Barça
Esports 18/10/2021

Un nou Barça neix al voltant d'Ansu Fati (3-1)

El jove davanter lidera el triomf contra el València el dia que el Kun Agüero debuta amb la samarreta blaugrana

4 min
Ansu Fati, celebrant el primer gol del Barça contra el València

BarcelonaAl Camp Nou bufen vents de canvi. Mentre a l’assemblea els barcelonistes més veterans oferien posar euros de la seva pròpia pensió per ajudar el club, a pocs metres Ronald Koeman comunicava l’alineació per rebre el València. Un nou Barça, el de Gavi, Pedri i Eric Garcia, on tot gira al voltant d’Ansu Fati. Com si la fórmula màgica fos ordenar tots els factors al voltant del dorsal número 10, amb el jove amb arrels guineanes a la gespa el Barça sembla diferent. Neix un nou líder, un nou heroi. Neix un Barça que segueix amb molts deures per fer, però sempre és més fàcil millorar quan guanyes partits com aquest contra el València (3-1) que no pas fer-ho després d’una nit de vidres trencats.

El cas d’Ansu sembla un d’aquells de futbolistes nascuts amb un do. Com si el seu destí ja estigués escrit quan va néixer. Després de passar hores mirant el sostre de sales d’operacions durant l’any que ha estat fora dels terrenys de joc, Ansu ha tornat més fort. Si contra el Llevant va trigar cinc minuts a marcar, contra l’altre equip valencià va encarregar-se de liderar la remuntada. No era un camí fàcil de fer, ja que els equips de Bordalás excel·leixen en l’art de defensar-se un cop han marcat primer. I Gayà va trigar tot just quatre minuts a batre Ter Stegen amb un xut llunyà. Cap problema. Ansu va empatar poc després amb un gol en què per moments semblava posseït per l’esperit de Lionel Messi. Amb el 10 a l’esquena, va rebre enganxat a la banda, va burlar dos rivals, va buscar la complicitat de Memphis per tirar una paret i va inventar-se un xut sec des de fora de l’àrea. Com si fos fàcil, quan s’havia tret de la màniga un truc de màgia. I el Camp Nou va rendir-se als seus peus. L’estadi, aquest recinte que fa patxoca per la televisió però està podrit per dins, les ha vist de tots colors des que Eulogio Martínez va marcar el primer gol el 1957. És un estadi que sap reconèixer el talent, acompanyant Ansu Fati. El Barça del futur hauria de créixer al voltant d’un jugador que va forçar el penal que permetia capgirar el marcador ja abans del descans. Foulquier, que amb el València segueix comportant-se com un busca-raons, tal com feia al Getafe, va intentar espantar-lo cridant-li a un pam del nas que feia comèdia. Ansu no es va fer petit. Tot el contrari: el va mirar als ulls, esperant veure com Memphis s’encarregava de batre Cillessen amb un xut sec que va fer recordar als més veterans els penals d’un altre neerlandès, Neskeens.

Gavi en acció contra el València.

Koeman, després de veure-li les orelles al llop, sembla haver vist clar que a ell li toca el paper d’acompanyar el creixement d’aquest nou Barça tan jove, on una colla de marrecs sense por li treuen les castanyes del foc. En lloc de ser prudent, el tècnic neerlandès va remoure l’equip i va fer jugar per primer cop aquesta temporada Ansu Fati, acompanyant-lo en atac amb Memphis i Dest, per la dreta. El jove nord-americà, sempre una mica esbojarrat, quedava bastant alliberat de defensar fent d’extrem. L’experiment va funcionar prou bé, tot i que no deixa de ser un experiment. El Barça obria el camp, tot i que Jordi Alba es mostrava més tímid que altres cops, sense incorporar-se en atac. Gavi jugava com un veterà al mig mentre el València de tant en tant recordava al barcelonisme que el Barça engresca en atac però fa patir en defensa. A la segona part, de fet, el pal i Ter Stegen van evitar l’empat del conjunt valencianista, a mesura que el Barça cedia la iniciativa.

Sense Ansu, arriba el Kun

El Barça, de fet, és com el Camp Nou. Els problemes hi són, tot i que no sempre es veuen. Problemes en la seva estructura, en el seu disseny. A la segona part, l’equip va jugar amb foc contra un València que s’enganxava al partit com una paparra, sempre molestant. Koeman no va tenir més remei que canviar un Ansu cansat, ja que encara li falta ritme, i trencar el cor dels fidels que van anar al Camp Nou. Una entrada un xic pobra, just el dia que l’estadi per fi obria les portes a tothom.

Uns fidels que van passar d’engrescar-se amb Ansu a fer festa grossa amb els cinc minuts de què va disposar el Kun Agüero. Koeman el va fer entrar un cop Coutinho havia decidit amb el 3-1, gol que ni va celebrar, conscient que el seu nivell no és el que hauria d’oferir. A l'espera d’anar recuperant efectius, es tractava de guanyar el partit just abans d’enfrontar dos duels tan importants, contra el Dinamo i el clàssic. I el Barça va aconseguir que els tres punts es quedessin al Camp Nou amb un Sergio Busquets imponent que va demostrar tenir el do de l’omnipresència. Just abans de la setmana clau, Koeman recupera la rialla. Un nou Barça va agafant forma.

stats