El Barça ressuscita per plantar-se a la final de la Supercopa (3-1)
Les blaugranes superen el Reial Madrid en una eliminatòria en què van de més a menys
BarcelonaAl Barça no se'l pot donar mai per mort. Les blaugranes, que han fet un partit de més a menys, s'han trobat un Reial Madrid combatiu i resistent (3-1) però no han abaixat els braços després d'una segona part per oblidar. Després d'una pròrroga patida, les culers han escrit el seu nom al bitllet per a la final. El conjunt de Jonatan Giráldez respira per fi tranquil, però amb molta feina per fer.
El partit ha començat ben tranquil. El Reial Madrid, totalment anul·lat, ha deixat fer al Barça. Les blaugranes han mantingut la pilota enganxada a les botes i les blanques no han sabut presentar una oposició ferma. El conjunt d'Alberto Toril ha abdicat de la pilota, fidel a la seva filosofia de joc, i ha servit en safata de plata l'esfèrica a les culers. I de retruc el futbol. Totalment còmode sobre la gespa, el Barça s'ha instal·lat en camp rival i gràcies a una genialitat de Claudia Pina ha pogut obrir el marcador. La de Montcada i Reixac ha enviat al fons de la xarxa una canonada des de la frontal de l'àrea marca de la casa. La catalana és una de les jugadores en millor estat de forma de la plantilla culer i, un cop més, ha sigut determinant de cara a porteria.
El Barça ha sigut un equip planer en aquesta semifinal de la Supercopa d'Espanya. El conjunt de Jonatan Giráldez no ha necessitat més, és cert, però la intensitat ha brillat per la seva absència. Una sensació de tranquil·litat, que no relaxació, ha pres les blaugranes, que han trobat en el Madrid la víctima perfecta. Xino-xano, sense pressa, però sense pausa, les blaugranes han fet el seu partit, lluny de la millor versió que encara persisteix a la retina de molts culers.
El guió, molt plàcid per al Barça, ha canviat quan la col·legiada Marta Huerta de Azas ha assenyalat l'inici del segon temps. El Madrid s'ha despertat i el partit s'ha capgirat. Weir ha aprofitat una falta des de la frontal de l'àrea per superar Sandra Paños, gens encertada en l'aturada. La blaugrana, que ha tocat la pilota, ha deixat les mans massa toves i la pilota l'ha acabat superant alhora que ha topat amb el pal de la seva porteria. El conjunt de Toril, amb l'empat al marcador, s'ha fet gran i un regal d'Irene Paredes ha acabat d'igualar les forces. La defensa basca ha entrat a destemps amb la cama estirada i ha xocat durament contra Feller. L'acció li ha costat la segona targeta groga i el Barça s'ha quedat amb 10 sobre la gespa al minut 59.
Les blaugranes, obligades per la necessitat, han intentat per activa i per passiva foradar la porteria de Misa Rodríguez, però la madridista ha estat exultant. La de Las Palmas de Gran Canaria ha sigut la millor de les blanques, que, sense ocasions, s'han encomanat a la seva salvadora per enviar el partit a la pròrroga.
En el temps extra, el partit s'ha convertit en una anada i tornada constant. El Reial Madrid ha sortit plenament endollat, amb la moral pels núvols, davant d'un Barça ferit i poc resolutiu. Però a vegades les bèsties que estan ferides són les que més mal fan, i les culers de lluitar en saben de sobres. En el minut 111, Lucy Bronze ha caigut dins de l'àrea abatuda per la defensa del Madrid. L'àrbitre ha assenyalat la pena màxima i Mariona Caldentey no ha dubtat. La de Felanitx ha agafat els galons i la responsabilitat i s'ha posat l'equip a l'esquena per decidir l'enfrontament. Des dels onze metres ha superat Misa amb un toc subtil però potent per retornar la calma al conjunt de Giráldez. Salma Paralluelo, aprofitant una centrada d'Oshoala, ha sentenciat el matx enviant el Barça a la final d'aquest diumenge, on ja l'espera la Reial Societat.
