Les bones feines existeixen (i no són les que molts creuen)
El mercat de treball no és una màquina perfecta. Hi ha sectors on la feina escasseja i d'altres on falten mans. Esclar, no tothom pot fer de tot: per a la gran majoria de feines –per no dir totes–, cal tenir una preparació específica. Per això hi ha llocs de treball que no s'omplen, encara que l'atur segueixi sent rellevant. La manera d'abordar aquest decalatge ha de ser, doncs, des de la base, és a dir, des de la formació. Però no és tan fàcil. Perquè una cosa és el que demanen les empreses i una altra el que volen estudiar i al que es volen dedicar els joves. Casar aquests dos mons és un repte que fa temps que empaitem com a societat.
D'entrada cal repetir que no tothom pot ni cal que tingui un grau universitari. I, en segon lloc, és important insistir en potenciar i prestigiar els graus de la formació professional (FP), que malgrat que ja no tenen penjada la llufa d'altres èpoques, segueixen arrossegant l'estigma de ser estudis de segona. Doncs no: la FP és molt necessària i alhora ha millorat molt, per exemple amb la FP dual, però no només. Són estudis seriosos, amb una part teòrica i una pràctica, que capaciten per a feines imprescindibles. En alguns casos segueixen tenint un problema d'atractiu, en especial en l'àmbit més tècnic, i paradoxalment es dona en sectors amb sortides laborals ben pagades. Molts estudiants, en canvi, acaben optant per formacions on el treball és escàs i no tan ben remunerat. Per què?
En essència, hi ha dos factors que ho expliquen: les tendències socials i la falta d'informació. Els adolescents estan molt influïts per les modes i els exemples d'èxit –música, esport, imatge...– i, alhora, no s'informen o no els informem bé. Acaben decidint els estudis per pura intuïció, amb molt poca reflexió prèvia tant pròpia com del seu entorn (pares, mestres). Cal, doncs, buscar mecanismes per incidir molt més en aquesta tria des de les famílies i les escoles i instituts, i fer-ho en estreta col·laboració amb el món empresarial (patronals i sindicats). És un repte de país i de futur.
Quins són els oficis que estan orfes de talent? Doncs, d'entrada, feines de tota la vida que ja no són el que eren, sinó molt més amables, tecnificades i creatives, i que a més van acompanyades de sous dignes. Calen, per exemple, fusters, lampistes, fresadors, soldadors i mecànics de tota mena, en especial en el camp de les instal·lacions tèrmiques o de plaques solars. Molts d'aquests oficis senzillament són desconeguts. I són feines, a més, en les quals es troben a faltar noies, la majoria de les quals acaben optant per oficis històricament feminitzats en què els sous són més baixos, com ara perruqueria o auxiliar de sanitat.
És d'esperar que el pla de reordenació de la FP que estan elaborant els departaments de Treball i Educació sigui una realitat aviat i no es quedi en els bons desitjos.
