Cau un altre govern al cor d'Europa. França s'ha quedat sense govern. Un altre primer ministre a la picota. François Bayrou ha durat nou mesos, ben poc. Els seus antecessors immediats també van ser breus: cinc primers ministres en cinc anys. Barnier i Attal, els dos anteriors, van durar, respectivament, tres i vuit mesos; tots dos sumats no van arribar a l'any. El país no troba la fórmula, i cada nova sacsejada política acosta una mica més el perill d'una futura victòria de la ultradreta de Le Pen. La crisi de governança política i la debilitat econòmica de França són paradigmàtiques de la manca de rumb d'una Europa que veu com Trump la menysprea i com Putin l'assetja a Ucraïna. La grandeur està en hores baixes, i Europa se'n ressent.
Incapaç d'aprovar uns pressupostos austers amb l'objectiu de reflotar l'economia, el centrista catòlic Bayrou, un occità fill de pagesos, ha perdut, com era previsible, la qüestió de confiança que havia presentat: 364 diputats hi han votat en contra i només 194 a favor. L'estat més gran i segona economia de la Unió Europea –setena del món– no aconsegueix la mínima estabilitat política per sortir del desconcert. El mateix Bayrou, historiador de formació, accentuant el dramatisme ha fet aquest dilluns una crida desesperada i sense efecte: "França està en perill de mort". No, no ho està. Però sí que ara mateix pateix un agut desconcert, sense horitzó per sortir del fosc túnel en el qual s'ha instal·lat. L'angoixa nacional marca el debat polític, amb una conjuntura partidista que fa molt difícil cap suma parlamentària efectiva.
Un creixement molt dèbil del producte interior brut (PIB), un deute creixent i el dèficit en augment són els indicadors que marquen el dia a dia francès, tot i que l'atur està a nivells gairebé tan baixos com els del 2008. En tot cas, tal com està, França no té capacitat de sostenir el seu històricament generós i fins fa poc intocable estat del benestar. Però alhora està molt lluny d'assolir un consens social ni una mínima força política per a una política que el redimensioni, un ajust que el govern Bayrou havia xifrat en 40.000 milions d'euros. "França no produeix prou i no treballa prou", havia dit Bayrou. No es pot pagar l'estat que té. L'atzucac té difícil sortida. I, a més a més, els productors del país veuen com els aranzels del suposat amic nord-americà castiguen les seves exportacions i com l'acord de la UE amb Mercosur revolta els pagesos gals, una ruralia que fa temps que se sent oblidada i menystinguda. A aquest panorama encara cal sumar-hi l'esforç de defensa imposat per la guerra d'Ucraïna, amb els EUA en retirada a l'hora de suportar la despesa de l'OTAN. El trencaclosques és de màxima dificultat.
La crisi, doncs, és de calat profund, política i econòmica, vasos perfectament comunicats. Bayrou anirà aquest dimarts a l'Elisi per fer efectiva la seva renúncia davant del president de la República, Emmanuel Macron, que també surt debilitat d'aquest nou fracàs. L'extrema dreta i l'esquerra radical el comminen a convocar eleccions. Macron probablement resistirà. Però França trontolla.
