Ciències de la salut, una aposta segura

Entre els reptes que hauran d’enfrontar els futurs professionals del sector de la salut destaquen aspectes com una major especialització i personalització de l’atenció al pacient i dels tractaments; una cada cop més determinant tecnificació, innovació i robotització; la importància de treballar de bracet entre els professionals clínics i els investigadors, així com la transferència de coneixement entre universitat i empresa-indústria i fenòmens com l’automedicació, la farmàcia online i l’auge de la naturopatia i l’homeopatia, entre d’altres.

Abordar tots aquests elements d’una manera transversal, tot i l’especialització que se pressuposa a màsters i postgraus, sembla l’opció més encertada. “El sistema universitari està abordant tots aquests fenòmens aportant múltiples solucions que en general estan funcionant molt bé”, afirma la secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Mercè Jou. En aquest sentit, la capacitat per treballar en equips multidisciplinaris i internacionals és una competència ben present en els plans de formació. “El disseny d’itineraris formatius dobles, en els quals l’estudiant cursa dos graus alhora, estan tenint molt bona acollida”, prossegueix Jou, que encara cita una altra manera d’abordar tots aquests reptes, que no és un altra que “el disseny de titulacions com ara Bioinformàtica o Enginyeria Biomèdica, les quals permeten disposar de perfils interdisciplinaris”.

El clàssic

Segons Educaweb, el grau més demandat al juny del 2015 va ser el de Medicina (amb una nota de tall de 12,832 a Barcelona i 12,394 fora de Barcelona). A més, el desig d’un bon gruix d’estudiants era cursar-lo a la UB, escollida la setmana passada com la millor universitat en Biologia, Medicina i Química pel rànquing 50 Carreras del diari El Mundo. Aquest èxit, en paraules de Gaspar Rosselló -vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB-, rau en el fet que els màsters que ofereix la universitat “són molt competitius i tenen un doble vessant: recerca i professionalització”.

Segons Roselló, els màsters més cotitzats de la UB dins de l’àmbit que ens ocupa serien “el de Neurociències, el d’Immunologia, de Biomedicina i, especialment, el de Medicina Tradicional Xinesa, que és el primer màster que es fa conjuntament amb una facultat xinesa i amb docents i professionals de la Xina”.

Recerca i gestió sanitària

Un altre dels campus de més renom pel que fa a ciències de la salut és el de Sant Cugat de la UIC, que compta amb màsters oficials tan especialitzats com el de Gestió Sanitària, el de Fisioteràpia Pediàtrica i el de Recerca en Infermeria i Salut. Pel que fa a postgraus, destaca el postgrau en Patient Advocacy de l’Institut Albert J. Jovell de Salut Pública i Pacients, “un postgrau pioner en l’àmbit europeu que ofereix tots els coneixements a pacients perquè puguin representar altres pacients en el sistema sanitari”, explica Santi Argemí, responsable d’Admissions del Campus Sant Cugat de la UIC.

Actualment el professional mèdic ja no només ha de focalitzar el seu exercici a la curació, sinó també a la prevenció de malalties. Tanmateix, fenòmens com l’envelliment de la població i la cronicitat es troben en un primer pla, la qual cosa “implica el treball multidisciplinari de la medicina, la infermeria i la fisioteràpia, disciplines que tenen molt a dir”, apunta Argemí. En el cas de la UIC, aquest enfocament es tradueix en formacions específiques com el Postgrau en Estratègies per a la Promoció de la Salut.

Més novetats

La concepció holística de la Medicina, així com l’entrada en joc de les teràpies naturals o parcel·les més especialitzades com l’atenció al pacient crític, l’osteopatia o la teràpia del dolor, també troben el seu lloc a la UIC, el Departament de Fisioteràpia de la qual ofereix un Postgrau d’Acupuntura i un altre sobre el Mètode Poyet, que és osteopatia energètica informacional.

Les urgències sanitàries també és un fet que aborda el Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències de la UAB. El 12 de maig, a la desena promoció es va protagonitzar un simulacre de catàstrofes i incidents de múltiples víctimes, un exercici pràctic organitzar per la UAB i l’Institut d’Estudis Mèdics que va congregar més de 400 persones al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs.

L’era de l’Odontologia

La professió d’odontòleg, a més de ser la segona més ben pagada segons Infojobs i Esade, disposa d’un dels nivells d’ocupació més alts, atesa la poca competència que hi ha en el mercat, amb una mitjana de 13 candidats per cada oferta laboral publicada. La UIC domina a la perfecció aquest terreny i, a més d’un grau d’Odontologia que segons El Mundo es troba en el top -3 espanyol, al Campus de Sant Cugat disposa de màsters d’Ortodòncia; Periodòncia; l’European Master’s Degree in Endodontics; el Màster Universitari en Odontologia Restauradora Estètica; el Màster en Odontopediatria Integral, i l’International Master in Oral Surgery. Un total de sis màsters que, en paraules de Santi Argemí, “tenen un fort component pràctic, internacional i de recerca i compten amb el reconeixement de diverses societats europees”.

Transferència entre indústria i universitat

Una de les institucions científiques que més fermament promouen la transferència universitat-indústria és el Sincrotró ALBA, que cada any acull una mitjana de 15 alumnes de màster i postgrau. Allà, tal com explica Gastón García -subdirector del Sincrotró-, “els alumnes que actualment estan fent pràctiques a les línies de llum fan estudis de Física, Matemàtiques o Enginyeria Física dins de projectes que busquen, per exemple, desenvolupar una interfície gràfica per integrar diferents programes que analitzen cristalls de proteïnes o dissenyar circuits electrònics que permeten millorar les capacitats del microscopi amb què s’analitzen les nanocapes de carboni depositades amb plasma”.

A més de la bona preparació dels alumnes de postgrau i màster que fan pràctiques al Sincrotró, García destaca especialment “el gran entusiasme que mostren per aprendre i acostar-se al món laboral” a través d’un programa formatiu que, opina, “pot contribuir a formar una generació de joves científics i tecnòlegs conscients de la connexió entre ciència i indústria”.

La UVic-UCC crea la Càtedra d’Innovació i Gestió de Serveis de Salut

A principis de maig, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya anunciava l’ampliació de la seva xarxa de càtedres amb la incorporació de la d’Innovació i Gestió en Serveis de Salut. Es tracta d’una càtedra que, sota la direcció del doctor Joaquim Esperalba, proposa impulsar la recerca sobre els models de gestió de salut i social a partir de dues línies de treball: els models de gestió integral dels serveis de salut i els estudis de cost-eficàcia per avaluar l’impacte de la gestió en els resultats.