Màsters i Postgraus

Els videojocs, de joguina a professió a l’alça

La indústria no para de créixer i reclama nous perfils professionals

6 min
Reunió per acabar d'arrodonir la sortida al mercat d'un videojoc.

BarcelonaDe joguina a producte de consum de masses. El somni de qualsevol adolescent, que et paguin per jugar a videojocs, és més possible que mai. Convertir aquesta afició en una sortida professional és una tendència a l’alça, ja que cada vegada hi ha més empreses que ofereixen llocs de treball relacionats amb aquesta indústria. El volum de negoci que mou no deixa de créixer.

Pel que fa a l’oferta formativa, una de les novetats d’aquest any és el màster en Disseny Narratiu per a Videojocs de la UAB, que proposa formar els alumnes en narrative designer. La formació dona eines per coordinar equips de producció capaços de construir una experiència de joc emocionant i, alhora, coherent amb la narrativa.

“En el mercat hi ha diferents formacions sobre videojocs, però ens semblava que totes són molt tècniques. Com a Facultat de Comunicació vam detectar que nosaltres teníem un potencial, que era accentuar el tema de la narrativa. Sobre el disseny narratiu, que és un perfil que s’està demanant molt a la indústria, no hi havia res. Els narrative designers que estan treballant actualment són gent que ha jugat molt”, explica a l’ARA Xavier Ribes, coordinador del màster en Disseny Narratiu per a Videojocs.

Encara que hi ha altres programes formatius sobre videojocs, aquest màster posa el focus en la relació ludo-narrativa dels videojocs. La formació se centra en la part ficcional del videojoc sense oblidar el component de joc i entreteniment. El màster aporta els coneixements i competències per exercir com a narrative designer i vetllar per la coherència entre jugabilitat i narrativa, un perfil cada cop més demanat per la indústria. El programa treballa aspectes com el disseny d'estructures interactives, el guió, l'storyboard, el disseny de personatges, els fonaments de la narrativa, el disseny de nivells, la concepció d'enigmes i puzles, l'entorn sonor. Tot i que també s’acosta a la part tecnològica de la programació i del modelatge, no cal tenir coneixements previs.

“Un narrative designer ha de saber una mica de tot perquè és el que relaciona la part narrativa amb la jugabilitat. És el professional que fa que aquests dos elements intrínsecs del joc no estiguin desvinculats. Aquest any hem acabat la primera promoció del grau en Comunicació Interactiva i alguns d’ells poden tenir continuïtat en aquest màster, però està obert a qualsevol persona que hi tingui interès. No cal ser tècnic o informàtic”, concreta.

“Sabem que la nostra aposta és una mica arriscada perquè s’allunya de la figura del programador i no existeixen propostes semblants, però quan vam dissenyar el màster vam pensar que era una opció que podia resultar molt atractiva. El perfil que busquem encara no és gaire conegut, però és un camí nou que obrim i que estem segurs que en els pròxims anys tindrà un gran creixement. Els continguts són molt interessants”, diu Ribes, que fa un any i mig que va començar a donar forma al projecte. Els 60 crèdits ECTS del màster, que té un format presencial, s’organitzen en cinc blocs diferents.

“L’ocupació del sector és molt alta i els professionals que s’han especialitzat tenen molts projectes. El mercat s’està movent molt i hi ha molta oferta. Tots els professionals que hi ha estan ocupats i és per això que les formacions d’aquest tipus s’han multiplicat molt en els últims anys. La indústria necessita gent preparada”, argumenta.

Tal com recull l’Informe de la comunicació: “Els videojocs, malgrat ser encara un producte cultural que provoca certes reticències entre alguns sectors de la societat, són una indústria en clara expansió. D’una banda, factura més que la indústria del cinema i la de la música enregistrada juntes; de l’altra, al voltant d’aquest producte cultural s’estan consolidant fenòmens, com el dels e-sports o el dels game players, que generen una sòlida activitat econòmica. I no podem oblidar que la tecnologia evoluciona constantment i es posa al servei de la millora de la qualitat tècnica d’aquestes produccions interactives”.

Gràcies a Barcelona, Catalunya suposa el 92% de l’activitat de la indústria del videojoc d’Espanya, amb el 53% de les vendes. “Hi ha moltes empreses del sector que s’estan assentant a Barcelona perquè és una referència. Això és un avantatge per a nosaltres, ja que ens dona una possibilitat d’ocupació molt interessant”, certifica Ribes.

Segons la III Radiografia del Gaming a Espanya, la indústria dels videojocs i la creació de continguts són les sortides professionals més desitjades pels jugadors de la generació Z, amb un 39% i un 34%, respectivament. Totes dues estan molt per sobre d'altres sectors com la sanitat (17%), l'esport professional (16%) o les disciplines científiques (14%).

“Cobrir la demanda”

Segons els experts, aquest context està servint per impulsar professions especialitzades que van des de la creació de continguts fins al desenvolupament de jocs, uns perfils professionals que s'han posicionat com a opcions de gran atractiu per als jugadors més joves: l'estudi afirma que el 90,2% dels gamers de la generació Z les consideren sortides professionals amb futur. No són les úniques xifres que reflecteixen el boom que viu el sector. L'última edició del Llibre blanc del desenvolupament espanyol del videojoc afirma que el gaming va donar feina directa a 8.833 professionals el 2021 i a 9.893 el 2022. I s'estima un creixement agregat del 10,7 % per al període 2021-2025, de manera que per a aquest últim any es preveu que el sector donarà feina directa a més de 13.000 persones.

La indústria del videojoc ha passat de ser un producte nínxol a un producte de consum de masses. "Els videojocs són un producte de consum per a tots els públics: des del nen fins a l’àvia, passant per l'adolescent", explica Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El sector s’ha fet un forat important en altres camps de l'entreteniment, com els productes audiovisuals, les xarxes socials o els e-sports. "Encara que les pel·lícules sobre videojocs sempre han existit, ara trobem productes de qualitat per a tots els públics. A tot això hi hem de sumar que grans empreses entren en el món dels videojocs (Amazon, Netflix, Apple), a més de les últimes compres d'estudis importants per part d'empreses com Microsoft o Sony", afegeix.

Per als experts, aquest escenari ha augmentat la demanda dels perfils professionals implicats en el desenvolupament de videojocs. "A mesura que més estudis s'implantin aquí, es requeriran tot tipus de perfils professionals per cobrir la demanda. Els grans estudis es nodreixen de professionals que han adquirit experiència en estudis més petits o són professionals indie amb un bon portafolis", assegura Xavier Pallicera, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i fundador de l'estudi Cocodrolo Apps. "És una roda plena d'excepcions, però per regla general els professionals adquireixen experiència en estudis petits o en projectes indie, i d'aquí és fàcil saltar a estudis més grans, en què el treball està més especialitzat i tens l'oportunitat d'enfocar la teva carrera cap a l'àmbit que t'agrada dins de la indústria", afegeix.

Segons el Llibre blanc, els perfils principals que es poden trobar en els estudis són programadors, encarregats de crear la lògica del joc i el codi perquè s'executi a l'ordinador, amb un 20%; artistes, que dissenyen els esbossos de treball i els elements gràfics o sonors del joc, amb un 17%; els dissenyadors, que ideen les mecàniques de joc des del punt de vista conceptual, com serà l'experiència del jugador i els mapes dels nivells, la presència dels quals és d'un 8%, i els animadors, encarregats de generar els moviments dels personatges de manera que aquests siguin realistes o s'adeqüin a l'estil del joc, que representen un 7%.

També hi ha perfils perseguits per les empreses, com el d'expert en monetització o d'economia de joc. "En el món dels videojocs es fa una divisió clàssica de perfils entre programació i art, tant entre els formadors com entre els candidats que hi volen entrar a estudiar. Però el perfil d'expert en monetització no acaba d'encaixar en aquesta dicotomia, i hi ha empreses que els han de buscar a l'estranger, perquè aquí no es troben", assenyala Arnedo. Un altre perfil que pot tenir una alta demanda és el d'analista de dades.

El màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC és un programa que permet estudiar de manera 100% online els continguts més rellevants del disseny i el desenvolupament de videojocs. El programa es basa en perfils i llenguatges més utilitzats en la indústria segons els indicadors dels actuals llibres blancs publicats i se centra especialment en la programació. A través d'un nivell molt alt d'optativitat d'assignatures, l’alumne pot especialitzar-te en altres llenguatges o eines.

Una altra opció molt seductora és el Màster en Videojocs (Disseny, Creació i Programació) de la UPF Barcelona School of Management, que compta amb el prestigi de 20 edicions celebrades i és una referència en la indústria dels videojocs. Inclou classes amb programadors, artistes i professionals d'empreses punteres com ara Unreal, Digital Legends, 5 Ants, Mercury Steam o Novarama.

La Salle - Universitat Ramon Llull, per la seva banda, té el màster en Desenvolupament Avançat de Videojocs. Aquesta formació permet definir i implementar motors de joc d'acord amb les últimes tecnologies, així com aprofundir en conceptes matemàtics per jocs, animació i gràfics 3D.

stats