A Europa sonen tambors de guerra. Una guerra que, com s'està veient a Ucraïna, torna a assemblar-se tràgicament a les del segle XX, amb llargs combats de desgast. Les letals armes nuclears hi són, però per sort de moment no s'activen –tot i que el perill és ben latent–, de manera que el pes recau en les armes convencionals, les quals, tot i les noves tecnologies, no eviten posar en perill la vida dels soldats. Es torna a lluitar per cada pam de terra. Per això calen més soldats, més carn de canó. Aquest és el dilema que avui plana damunt la defensa europea davant una eventual escalada de l'atac de Rússia contra Ucraïna i en el marc d'una OTAN que corre el risc de perdre el suport actiu dels Estats Units si Trump guanya les eleccions del novembre.
Tornarà el servei militar obligatori? De fet, ja està tornant, cosa que trenca una tendència a l'eliminació que havia començat els anys 60 (amb la Gran Bretanya, el 1963, i Luxemburg, el 1969) i s'havia accelerat a partir de la caiguda de l'URSS i la fi de la Guerra Freda, entre els 90 i la primera dècada dels 2000. El 2010, només una desena d’estats mantenien l'anomenada mili. Al nord, Finlàndia, Noruega i Dinamarca no l’han abolit mai. Tampoc Àustria, Xipre, Grècia i Suïssa. Pel que fa als països bàltics, Estònia el va restablir amb la independència. Ucraïna, que l'havia abolit el 2012, el va restablir dos anys després, i Lituània el 2015. A Letònia entra en vigor aquest any. I encara hi ha Suècia (va tornar-hi el 2017, tot i que amb moltes exempcions). A Alemanya i Polònia es comença a plantejar recuperar-lo. A Espanya i Portugal de moment no sembla que pugui prosperar una mesura així.
El sistema de reclutament de l'exèrcit va entrar en vigor a Espanya el 1770 i va durar fins al 2001, quan el govern d'Aznar el va eliminar, fruit del pacte del Majestic amb la CiU de Jordi Pujol. L'actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va ser un dels històrics impulsors a Madrid d'aquesta mesura. La mili, doncs, va durar més de dos segles i la supressió va anar precedida d'una llarga campanya d'activisme pacifista, un moviment dels objectors de consciència que va portar alguns joves a la presó. La pressió popular, juntament amb l'esmentat gir geopolític mundial, va acabar propiciant-ne el final. Històricament, les lleves o quintes per reclutar soldats –només se'n lliurava qui podia pagar– havien provocat entre les classes populars reaccions irades, com la Setmana Tràgica del 1909, un esclat contra la mobilització de reservistes per a la Guerra de Melilla.
La defensa de la democràcia europea davant de Rússia és vital, però l'opció d'un exèrcit de voluntaris professionalitzats és clarament preferible. Sobretot per eficàcia. El servei militar obligatori plantejaria, a més, el problema de la igualtat de gènere. Caldria cridar les dones? Només en cas extrem s'hauria de tornar a les lleves, com ha passat a Ucraïna.
