29/07/2022

Una petita injecció d'optimisme econòmic

2 min
Un home comprant en un mercat de Barcelona, en una imatge d'arxiu

En economia, les prediccions són relativament fàcils en temps tranquils. Quan hi ha turbulències, ningú no l'encerta. L'economia no és una ciència exacta: els factors polítics compten molt i són poc previsibles. Després d'enllaçar la crisi pandèmica amb la guerra d'Ucraïna, portem uns mesos augurant una tardor complicada. I a vegades aquests pronòstics acaben sent profecies autoacomplertes: el component psicològic compta molt, i no només en els moviments especulatius propis de les borses. Així doncs, potser és hora de començar a dir que la cosa no pinta tan malament, almenys en les nostres latituds.

Aquest divendres hem tingut dues novetats que obren una petita escletxa per a l'esperança d'un retorn de vacances mínimament positiu. Segons dades avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el PIB de l'Estat ha crescut un 1,1 % en el segon trimestre de l'any, gairebé un punt més que en el primer trimestre. La bona dada s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies. Durant el segon trimestre de l'any, doncs, l'economia espanyola hauria esquivat l'impacte de la invasió russa a Ucraïna, a diferència del que està passant als Estats Units, on han entrat en recessió tècnica, o en països del nostre entorn com Alemanya, molt dependent del gas rus. Si la temporada turística es manté forta a casa nostra, com així sembla, durant els mesos de juliol, agost i setembre és probable que el dinamisme es mantingui i les dades tornin a ser positives.

L'altra novetat que s'ha conegut aquest divendres té a veure amb la inflació . Una lectura plana de les xifres mostra que el cistell de la compra és un 10,8% més car ara que fa un any, cosa que ens situa en l'increment interanual de preus més alt registrat des del setembre del 1984 i supera en sis dècimes la pujada del 10,2% interanual registrada al juny. Però si ens fixem pròpiament en el juliol –primer mes amb les mesures contra la inflació aprovades pel govern plenament en vigor– i el comparem amb el juny, el resultat és que els preus han caigut lleugerament, un 0,2%. La inflació subjacent –la que no inclou l'energia i els aliments, amb preus més volàtils– també s'ha relaxat aquest mes en comparació amb el juny, amb una disminució del 0,3%. Al gener i a l'abril ja es van produir descensos respecte als mesos precedents, però les pujades fortes de la resta de l'any van resultar letals. Ara serà clau el comportament dels preus a l'estiu. El consol, en tot cas, és que encara podria ser pitjor i que sembla que s'està frenant l'espiral inflacionista.

El mateix conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, amb aquestes dades a la mà, ha reconegut que "estem en una situació molt millor de la que hauríem previst quan va començar la invasió d'Ucraïna" i que les previsions de la seva entitat eren massa tremendistes. La Caixa va pronosticar per enguany un increment del PIB del 4,2% i una desacceleració per a l'any vinent de fins al 2,4%.

Així doncs, com a mínim toca posar entre parèntesis els mals auguris.