29/04/2021

Els dissidents del TC reforcen la via d'Estrasburg

2 min
L’exconseller de Presidència Jordi Turull just abans d’entrar a la presó de Lledoners en l’última revocació del tercer grau.

El Tribunal Constitucional va rebutjar el primer recurs d'empara d'un dels condemnats en la sentència del Procés, en aquest cas Jordi Turull, però ho va fer amb dos vots discrepants que s'han fet públics aquest dimecres i que contenen un important arsenal jurídic per sustentar la via del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Els autors del vot particular són dos magistrats, el català Juan Antonio Xiol i l'andalusa María Luisa Balaguer, de tendència progressista i que defensen que la seva postura a favor d'algun dels arguments de la defensa de Turull està més en sintonia amb la doctrina judicial europea que no pas la que defensa la majoria, formada per set magistrats.

I quins són els arguments d'aquests magistrats dissidents per discrepar dels seus companys? La seva tesi és que la pena a la qual va ser condemnat Turull, dotze anys de presó, és totalment desproporcionada si es fa una ponderació ajustada entre els fets jutjats i l'exercici dels drets fonamentals com ara la llibertat ideològica o la llibertat de reunió. Per tant, no qüestionen la sentència condemnatòria en si, però sí la llargada de la pena. El que resulta interessant, però, són els arguments que fan servir, ja que d'alguna manera desmunten el cor de la sentència del Tribunal Suprem.

Així, els magistrats consideren que és qüestionable que els fets en què es basa la condemna responguin a la literalitat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal. I en concret dubten que tant la manifestació del 20-S davant la seu de la conselleria d'Economia com la celebració del referèndum de l'1-O es puguin qualificar d'"alçament públic i tumultuari". I afirmen: "Els esdeveniments del 20-S es desenvolupen en el curs d'una concentració, per la qual cosa, en principi, estan emparats en l'exercici del dret de reunió, sense perjudici dels excessos en què alguns manifestants poguessin haver incorregut en l'exercici d'aquest dret". I sobre l'1-O diuen que "els incidents que es van produir, tot i que importants, van tenir un caràcter aïllat, per la qual cosa no resulta fàcil atribuir a la mobilització ciutadana que va tenir lloc aquell dia amb la finalitat d'exercir un suposat dret de vot elements tumultuaris".

La conclusió és clara: si no hi va haver tumult no hi va haver sedició (potser sí desordres públics i desobediència), i per tant cau el nucli de l'argumentació del tribunal presidit per Manuel Marchena. La lectura que fan aquests dos magistrats dels fets de l'octubre del 2017, i la seva insistència en la desproporció de les penes, obre la porta també a la justificació dels indults per part del govern espanyol. És molt important que, a diferència del que va passar al Suprem, el Tribunal Constitucional s'hagi trencat a l'hora d'avaluar la principal sentència del Procés. La defensa de Turull i de la resta de condemnats podrà acudir a Estrasburg amb l'aval d'una part del màxim tribunal espanyol amb arguments jurídics de pes i, de ben segur, més en consonància amb la visió que tenen a Europa de la ponderació que han de tenir els drets fonamentals en qualsevol sentència.

stats