Benvingut el diàleg, però el sobiranisme no desapareixerà

Sánchez ha d'assumir que la societat catalana no tornarà al paradigma del peix al cove

Aquest dijous s'ha produït una imatge inimaginable fa només uns mesos. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebut a l'entrada del Palau de la Generalitat pel president Quim Torra, i tots dos passant revista a una formació de gala dels Mossos d'Esquadra per després tenir una reunió bilateral. El gest de Sánchez té un cert valor, ja que l'oposició de dretes nega a Torra la condició de president després que hagi perdut la condició de diputat per una maniobra irregular de la Junta Electoral Central. I el president Torra fa bé de recollir el guant per intentar explorar què pot donar de si aquest diàleg amb el govern espanyol, ja que aquest és l'únic camí efectiu si es vol arribar a l'objectiu d'un referèndum acordat i validat per la comunitat internacional.

Durant la reunió, el president Torra va tenir un especial interès a explicar a Sánchez els motius profunds del malestar català que va donar peu al procés sobiranista i com aquestes raons responen a un seguit de constants en la història del catalanisme des de fa més d'un segle. És molt important que s'entengui que aquest és un conflicte d'arrels històriques i que no és cap suflé ni cap episodi passatger. El catalanisme sempre ha buscat, amb diferents estratègies, la bilateralitat i el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, i totes les tensions amb l'Estat han tingut com a origen el menyspreu a la voluntat majoritària dels catalans, com va passar amb l'Estatut del 2006.

I de la mateixa manera que a Madrid s'ha de tenir clar que aquest és un conflicte històric, també han de ser conscients que els últims 10 anys no han passat en va i que la part de la societat catalana que ha abraçat l'independentisme ja no tornarà al paradigma del peix al cove. La principal virtualitat de la posada en marxa d'una taula de negociació és el reconeixement, per part del govern espanyol, que l'independentisme és un projecte polític tan legítim com qualsevol altre. Però en algun moment s'haurà de fer un pas més i acceptar que qualsevol solució al conflicte, sigui quina sigui, passa pel respecte a l'opinió dels catalans expressada a les urnes. I si, d'una manera constant en el temps, es demostra que hi ha una majoria que vol la independència i, sobretot, ser consultada sobre aquesta qüestió, s'haurà d'habilitar algun mecanisme per fer-ho possible.

Així doncs, benvingut sigui el diàleg que es va encetar dijous. I benvingudes totes les propostes dirigides a beneficiar el conjunt dels catalans, com ara les inversions en infraestructures o el finançament econòmic, però en cap cas han de servir per esquivar el problema de fons. Ni els independentistes han de pensar que la solució serà ràpida ni fàcil, perquè no ho serà, ni els progressistes espanyols han de confiar en un replegament del sobiranisme, que no passarà. La història ha posat Sánchez en la vicissitud d'haver d'abordar la qüestió catalana quan ja està molt deteriorada. Però serà precisament pel que faci a Catalunya pel que serà jutjat per la història, com bé li va recordar aquest dilluns el president Torra.