Les pensions: torna el gran debat de la legislatura
Aquest dijous al Congrés es debatrà una de les mesures més polèmiques de la reforma de les pensions que està portant a terme el govern espanyol. Es tracta de la posada en marxa dels fons de pensions de promoció pública, una mena de plans de pensions complementaris que tindrà gestió privada tot i que serà l'Estat qui en tindrà el control. Empreses i treballadors hi hauran de fer aportacions i seran un complement, a mode d'estalvi, de la pensió final. De moment sembla que la votació serà ajustada, malgrat que la setmana passada el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, la va voler assegurar pactant amb EH Bildu la seva abstenció a canvi d'augmentar un 15% les pensions no contributives aquest any. El projecte de llei, però, arriba al Congrés sense acord social, ja que ni sindicats ni patronals s'hi han sumat, i amb l'oposició d'ERC i del PP i el suport condicionat a un reguitzell d'esmenes de la resta de grups.
Serà el primer pols del ministre Escrivá en l'anunciada segona part de la reforma de les pensions. La primera, que va suposar, per exemple, recuperar la revalorització de les pensions a l'IPC i deixar enrere així el factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013, va obtenir un suport bastant ampli. Ara, però, s'han de pactar mesures no tan agraïdes i electoralment menys populars, ja que es tracta de compensar aquestes despeses extra amb retallades a mitjà i llarg termini. El govern s'hi ha compromès en el protocol de mesures que va enviar a Brussel·les com a condició per poder rebre els fons d'ajuda Next Generation i el temps comença a córrer.
Aquesta segona fase de la reforma inclou altres mesures que seran polèmiques, com ara el canvi en les cotitzacions dels autònoms, amb les negociacions encallades des de fa mesos; l'ampliació del còmput d'anys per cotitzar, que és una mica la clau per reduir a la llarga el cost de les pensions per a l'erari públic, i el mecanisme d'equitat intergeneracional, pensat per fer front a l'augment de despesa que suposa la jubilació a gran escala de la generació del baby boom i que implica augmentar les cotitzacions 0,6 punts durant deu anys. Aquest últim punt sí que té el suport dels sindicats.
Totes aquestes decisions tindran una incidència fonamental en la vida de moltes persones, no només en els pensionistes d'avui, sinó, sobretot, en els del futur. Fa temps que es parla que cal revisar i reformar el sistema perquè així com està ara no és sostenible i no es poden assegurar les pensions del futur. Les mesures s'han de prendre ara perquè s'asseguri que aquest pitjor escenari no acabi arribant mai. Per això cal consens, social i polític, i un debat obert i transparent amb la ciutadania. No és fàcil en un escenari polític com l'espanyol en què, especialment per part de la triple dreta, el que es busca és la crispació i l'estirabot fàcil. El context electoral –amb els comicis andalusos i amb el que pugui passar en altres llocs, en funció del que passi a Andalusia– no ajudarà gaire. La reforma de les pensions, però, és un dels grans debats d'aquesta legislatura i caldrà justificar molt bé cada decisió que es prengui més enllà de la conjuntura política de cada moment.
