Les dues cares del Barça amb Olmo o Fermín

BarcelonaHansi Flick està aprofitant aquesta aturada per cosir les costures del Barça després d'una setmana en què l'equip ha quedat despullat, tant en defensa com en atac. Les derrotes davant del PSG i del Sevilla, si bé no han suposat un daltabaix, sí que han encès certes alarmes en el cos tècnic i en la direcció esportiva. L'alemany ja va parlar "d'egos i d'esforç col·lectiu", així com "d'estructura", mentre que Deco ha alertat aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que sense "treball" el Barça és un equip molt més vulnerable: "No som tan bons". L'exigència de rivals com el PSG, vigent campió de la Lliga de Campions, i l'allau de baixes que han llastat la plantilla no han permès al tècnic acabar d'afinar un onze amb continuïtat.

Un dels principals dubtes que té pendent de resoldre Flick és qui secunda la tripleta ofensiva des de la mitjapunta, una posició per la qual rivalitzen Fermín López, que s'espera que davant del Girona (el 18 d'octubre) estigui recuperat de la lesió muscular al psoes ilíac esquerre que es va fer contra el Getafe, i Dani Olmo, que ha quallat unes últimes actuacions decebedores. Dels deu partits que ha disputat el conjunt blaugrana aquesta temporada (vuit a la Lliga i dos a la Lliga de Campions), fins a quatre futbolistes diferents han partit d'inici com a mitjapunta. El terrassenc és qui més cops ha ocupat aquesta posició d'inici: Rayo, Getafe, Oviedo, PSG i Sevilla, els tres últims quan Fermín ja estava lesionat.

Per la seva banda, l'andalús va ser el mitjapunta escollit davant del Mallorca, el València i el Newcastle. Els altres dos partits restants, els elegits –que només van durar el primer temps en la posició– van ser Raphinha, davant del Llevant, i Dro, contra la Reial Societat. Dos experiments que tampoc van acabar de convèncer Flick: Raphinha, a qui també s'espera contra el Girona, continua sent un puntal per a la banda esquerra, mentre que el jove de 17 anys anirà tenint oportunitats. A banda del marcador final dels partits, les sensacions que han transmès tant Fermín com Olmo també han estat diferents. A més, al vallesà, jugant els 90 minuts, se li acaba la benzina.

El terrassenc és més dotat tècnicament, però ni està aportant la mateixa arribada ni efectivitat que l'andalús en la parcel·la ofensiva, ni tampoc té la mateixa intensitat en la pressió, una carpeta que ha estat especialment damunt la taula després de les derrotes contra el PSG i el Sevilla. En aquest sentit, també ha estat molt sensible l'absència de Raphinha, un dels altres artífexs en la pressió alta característica del Barça de Flick i que Marcus Rashford no aplica, ni de bon tros, com el brasiler, un futbolista molt esforçat en aquest aspecte. A la mitjapunta, després d'aquests primers deu partits de la temporada, les dades ajuden a explicar les diferències entre si juga Olmo o Fermín.

El Barça remata més i li rematen menys amb Fermín

Segons les xifres aportades a l'ARA per Albert Valor, analista de l'empresa especialitzada Opta, el Barça remata més, li rematen menys i té més intervencions amb la pilota a l'àrea rival quan juga Fermín. Tot i que Olmo ha disputat més minuts, si es comparen les mitjanes, el dorsal 20 blaugrana només supera el d'El Campillo en dos dels sis paràmetres analitzats: intervencions, intervencions a l'àrea rival, rematades, rematades a porteria entre els tres pals, gols i assistències. D'aquests, l'ex del RB Leipzig quan ha estat titular només té millors registres pel que fa a assistències (0,2, és a dir, una en cinc partits per cap de Fermín en tres duels) i a intervencions (58 per 52). En canvi, el dorsal 16 el supera en la mitjana d'intervencions a l'àrea rival (4,3 per 2,2), en rematades (2,7 per 2,6), en rematades a porteria (1,3 per 0,6) i en gols (0,7 per 0,2).

Evidentment, hi ha molts més factors que influeixen, com l'entitat del rival o els companys que hi ha al terreny de joc, però amb les dades a la mà Fermín presenta uns registres millors. Si la mirada s'amplia al conjunt de l'equip, el Barça també té millors registres en tots els paràmetres esmentats amb l'ex del Linares damunt la gespa. Les principals diferències s'observen en el fet que l'equip remata més (22,3 rematades de mitjana amb Fermín per 15,8 amb Olmo), intervé més a l'àrea rival (40,3 per 28,8) i també li rematen menys (5,3 per 10,2). Val a dir, també, que les derrotes contra el PSG i el Sevilla impacten directament en aquestes dades. Hansi Flick els necessita a tots dos: la mossegada i l'arribada de Fermín i el talent enyorat de Dani Olmo.