La difícil guerra europea de les vacunes
La ciència ha aconseguit accelerar fins a límits impensables la producció d'una vacuna contra el covid-19. Quan va començar la pandèmia, es parlava que caldrien potser cinc anys o més per tenir una vacuna i, fins i tot, no estava clar que s'aconseguís tenir-ne cap. En un any, però, la vacunació ja ha començat en diversos països afortunats en funció de la disponibilitat del producte. Cal recordar aquesta fita perquè ara que hem entrat en una nova fase de màxima impaciència, amb la por que les noves variants anul·lin l'efectivitat de les vacunes, estem llegint com un fracàs el que és en realitat un èxit de la col·laboració global.
Un dels problemes és que els polítics, pressionats per una ciutadania farta, angoixada i cada cop més revoltada per les restriccions, han promès més del que podien. L'objectiu, deien, era que el 70% de la població europea estigués vacunada a finals de l'estiu, però no es tenia en compte el repte que això suposava i les dificultats que hi hauria pel camí. Podia passar, i ha passat, que hi hagués un problema de subministrament per qüestions tècniques, o també que hi hagués competició econòmica entre països per aconseguir primer les dosis, i no era descartable que l'afany de guanys provoqués especulació i corrupció.
El primer cas va arribar amb la vacuna de Pfizer, que va reduir dràsticament les seves entregues perquè havia d'ampliar la seva planta per augmentar la producció. Això ha suposat, per exemple, que aquestes dues setmanes hagin arribat moltes menys dosis i que a Catalunya possiblement 10.000 persones hagin d'esperar més del previst per rebre la segona dosi. Acabaran arribant, però a un ritme més lent. Tampoc hi ha encara gaires dosis de la vacuna de Moderna, que no agilitzarà les entregues fins entrat el mes de febrer. I ara, a més, AstraZeneca, que comercialitza la denominada vacuna d'Oxford, la més barata i fàcil de posar i emmagatzemar, ha avisat que només podrà servir un 25% del que havia compromès perquè les dues plantes que té a Europa estan produint a un ritme més baix del que s'esperava.
Aquí és on s'ha destapat la caixa de trons, perquè la Unió Europea l'acusa d'incomplir el contracte, li exigeix que entregui dosis de les que es fabriquen a les plantes del Regne Unit per distribuir-les a Europa, i també insinua que està venent vacunes fabricades a les plantes europees a tercers països, cosa que la companyia nega. Aquest "Europe first" és difícil de gestionar. La UE ha volgut negociar-ho tot en bloc, cosa lloable, però se l'acusa de secretisme, d'haver fet tard en relació a altres països i d'haver volgut negociar el preu massa a la baixa. Després d'uns dies de màxima tensió entre AstraZeneca i la UE, sembla que en les últimes hores s'han calmat una mica els ànims, però no està clar que s'aconsegueixi que la companyia entregui més vacunes ni que les tregui d'altres plantes per donar-les a Europa. Falta molt per aconseguir la immunitat, haurem de tenir paciència, i sobretot cal recordar que fins que la vacunació no arribi a tot el món ningú estarà segur. La immunitat, com la ciència, ha de ser global perquè sigui efectiva.
