Economia 21/03/2021

Tots els assalts d'Uber per tornar a Barcelona

En set anys de relació amb la ciutat, l’aplicació ha intentat operar-hi amb quatre models diferents

3 min
Marxa lenta  Del taxi contra el retorn d’Uber

Barcelona“Què tal, Barcelona? El teu uberPOP està arribant!” Aquest missatge, publicat el 3 d’abril del 2014, va ser com el llamp que anuncia, sense cap marge per al dubte, una tempesta imminent. La companyia californiana Uber feia públic el seu desembarcament a Barcelona amb una aplicació per connectar els seus usuaris amb conductors “locals”. El que aquest adjectiu amagava era que els conductors podien ser particulars i, per tant, transportar passatgers sense una llicència autoritzada. “És una alternativa segura, eficient i econòmica de viatjar per Barcelona”, insistia l’empresa. El tro no es va fer esperar gaire i al juny la capital catalana —com altres ciutats europees on havia aterrat l’empresa— ja vivia la seva primera vaga de taxistes contra l’arribada de la plataforma. Així va començar el primer assalt a Catalunya d’Uber, que aquesta setmana ha fet el quart intent amb un model menys agressiu però un resultat no gaire diferent: els taxistes van col·lapsar dijous el centre de la ciutat per mostrar el seu rebuig a aquest retorn.

“Ens vam trobar una situació una mica caòtica”, recorden fonts del departament de Territori sobre el primer contacte de la Generalitat amb Uber. L’estiu del 2014 el Govern es va trobar amb dues vagues de taxis en dos mesos. Aquella tardor la companyia va seguir operant i va expandir-se també a Madrid i València. No va ser fins al desembre quan un magistrat del jutjat mercantil número 2 de la capital espanyola va posar fi a la incursió de l’aplicació a l’Estat. Després d’estirar unes setmanes aquella advertència, el 31 de desembre Uber deixava d’estar operativa a Espanya.

Nou model de negoci

Però no va passar gaire temps fins que el grup va tornar a la càrrega, aquest cop per explotar un altre negoci. El febrer del 2015 Uber feia el primer llançament fora dels Estats Units del seu servei de menjar a domicili UberEats i triava Barcelona per a l’experiment. La prova va durar només fins al novembre. Per què? Aleshores la companyia ja s’havia fixat en una fórmula per al transport de passatgers que podia tenir un encaix més bo amb la legislació espanyola i volia centrar els seus esforços en fer-lo possible. ”Tot i la nova acollida del servei [UberEats], creiem que ara és prioritari treballar perquè les principals ciutats espanyoles disposin d’un servei de transport de passatgers”, justificava l'empresa californiana.

El març del 2016 Uber tornava, però no a Barcelona. La companyia posava en marxa a Madrid el seu servei de conductors amb llicència VTC, les mateixes amb les quals ja operava Cabify. Els taxistes van tornar als carrers i la judicialització del conflicte virava aleshores cap a les autoritzacions. Una escletxa temporal entre el 2009 i el 2015 havia obert la veda a la concessió de llicències VTC, de manera que el mercat es va multiplicar en poc temps. Els tribunals van alliberar noves llicències i tant Uber com Cabify van aprofitar-ho a través d’acords amb els titulars que havien acumulat desenes d’autoritzacions i ara tenien les seves pròpies flotes. Els taxistes, però, van alertar que aquest creixement tenia un límit marcat per llei: una VTC per cada llicència de taxi.

Mentre el debat de la proporció no es resolia, Uber ho intentava de nou a Barcelona gairebé quatre anys després del primer cop. El març del 2018 l’aplicació recuperava el seu gran objectiu amb el mateix sistema que a Madrid. “Barcelona és una ciutat molt especial per a Uber, i aquest cop volem fer les coses bé”, va assegurar Juan Galiardo, encara actual director general d’Uber a Espanya. La ferida ja era oberta, les protestes contra les VTC van pujar de to i el govern espanyol va moure fitxa finalment amb un decret estatal que passava les competències a les comunitats autònomes.

Però la tensió va seguir creixent fins al gener del 2019, quan el taxi va organitzar una agònica vaga indefinida amb la qual va arrencar el compromís del Govern de posar el fre a les VTC. La solució va ser un decret que obligava aquests vehicles a esperar un mínim de 15 minuts abans de cada servei. Uber va argumentar que aquesta restricció feia impossible el seu model de transport sota demanda i abandonava de nou Barcelona . Fins dimarts passat. Aquest cop la plataforma s’ha convertit en un simple intermediari entre taxis i clients, però encara no compta amb la tarifa de preu tancat, fet que ha despertat per últim cop les queixes del taxi, que l'acusen de falta de transparència.

Dijous el portaveu de l'associació Élite Taxi, Tito Álvarez, ho deixava clar després de la marxa lenta. Sempre que Uber torni a Barcelona toparà amb el taxi, triï el format el triï: “No la volem operant ni de manera il·legal ni de manera legal”.

Anades i vingudes entre els xocs legals i la tensió amb el taxi
  • Abril del 2014 Uber aterra per primer cop a Barcelona (i a Espanya) amb un servei en què conductors particulars poden oferir trajectes als usuaris de l’aplicació. El desembre del mateix any un jutjat de Madrid posa fi a l’aventura amb la suspensió de la plataforma per competència deslleial.
  • Febrer del 2015 Pocs mesos després de la seva retirada, Uber anuncia que assajarà a Barcelona el seu servei de menjar a domicili UberEats, però la prova dura només fins al novembre i l’empresa es centra aleshores en les llicències VTC.
  • Març del 2018 Després d’assajar el model a Madrid, Uber ho intenta de nou a la capital catalana. L’explosió de noves llicències VTC encén el taxi i l’activitat s’acaba regulant amb un decret de la Generalitat que força l’apli a marxar.
  • Març del 2021 L’empresa es retroba de nou amb Barcelona com a intermediari entre taxistes i usuaris.
stats