Màxima prioritat a les renovables
Catalunya continua punxant en producció d'energia renovable: és a les posicions de cua d'Espanya i d'Europa. Està costant molt, massa, posar-nos al dia. Les exigències de Brussel·les i els compromisos propis, aprovats per llei del Parlament el 2017, són ambiciosos: l’any 2030 s’hauria de cobrir el 50% de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables i el 2050 l’objectiu és que les energies netes satisfacin la totalitat de la demanda. Ara mateix aquests objectius semblen inassolibles. Tenim un problema greu.
L'any passat, més del 50% de la producció elèctrica a Catalunya va provenir de les centrals nuclears –d'altra banda, amb data de caducitat, perquè entre el 2030 i el 2035 haurien de tancar Ascó I, Ascó II i Vandellòs II–, mentre que el conjunt de les renovables no va arribar al 20%. Així doncs, queden cinc anys per arribar al 50% desitjat i necessari. És possible?
La situació és preocupant. I les últimes dades no són gens esperançadores. La producció d'energia renovable a Catalunya s'ha situat el tercer trimestre d'aquest any en 1.497 GWh, quantitat que suposa un 4,5% menys que el mateix període de l'any anterior i que, a més, contrasta amb la pujada del 2% al conjunt de l'Estat, segons dades de l'informe trimestral de l'Observatori d'Energies Renovables. Són males notícies.
La raó principal d'aquesta reculada és la davallada de la producció eòlica, que s'ha desplomat un 26,3%. Una caiguda que s'ha mitigat pel creixement de la hidràulica (16,7%) i de la fotovoltaica (11,3%). Els parcs eòlics, encara que no siguin populars pel seu impacte paisatgístic, són absolutament necessaris si es vol avançar consistentment cap a un futur energètic net. Catalunya té sol i vent. Ho hem d'aprofitar. Podem aspirar a ser un territori energèticament no contaminant i sostenible. Però cal la implicació de tothom: sector públic i privat, i un imprescindible consens ciutadà que ara mateix no existeix. Fins que l'opinió pública no faci un gir en aquest terreny, costarà anar endavant. Fins ara, les resistències han frenat molt la implantació de parcs solars i eòlics.
Sembla que el Govern és conscient que cal empènyer decididament les renovables, i que cal fer-ho en diàleg amb els agents territorials i econòmics, però sense més dilacions. En realitat, ens trobem en una situació crítica. O es pitja l'accelerador o s'haurà d'allargar la vida de les envellides centrals nuclears, que tot i que no emeten carboni i, per tant, no empitjoren la crisi climàtica, sí que produeixen residus radioactius.
En les últimes setmanes s'ha aprovat el nou decret de renovables per impulsar les instal·lacions de generació verda i, d'altra banda, la conselleria de Territori, Sílvia Paneque, ja té els treballs preliminars del PLATER (Pla Territorial d'Energies Renovables), que ara s'estan presentant a les diferents comarques, i que ha de facilitar les noves instal·lacions. L'acollida territorial i el desplegament d'aquest pla seran claus per enfocar i remuntar els pròxims anys la producció d'energies renovables. Catalunya està en una cruïlla energètica: és peremptori posar fil a l'agulla amb les solars i les eòliques per garantir-nos un futur verd.
