Els joves catalans han de dedicar el 120% del sou per pagar el lloguer d'un pis
Només el 18% dels menors de 29 anys estan emancipats a Espanya, la xifra més baixa des del 2002
MadridLa tempesta econòmica que va causar la crisi fa temps que ha amainat, però els seus efectes encara són ben visibles, sobretot entre els joves, un dels col·lectius més afectats. Els problemes que tenen per accedir a l'habitatge n'és un exemple: només el 18,5% dels joves d'Espanya entre els 16 i els 29 anys estan emancipats. És la xifra més baixa des del 2002, segons les demolidores dades que l’Observatori de l’Emancipació ha fet públiques aquest dimarts corresponents al primer trimestre del 2019. La resta de joves, un 81,5%, continuen vivint amb els pares.
Les dades revelen que les noies (22,5%) s’emancipen més que els nois (14,8%), una tendència que és semblant a Europa. Si es tenen en compte només els joves a partir de 25 anys, la taxa continua sent molt baixa: sis de cada deu joves no han deixat l'habitatge familiar, una xifra que es redueix fins al 29,2% en el cas dels joves entre 30 i 34 anys.
“Les dades ens diuen que la situació, lluny de millorar, continua enquistada, i s'estableix cada vegada més una estructura econòmica en què l’emancipació juvenil és gairebé fictícia”, apunta Alejandro Delgado, responsable socioeconòmic del Consell de la Joventut d’Espanya, organisme responsable de l’informe de l’Observatori. Els autors de l’estudi hi apunten dues causes principals: la precarietat laboral (atur elevat, contractes temporals i sous baixos) i les dificultats per accedir a un habitatge.
Preu dels lloguers
El Consell de la Joventut adverteix que els preus del lloguer continuen creixent “a passos de gegant”, sobretot en comparació amb l’augment dels sous i de l’IPC. “La traducció immediata per a la població jove ha sigut un increment incessant de l’esforç econòmic necessari per pagar el lloguer d’un habitatge”, explica l’estudi. Les xifres són impossibles: els joves han de dedicar un 94,4% del sou a pagar el lloguer d’un pis, un percentatge que ha anat augmentant aquests últims anys. El 2018 era del 89% i fins a finals del 2011 se situava per sota del 60%. Les dades expliquen en bona mesura per què a l’Estat vuit de cada deu joves no han abandonat la llar familiar.
A Catalunya, on els preus del lloguer són especialment elevats en ciutats com Barcelona, l’esforç que han de fer els joves per pagar un lloguer és encara més elevat. Un jove assalariat català hauria de dedicar de mitjana gairebé el 120% del sou al lloguer de l'habitatge si visqués sol. Paradoxalment, la taxa de joves emancipats és superior a la de la mitjana estatal, un 23,1%, però el Consell de la Joventut puntualitza que la diferència s’explica per l’alt percentatge de joves que s’han instal·lat a Catalunya -molts d’ells per estudiar- sense la seva família procedents d’altres llocs de l’Estat. El fenomen es repeteix en comunitats autònomes com la de Madrid.
Un 60% del sou per pagar una hipoteca
La compra d’un habitatge tampoc representa una alternativa per als joves. De mitjana, haurien de dedicar el 60% del sou a pagar la quota hipotecària, i això suposant que tinguin prou estalvis per finançar l’entrada i els impostos derivats de la compra. Per fer-ho, necessitarien 4,4 vegades el seu sou anual. A Catalunya, els joves haurien de dedicar el 75,5% del sou a pagar la quota del crèdit hipotecari. El nivell màxim d’endeutament recomanat pels bancs és del 30%.
A més, la regularitat en la font d'ingressos del col·lectiu tampoc està assegurada. “Cal tenir en compte que més de la meitat de les persones joves assalariades tenen contractes temporals i, en quatre de cada deu casos, els contractes tenen una durada inferior a un any”, denuncia l’informe. Per tant, la compra resulta “econòmicament inviable” per una gran majoria de joves.
El Consell de la Joventut d’Espanya demana una regulació “que permeti equilibrar els preus a una situació real en què el mercat respongui a les necessitats” dels joves. “És de vital importància que s'adoptin mesures”, resumeix l’organisme. També exigeix un govern com més aviat millor que impulsi aquestes mesures. La provisionalitat de l’executiu espanyol, critica l’organisme, impedeix adoptar unes mesures que considera urgents. “Un 33,8% de les persones joves som pobres i estem en risc de pobresa”, ha denunciat María Rodríguez, la vicepresidenta del Consell.
