Més duresa europea contra el blanqueig de capitals
La Unió Europea ha fet un pas més en la lluita contra el blanqueig de capitals i la circulació del diner negre amb tot un seguit de mesures que inclouen des de la prohibició de fer transaccions en metàl·lic superiors als 10.000 euros en una sola compra –a Espanya ara ja és de només 1.000 euros– fins a l'anunci que crearà una autoritat europea única amb jurisdicció a tots els països i capacitat sancionadora. És un pas endavant important en la creació d'organismes europeus comuns que té com un dels seus principals objectius unificar les mesures i les regles a tots els estats membres. Es tracta d'impedir, o de dificultar almenys, que aquest diner negre que corre per Europa –segons l'Europol, és al voltant de l'1% del PIB de la UE, aproximadament uns 130.000 milions d'euros– serveixi per finançar activitats delictives o mafioses així com el terrorisme. De moment aquest control el té ara cada estat, però tot i que ja hi ha diverses directives europees sobre el tema, no tots les han aplicat amb la mateixa celeritat, i el seguiment i el control varia segon els llocs.
En un món en què cada cop és més fàcil la circulació d'informació i en què el crim ha aprofitat totes les escletxes de la globalització és molt important que es creïn aquests controls. La millor manera de lluitar contra la delinqüència organitzada és tallant de soca-rel les seves fonts de finançament i de blanqueig. I, clarament, per poder blanquejar necessiten la col·laboració d'entitats i empreses legals que els permeten esquivar els controls. Ara el que es vol és augmentar aquest tallafoc amb encara més controls a les entitats que impedeixin l'opacitat que dona ales al crim organitzat. La nova agència, que portarà el nom d'Autoritat Contra el Blanqueig de Capitals (AMLA, per la seva sigla en anglès), podria posar-se en marxa el 2024 un cop hagi estat aprovada per tots els estats membres i funcionaria a ple rendiment el 2026. S'encarregaria de controlar un determinat nombre d'entitats creditícies i del sector financer que tenen activitat entre set i deu estats membres de la UE que se seleccionaran en funció de criteris de risc en una llista que es revisaria cada tres anys. A més de bancs també s'hi inclourien asseguradores, empreses dedicades a tota mena de serveis de pagament, criptomonedes, fons d'inversió o canvis de divises. La llista s'anirà ampliant i l'agència també podria investigar entitats que inicialment no estaven en la selecció si hi ha indici de delicte.
És un important pas endavant, si arriba a bon port, per netejar i fer més transparents les entitats financeres internacionals i, per descomptat, per combatre els delictes. I no només això. Ara que finalment sembla que hi ha consens per combatre també l'evasió fiscal de les grans multinacionals al món, val la pena recordar que també hi ha molt diner negre que no prové de fonts il·lícites però que s'ha ocultat de forma il·lícita a Hisenda i, per tant, s'ha escatimat al conjunt de la ciutadania atacant el mateix cor de l'estat de benestar.
