i una mica més endavant, a partir dels anys 70, amb la irrupció a Silicon Valley de gegants tecnològics com Apple, Microsoft o Amazon.

L'esclat d'internet i la bombolla de les puntcom va disparar la creació de negocis digitals, principalment enfocats al comerç electrònic, i és aquí on a Barcelona es va començar a gestar aquest ecosistema. Iniciatives com Privalia, Lets Bonus o Wallapop, entre moltes altres, van sorgir a Catalunya a principis dels 2000, un nou model de negoci glocal que naixia per quedar-se. Empreses com aquestes són els pares del que coneixem avui com l'ecosistema emprenedor a Catalunya; de fet, la iniciativa publicoprivada Tech Barcelona es va fundar cap al 2010 per la necessitat d'aquestes companyies d'associar-se entre elles, inicialment sota el nom Ecommerce Barcelona Tech, com recorda el seu president, Miguel Vicente.

Fa 15 anys el món de la start-up era incipient a Barcelona, i poc es pensava, aleshores, que acabaria sent un motor econòmic en si mateix, ocupant titulars diàriament i, fins i tot, donant nom a suplements empresarials, llibres, pòdcasts o màsters. "La revolució del comerç electrònic i els telèfons mòbils intel·ligents van ser el punt de partida per permetre el creixement d'iniciatives com Glovo, Badi, Housfy, etcètera", apunta Vicente. El boom de nous projectes va ser cap al 2011, després que el món start-up s'expandís a sectors a banda del comerç electrònic, generant també una revolució al món financer (fintech) que "va permetre fer créixer el sector, amb serveis cada vegada més dirigits a empreses emergents i l'economia digital". El hype (excitació en anglès i en llenguatge emprenedor) dels primers anys va arribar fins a l'administració, que el 2014, aprofitant que el Mobile World Congress ja feia uns anys que se celebrava a Barcelona, va crear el 4YFN, congrés adjunt al dels mòbils però dedicat a les start-ups.

"Si comparo la primera companyia que vaig llançar fa just 14 anys amb com és fer-ho actualment, les condicions de finançament per a les start-ups han canviat moltíssim", destaca el president del Tech Barcelona. "Ara hi ha més fons i ajudes. Quan jo vaig començar, em van demanar avalar amb casa meva per tenir un TPV per poder cobrar als clients", rememora Vicente. "Ara hi ha més fons d'inversió, hi ha hagut molta col·laboració publicoprivada, la premsa també ha ajudat molt amb la visibilitat, i el fet que Barcelona porti 20 anys creant ecosistema tecnològic fa que tinguem un gran planter d'emprenedors que ja suposa el 9% del PIB català".

Esdeveniments clau

Aquesta nova manera de fer l'empresa també ha provocat canvis importants en el món econòmic, tant a escala empresarial com laboral i social. L'esclat de plataformes com Glovo de la mà d'Oscar Pierre i Sacha Michaud l'any 2015, per posar un exemple, han canviat la manera com consumim, però també ha comportat la lluita contra l'ús de falsos autònoms –no només a Glovo, també en altres empreses de repartiment, com UberEats o Deliveroo–, que va derivar en l'aprovació de la llei rider el 2021 i un estira-i-arronsa entre administracions i plataformes. Un conflicte que ha arribat fins als jutjats, amb multes milionàries.

Tampoc podem oblidar la febre de les rondes de finançament i les valoracions empresarials. Quan ja estàvem acostumats a la paraula start-up, se'n van començar a fer servir d'altres, i de cop i volta van aparèixer els unicorns. No els animals fantàstics, sinó les empreses emergents valorades en més de 1.000 milions d'euros. El primer català va ser justament Glovo: va guanyar el títol el desembre del 2019 després de tancar una ronda de 150 milions. Aquesta categoria va passar a ser una de les fites per als nous projectes. En aquell moment, la pluja de rondes d'inversió era constant, el capital risc repartia diners a tort i dret i començava a mirar cap a Europa en general i Barcelona en concret. Fins ara, set start-ups catalanes s'han coronat com a unicorns: eDreams Odigeo, Wallbox, Glovo, Letgo, Adevinta, TravelPerk i Factorial. Amb tot, assolir aquest títol no els ha fet la vida més fàcil, moltes continuen arrossegant pèrdues.

Amb la pandèmia de la covid-19, el suflé es va mantenir i, de fet, es va fer més gros. El confinament, la dependència de la tecnologia, els ERTO i un planter d'universitaris cada vegada més escèptics amb l'empresa tradicional van propiciar noves maneres de buscar-se la vida, i sobretot els va proporcionar més temps i eines per innovar. La inversió en projectes tecnològics i noves irrupcions com la intel·ligència artificial (IA) i el deeptech (tecnologia avançada) es va disparar: hi havia diners, talent i idees. Però el suflé sempre baixa. Entre el 2021 i el 2024 la inversió en projectes llavor, els més inicials, va començar a decaure. Un dels primers indicis va ser la venda sorpresa de Glovo a l'alemanya Delivery Hero l'1 de gener del 2022, moviment desesperat de l'empresa per trobar capital. Es va acabar aixecant rondes de finançament com bolets per a projectes sense un model empresarial clar i amb la mirada posada en la rendibilitat, tal com s'explicava en aquest reportatge a l'ARA el juliol del 2022.

Part de les queixes d'aquell moment apuntaven a les administracions i la burocràcia, i tot plegat va acabar derivant, el novembre del 2022, en la creació per part del govern espanyol de la llei de start-ups, marc normatiu específic per donar suport administratiu, fiscal i mercantil a aquestes empreses.

Des d'aleshores, l'huracà s'ha calmat. Sectors com el biotecnològic i el mèdic han acaparat gran part de les noves iniciatives, que juntament amb la irrupció de la IA i el deeptech són la base de noves iniciatives sorgides sovint amb el suport d'universitats i centres de recerca. Ara es busca el valor afegit: "Cal seguir apostant per projectes que generin majors barreres competitives, basats en deeptech, IA, recerca i biotecnologia, per exemple; això és una de les coses que ens fa diferents i ho hem de seguir explotant. Generar més projectes des del món científic i les universitats tècniques", conclou Vicente.