Dones amb poder polític: ¿un altre tipus de lideratge?
Al ‘Dossier Planeta’ analitzem la situació al món: només un 6,6% de caps d’estat són dones
Al llarg del mes que ve es preveu que Hillary Clinton opti ja oficialment a ser la candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units en els comicis del 2016. Tot indica que aquesta vegada jugarà fort la carta del gènere. A diferència del que va fer Obama amb els afroamericans, no només cridarà a fer història per aconseguir que una dona governi per primer cop el que encara és el país més poderós del món, sinó que també inclourà els problemes que afecten les dones al capdamunt de les prioritats dels seu programa de govern. No seria la primera dona al davant d’un govern important -a Europa tothom té clar que qui mana més és Angela Merkel, la cancellera alemanya-, però malgrat els casos coneguts que tots tenim en ment, la realitat és que la proporció de dones poderoses encara és molt minsa. Dels 193 països amb seient a les Nacions Unides, només 14 tenen una dona com a cap de govern, un ridícul 7,3%. I dels 152 països que tenen la figura del cap d’estat en el seu ordenament jurídic, només 10 hi tenen dones, un 6,6%.
Al Dossier Planeta d’aquest dissabte analitzem la relació de les dones amb el poder a partir de dades, exemples i història. I ens plantegem si el fet que una dona ostenti el poder canvia alguna cosa. És a dir, si les dones, pel fet de ser-ho, exerceixen un altre tipus de lideratge. I aquí hi ha teories per a tots els gustos. Mentre que uns afirmen que no hi ha cap diferència perquè les dones que volen ser líders mantenen el mateix comportament i objectius que els homes que també ho volen ser, d’altres asseguren que sí que tenen un altra manera de manar més empàtica i col·laborativa. Trobem tot tipus d’estudis. Cadascú utilitza els exemples que li permeten justificar la seva tesi, sigui Margaret Tatcher o Michelle Bachelet. Però la veritat és que els exemples són tan escassos i els percentatges tan reduïts que resulta difícil establir conclusions fiables. Sigui com sigui, l’empoderament de les dones va a més i és inevitable que canviï el tipus de lideratge, per a tots, homes i dones, que hauran de incloure entre les seves prioritats les preocupacions d’una meitat de la població mundial que fins fa menys de cent anys no ha tingut ni veu ni vot.
