Laboral
Economia 21/12/2021

Xoc per l'augment de salaris en plena campanya de Nadal

Executiu, patronal i Banc d'Espanya en desacord amb els sindicats per evitar millores salarials malgrat l'escalada inflacionista

4 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, durant una reunió amb els representants sindicals i de la patronal.

MADRID“Pot ser que els soferts treballadors dels Estats Units, que porten anys mal pagats i treballant en excés, hagin arribat al seu límit”, escrivia el premi Nobel d’economia Paul Krugman sobre l’anomenada Gran Dimissió, l'acomiadament voluntari de més de quatre milions de treballadors americans l'últim any, cansats de les seves condicions laborals, en especial dels sous baixos. Salvant distàncies, sembla que aquest escenari va més enllà de les fronteres dels Estats Units i ha aterrat també aquí. Si bé a Espanya no s'ha donat una baixa multitudinària de treballadors del seu lloc de feina, el debat sobre l’augment dels salaris sí que centra el debat econòmic pocs dies abans de l'inici de Nadal.

L’encariment del cost de la vida els últims mesos, fruit del repunt inflacionista per l'augment del preu de la llum i els problemes a la cadena de subministraments, ha posat damunt la taula quin percentatge cal millorar els sous perquè milers de treballadors no perdin poder adquisitiu. Si bé hi ha consens que no ho han de fer de bracet de l'últim índex de preus al consum (al novembre es va disparar fins a un 5,5% ), perquè tot indica que els índex d'inflació actuals són “temporals” —segons els principals organismes supervisors—, treballadors i sindicats tampoc volen sentir a parlar d'una "congelació", mentre que els empresaris hi passen de puntetes.

En plena negociació de la reforma laboral i a deu dies del límit per arribar a un acord, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, fa dies que reclamen a les patronals una millora dels sous als convenis col·lectius, i han amenaçat amb mobilitzacions. "No és admissible que algunes organitzacions empresarials portin propostes amb una congelació salarial", asseverava el líder de CCOO, Unai Sordo. El fet és que en aquests moments centenars d'empreses estan negociant l'augment salarial dels nous convenis col·lectius amb els treballadors i, segons els sindicats, la posició dels empresaris és "garrepa".

En aquest moments, l'augment mitjà aplicat als convenis col·lectius està estancat en un 1,5%, explica el catedràtic de dret laboral de la UB Jordi García. Una xifra, però, que no només està allunyada de l'últim IPC mensual, sinó que també està per sota de la inflació mitjana dels primers onze mesos de l'any, i que se situa en el 2,8%. De fet, un informe de CCOO exposava que el 34% dels treballadors afectats per un conveni col·lectiu tenen pactats increments d'entre l'1 i l'1,5%, i un 25,6% dels empleats només tenen una millora d'entre el 0 i l'1%. D'altra banda, hi ha un 11% d'empleats que tenen millores de fins al 2,5%.

A més, l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), el marc de referència de cara a les negociacions, està caducat des del 2020. Fins aquell any, recollia un augment del 2%, així com un punt addicional voluntari. Ara, els sindicats volen que el nou acord reculli millores salarials més altes que l'actual, així com una clàusula de salvaguarda.

En aquest sentit, la posició del govern espanyol, en línia amb el que ha expressat en reiterades ocasions el Banc d'Espanya , és clara: "Hem d'evitar les pujades que puguin tenir efectes de segona ronda i que tinguin un caràcter més estructural", ha dit la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una entrevista publicada aquest dilluns a La Vanguardia. Calviño no ha donat una xifra concreta en relació amb l'increment salarial, però ha descartat pujades superiors al 5%, en paral·lel a les taxes de l'IPC dels últims mesos. "Aquesta taxa de variació de preus no representa la mitjana de l'any; cal recordar que vam començar l'any en un 0%, i de mitjana estem parlant d'una taxa d'augment de preus al voltant del 3%", ha dit.

Mentrestant, la patronal s'ho mira de reüll i també vol evitar un augment salarial equiparable als últims IPC. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat "prudència" i, de la mateixa manera que el govern o el Banc d'Espanya, ha insistit que cal temps "per veure com evolucionen els preus els mesos vinents".

"La negociació dels convenis col·lectius no és per a 3 o 6 mesos, sinó que són acords a llarg termini, de 2 o 3 anys. Hem de garantir que en aquest període es millori el poder adquisitiu i se surti de la tenalla de la inflació", ha defensat Sordo aquest dilluns. Una solució, com apunta García, podria ser la recuperació de les "clàusules de garantia salarial", que amb el anys han desaparegut i que permetien revisar el sou en cas que la inflació creixi molt, però que no hi hagin d'estar indexats explícitament.

A més a més, per al catedràtic de la UB, una de les sortides a curt termini d'aquesta situació és estudiar com reduir la pressió de les rendes a través de mesures fiscals, com ara la rebaixa dels impostos amb un impacte directe a la llum. Al seu torn, el catedràtic d'economia de la UB Raúl Ramos apunta que, en cas que la política monetària dels bancs centrals fes un gir i augmentessin els tipus d'interès, "sí que s'hauria de plantejar un augment dels salaris".

Pendents del salari mínim

Un cop es tanqui la negociació actual de la reforma laboral, el govern espanyol haurà d'entomar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2022 i el compromís amb els sindicats que aquest arribi als 1.000 euros al mes en 14 pagues (actualment se situa en els 965 euros mensuals). "Un augment de 15 euros de la factura de la llum per a aquest col·lectiu sí que és un problema", apunta Ramos, que afegeix que l'augment del salari mínim és una forma de "pal·liar" la pèrdua de poder adquisitiu d'aquests treballadors.

Mentre els sindicats avisen que "no preveuen" cap altre escenari que el de l'augment de l'SMI, fonts empresarials se cenyeixen a demanar "prudència" mentre continua oberta la negociació de la reforma laboral.

stats