Competències transversals, element diferenciador

Les últimes reformes educatives dutes a terme al nostre país s’han orientat sobretot a definir les competències que calia que els professionals -presents i futurs- incorporessin més decididament. Amb el temps, competències, habilitats i valors han destronat clarament els conceptes i procediments d’abans, erigint-se com un indicador més acurat de la competitivitat dels recent graduats, postgraduats i titulats de màster.

En aquest sentit, la principal demanda del mercat laboral és disposar de perfils multidisciplinaris, resolutius, capaços de treballar en equip i amb una clara vocació internacional. L’estudi La inserció laboral dels titulats de màster, publicat per l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) el mes de novembre, encara n’enumera unes quantes més: el pensament crític, la capacitat de documentació i d’identificació de fonts, la capacitat d’autoavaluació i d’aprenentatge continuat, la responsabilitat ètica i social en l’actuació professional, i la capacitat de comunicació oral i escrita.

Competències directives

El management també es troba al capdavant d’aquestes competències. Trobem la prova d’això a la UPF Barcelona School of Management, que no només ofereix un postgrau per professionalitzar el càrrec de conseller d’administració de les empreses o un altre en Transformació Digital de les Organitzacions, sinó que, tal com apunta el seu degà, Daniel Serra, “defensa el management com un recurs essencial en el desenvolupament de qualsevol professió, no només vinculat al món de l’empresa o a les funcions directives”.

En aquest sentit, entre les novetats presentades aquest any per la UPF Barcelona School of Management destaquen l’Executive Course de Direcció Estratègica del Talent -coordinat per MANUM Consulting Group i la UPF Barcelona School of Management- i la joia de la corona, l’Executive MBA, que s’adapta al projecte personal de cadascun dels participants, “una proposta innovadora basada en l’aprenentatge amb projecte i mentor personal”, subratlla Serra.

Capacitat emprenedora

Una altra escola de negocis que compta amb més experiència pel que fa a màsters i MBA relacionats amb management i emprenedoria, entre altres competències, és Esade. I diem entre d’altres perquè, tal com apunta Josep Franch, degà de l’Esade Business School, “el treball en equip, la capacitat analítica, la presa de decisió, la visió estratègia i el lideratge” són altres puntals de l’escola.

Entre els objectius fundacionals d’Esade hi ha el de promoure una visió oberta del management i el de potenciar la innovació i l’esperit emprenedor, la qual cosa possibiliten els responsables de l’escola a partir del treball final del màster, “ja que els alumnes poden escollir entre fer una tesina tradicional acadèmica o bé un pla de creació d’una nova empresa”, explica Franch. “Tot i que innovació i emprenedoria es fomenten a tots els programes, tenim un màster especialitzat en aquesta àrea anomenat Màster en Innovació i Iniciativa Emprenedora, mentre que a l’MBA hi ha un LAB d’innovació i un altre d’emprenedoria”, prossegueix el degà.

¿Existeix, no obstant això, alguna correlació entre disposar d’estudis de tercer grau i la capacitat emprenedora d’un país? L’estudi La inserció laboral dels titulats de màster de l’AQU Catalunya així ho ratifica: “Amb l’augment del nivell de formació superior, el percentatge d’autònoms que ho són per compte propi augmenta”. L’estudi afirma, textualment, que “del 12% dels titulats de màster que són autònoms, un 85% ho són per compte propi”. I prosegueix: “L’àrea amb un índex més alt d’autònoms per compte propi és Arquitectura, seguida de Formació de Professorat, Economia i ADE”.

Per contra, les àrees que registren un menor percentatge són les d’Enginyeria Civil, Aeronàutica, Agrària, Gestió i Pràctica de l’Esport, Relacions Laborals, Documentació, Veterinària i Química.

La RSE, un valor estratègic

Des d’Esade Business School també persegueixen fomentar la responsabilitat social empresarial (RSE), que al cap d’uns anys ha deixat de concebre’s com a moda per esdevenir part dels actius estratègics del negoci. “A tots els màsters universitaris d’Esade hi ha una matèria obligatòria anomenada Business in Society, especialment orientada a temes de RSE”, explica el degà del centre, Josep Franch. Un altre dels programes més emblemàtics d’Esade en aquest àmbit és el Servei Universitari per al Desenvolupament, en què cada any una vuitantena d’alumnes tenen la oportunitat de fer pràctiques a països com Filipines, Nicaragua, Bolívia, Guatemala, la Índia, etc. “Treballar en empreses o cooperatives com a exemples exitosos d’economia social i solidària en països amb tanta necessitat permet als alumnes entendre les diferents maneres de fer empresa d’una manera vivencial”, subratlla Franch.

Al marge de col·laborar amb diverses ONG, Esade promou entre la seva comunitat, tanmateix, conèixer i treballar en projectes d’economia social i solidària a Espanya -projecte Momentum Project-; de gènere -projecte Promociona-; d’integració -projecte Aprendre y Emprendre-; de recerca en empresa i societat via l’Institut d’Innovació Social d’Esade; de consultoria gratuïta a ONG i fundacions -projecte Alumni Solidari- o d’igualtat de gènere -projecte HeforShe.