Guerra, fam i malalties: això viuen els nens de Gaza
Un de cada sis nens de menys de dos anys del nord de la franja de Gaza pateix malnutrició greu. En aquesta zona de Gaza, devastada per la guerra i escenari ara només de les selfies de les tropes israelianes que l'han arrasat, pràcticament no hi entra cap mena d'ajuda. Segons les organitzacions humanitàries, perquè s'hi ha bloquejat l'accés, tot i que Israel ho nega. De fet, tampoc no és fàcil que entri l'ajuda al sud, on s'ha refugiat la major part de la població i que rep ajuda mínima, de supervivència. Allà el 5% dels infants també pateixen malnutrició, un mal que no era habitual a la Franja malgrat que fa anys que depèn de l'ajuda exterior. Segons les dades de l'Unicef, abans de la invasió israeliana hi havia un 0,8% de nens amb malnutrició, però les últimes setmanes aquest percentatge s'ha disparat a una velocitat que els experts afirmen que no té precedents.
L'estudi que ha fet l'agència de l'ONU per a la infància es va fer a finals de gener. I avisen que és probable que ara la situació sigui encara molt pitjor. La revenja israeliana per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre s'ha acarnissat en les criatures innocents, que són la baula més feble de la cadena. Als morts i ferits en els bombardejos intensos s'hi han de sumar la gana i les malalties. Set de cada deu tenen diarrea, i això agreuja la falta de nutrients, que escassegen i no són suficients per a l'àmplia majoria dels menors de dos anys. Fa setmanes que la foto icònica de Gaza és la cua per aconseguir menjar. Tampoc hi ha aigua. El mateix informe de l'Unicef assenyala que només tenen accés a un litre d'aigua al dia per persona per beure, cuinar i netejar-se. Clarament insuficient si es té en compte que es considera que l'estàndard mínim és de tres litres al dia.
Mentre veiem impotents com els nens i els civils es van morint de fam, els Estats Units continuen vetant les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU, que demana un alto el foc, i, això sí, en el que s'ha venut com un gest significatiu, fan propostes tímides d'aturar les hostilitats condicionades a l'entrega immediata dels ostatges que estan en mans de Hamàs. És a dir, res que ara mateix pugui funcionar. El govern israelià se n'està sortint sense que ningú li tossi i pot acabar aconseguint el seu somni d'expulsar bona part dels palestins de la Franja. Sobretot si realment es confirma que Egipte ja té coll avall que hi haurà un èxode massiu i està fins i tot preparant el terreny per tancar-los en un altre camp de refugiats.
La massacre de civils, més de 30.000 de moment, no ha calmat encara les ires d'una part de la societat israeliana. Tampoc és previsible que aquest nou informe sobre malnutrició infantil la commogui ni faci que realment hi hagi mesures de pressió efectives sobre el govern israelià que l'obliguin a aturar la guerra. El món, mentrestant, comprova de nou com hi ha víctimes de primera i víctimes de segona. És urgent un alto el foc humanitari que permeti l'entrada d'ajuda. Sabem que el context és complicat i complex, però res justifica aquesta barbàrie contra nens innocents. És insuportable i no n'hem de ser còmplices.
