Un primer títol lligat amb un llaç groc

BarcelonaEl mateix estadi on, encara amb cara de nen, va aixecar la primera Champions del Barça el 1992. El mateix estadi on, anys més tard, va veure com Abidal aixecava una Champions guanyada després de derrotar el Manchester United. Havia de ser l’estadi de Wembley on Pep Guardiola guanyés el seu primer títol com a tècnic del Manchester City. El seu equip va escombrar de la gespa en la final de la Copa de la Lliga un Arsenal encadenat últimament a la seva fama de perdedor, i amb aquest títol el tècnic de Santpedor ja n’ha guanyat 22 en tres lligues diferents. I per celebrar el primer títol anglès, un llaç groc a la solapa. Si quan era jovenet va anar a buscar una estelada a la graderia de Wembley, ara hi va amb un llaç que podria comportar una sanció. El tècnic català, però, va afirmar després de la final que no deixarà de portar aquest llaç groc, passi el que passi.

Si a la sala de premsa es va mostrar valent, sobre la gespa, també. Especialment en una segona part en què el City va anar esborrant de la gespa un Arsenal que sí que havia sabut plantar cara a la primera part, quan, amb contres ràpides i aprofitant les errades en la construcció de joc del City, va somiar que podria aixecar la Copa de la Lliga. Per al City era important trencar una sequera de gairebé dos anys sense títols, especialment després de caure a la Copa contra el Wigan, equip de Tercera, ara fa pocs dies. Després d’un primer any en què no va guanyar cap títol, Guardiola camina amb pas ferm a la lliga, ha guanyat la Copa de la Lliga i somia a Europa, tot i que la derrota contra el Wigan evitarà que sigui el primer club des del Celtic de Glasgow del 1967 capaç de guanyar tots els títols al Regne Unit. “Després de caure era important aixecar-se. No és el títol més important, però calia guanyar i és un premi per a tota la gent del City”, va dir el tècnic de Santpedor.

I això malgrat que la primera part no va ser gens còmoda. El xilè Claudio Bravo va evitar el gol d’Aubameyang en la primera gran ocasió del partit, poc abans de veure com el lateral de l’Arsenal Monreal es retirava per lesió. El primer temps va ser tens, especialment després del primer gol, obra d’Agüero. L’argentí va aprofitar un servei directe de Bravo per guanyar la posició a un Mustafi que va reclamar, sense sort, falta, i va superar Ospina amb una vaselina. Mentre Agüero celebrava el gol, a la banda Arsène Wenger s’encarava amb Guardiola reclamant una falta sobre Mustafi. La baralla reflectia la tensió d’un partit sense gaire joc. “Hem fallat massa a la primera part, especialment passades ben fàcils. Però a la segona hem demostrat la personalitat que tenim”, va admetre Guardiola, que en els primers minuts de la segona part va perdre Fernandinho per lesió. La segona part, però, va ser un monòleg del City. Kompany, imperial en defensa, va fer el 2-0 a la sortida d’un servei de córner. David Silva, sempre elegant, es va encarregar de sentenciar amb el tercer gol d’una final en què una de les bones notícies per al City va ser la recuperació de Gabriel Jesús, absent els últims mesos per una lesió. El jove brasiler va poder pujar a la llotja de Wembley per rebre la seva medalla, mentre Josep Guardiola, amb el seu llaç groc, s’ho mirava tot des de la gespa, feliç. El primer títol de l’era Guardiola al City s’ha fet esperar, però la Premier League sembla destinada a caure a la seva butxaca aviat.