16/07/2022

El llarg camí per esborrar el franquisme de l'espai públic

2 min
Fosses Guerra Civil (Assumpció Malgosa)

BarcelonaDijous passat es va aprovar al Congrés, després d'un debat d'alta tensió entre esquerra i dreta, la llei de memòria democràtica, sens dubte un pas molt important respecte a l'anterior llei de l'època de Zapatero, però que encara es queda curta a parer de molts especialistes i entitats memorialístiques. En tot cas, el to crispat del debat, i la promesa que ha fet el PP de derogar-la tan bon punt arribi al govern, demostra fins a quin punt Espanya té un problema amb la seva memòria històrica, i, en concret, amb la dictadura del general Franco. Un bon exemple d'això és que fins i tot en territoris més antifranquistes com Catalunya es va trigar dècades i dècades a treure els monuments del règim del carrer. Vist amb ulls d'avui resulta incomprensible que la seu de Capitania General lluís un escut franquista a la seva façana fins a una data tan tardana com el 2010. I tot i així encara queden centenars de vestigis franquistes escampats pel territori, alguns amb un notable suport popular com el monument franquista que hi ha a l'Ebre al seu pas per Tortosa.

Més enllà de la retirada de monuments franquistes, l'altra gran assignatura pendent és tant la recuperació de la simbologia republicana prèvia al cop d'estat com el reconeixement, també en l'espai públic, a les víctimes del franquisme i el reconeixement a les lluites que determinats col·lectius, més enllà dels estrictament polítics, van dur a terme contra la dictadura, com ara els moviments veïnals o feministes. No n'hi ha prou amb fer veure que Franco no va existir perquè llavors estarem amagant a les noves generacions tot el que va passar, amb el risc que això suposa. Cal que hi hagi espais de memòria, com per exemple la Model i, en un futur, la comissaria de Via Laietana, que recordin i homenatgin els que hi van passar.

Catalunya, en aquest sentit, ha de ser la punta de llança a l'estat espanyol, tant en la gestió de l'espai públic com en les polítiques de reparació i exhumació de fosses. L'experiència del govern Rajoy, en què durant set anys no es va fer res, demostra que s'han d'aprofitar les conjuntures favorables per avançar. I més quan veiem que en altres llocs, com ara Madrid, la dreta no ha tingut problemes per tornar a posar noms franquistes als carrers o a retirar làpides amb noms d'afusellats per la dictadura. La nova llei ha de permetre donar un nou impuls a l'exhumació de fosses i a consolidar un currículum escolar que faci que tothom sàpiga la diferència entre un règim dictatorial i una democràcia. La fascinació que molts joves senten ara mateix per l'extrema dreta hauria de fer reflexionar més d'un sobre el gran fracàs que suposa per a la democràcia espanyola.