L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro, malgrat el suport explícit del seu amic Donald Trump, president dels Estats Units, en una sentència històrica ha estat condemnat pel Tribunal Suprem brasiler a 27 anys i tres mesos de presó per l'intent de cop d'estat contra el seu rival polític i actual president, Luiz Inácio Lula da Silva. La condemna per l'assalt a les principals institucions democràtiques del país també afecta set aliats de Bolsonaro, dels quals cinc són militars. És la primera vegada en 140 anys que oficials militars són castigats per haver intentat enderrocar la democràcia.
La condemna també inhabilita el polític populista ultraconservador per presentar-se a unes eleccions fins a l'any 2060. Però com que el veredicte no ha estat unànime –tot i la majoria clara de 4 vots contra 1–, la sentència no és definitiva: els advocats del condemnat l'han qualificat d'"absurdament excessiva" i han avançat que la impugnaran, un plet que es pot allargar fins a les presidencials previstes per al 2026, a les quals Bolsonaro ha insistit que es vol presentar. El Brasil esdevé així camp de batalla, i paradigma mundial, de la lluita per la preservació dels valors i les institucions democràtiques davant d'una ofensiva global autoritària.
Els fets jutjats van tenir lloc el 8 de gener del 2023, quan quatre mil bolsonaristes van assaltar a Brasília les seus del poder executiu, el poder legislatiu (el Congrés) i el poder judicial (el Suprem), una triple acció subversiva a imatge i semblança del que els trumpistes havien protagonitzat exactament dos anys abans, el gener del 2021, quan van assaltar el Capitoli de Washington. Igual que Trump, Bolsonaro també havia llançat acusacions de frau electoral. I com que l'estatunidenc n'havia sortit impune judicialment i políticament, Bolsonaro va pensar que també ell podia fer el mateix sense perill.
Des d'aleshores, Trump ha mantingut un suport incondicional a Bolsonaro, suport que els darrers temps ha convertit en un càstig aranzelari al Brasil presidit per Lula da Silva. De fet, el president estatunidenc va fer servir l'amenaça comercial per intentar condicionar la sentència al seu amic brasiler i preventivament va dictar sancions contra el jutge que presideix el tribunal del Suprem que ha jutjat Bolsonaro i va revocar els visats per a la majoria dels membres d'aquest alt tribunal. Una pressió que s'ha demostrat inútil o, fins i tot, contraproduent.
Ara mateix, ja hi ha una guerra comercial oberta entre el Brasil i els EUA, amb episodis com el de la soja, que ha portat la Xina a deixar de comprar-la als Estats Units i passar a adquirir-la al Brasil. Un daltabaix per als productors nord-americans. Però Trump es manté impassible al costat del seu amic colpista: aquest divendres mateix, en conèixer-se la sentència, ha dit que Bolsonaro va ser "un bon president" i que li han fet el que amb ell no van aconseguir: empresonar-lo. Els EUA "respondran amb conseqüència a aquesta caça de bruixes", ha afegit el cap de la diplomàcia de Washington, Marco Rubio. La resposta de Lula també ha estat contundent: no tem més sancions dels EUA i el seu govern considera les amenaces una intromissió a la seva justícia i la seva democràcia.
