El pròxim president del Barça no haurà d'anar al notari de matinada
Laporta ajorna la reforma estatutària fins al pròxim mandat i eximeix el vencedor de les eleccions de la necessitat d'avalar
BarcelonaEl mandat de Joan Laporta va començar amb una imatge inoblidable. De matinada, en una notaria de la Diagonal, els directius del Barça signaven in extremis l'aval per poder prendre possessió del càrrec. Va costar Déu i ajuda reunir els 124,7 milions necessaris, corresponents al 15% del pressupost de despeses del club, ja que la majoria dels membres de la junta –incloent-hi el president– no tenien els diners. Es va aconseguir a l'últim minut, va fer falta ajuda externa i va condicionar les decisions dels primers mesos de mandat, com la sortida de Leo Messi. Cinc anys després, tornarà a haver-hi eleccions, però escenes com aquestes no es repetiran. Els avals ja són història i Laporta no farà canvis als estatuts del Barça abans dels comicis.
En realitat, els estatuts es van retocar a l'inici del mandat. Amb previsió que venien revolts, Laporta va convèncer els compromissaris per eliminar temporalment un dels articles, el 67, que forçava la junta a dimitir si tancava un exercici amb pèrdues i no ho compensava la temporada següent. Hi va haver altres canvis, però aquest era el més substancial. Uns mesos després, la junta posava en marxa un procés participatiu per reformar la carta magna i "adaptar-la als temps actuals", segons Elena Fort, la vicepresidenta institucional. Inicialment, el procés s'havia de presentar i votar el 2022, però han passat els anys i la proposta s'ha anat endarrerint. "Hem anat més lents del que voldríem", admeten als despatxos blaugranes, on asseguren que les línies mestres de la reforma estatutària ja estan fetes, però que "ara no és el moment" de presentar-la als socis. "Amb eleccions a la vista, el soci no entendria un canvi als estatuts. Així que ho deixem per al següent mandat", comenten a l'ARA fonts de la directiva. Les modificacions s'haurien d'haver fet en l'última assemblea ordinària o, si no fos possible, convocar-ne una d'extraordinària.
La gran reforma estatutària s'havia d'anunciar i aprovar el 2022
En la reforma del 2021, un dels punts que no va poder canviar Laporta era el dels avals. Com va explicar l'ARA, el president no només hi estava en contra, sinó que havia arribat a manifestar en alguna reunió que no veia just que, a banda d'avalar amb el patrimoni personal, els directius haguessin de pagar el manteniment de l'aval –que ascendia a 75.000 euros trimestrals per directiu– amb diners de la seva butxaca. Però eren les regles del joc i no es podien modificar, ja que l'aval del 15% era un dels requisits de la llei de l'esport del 1990 i s'aplicava als clubs que no eren una societat anònima. Si es volia fer canvis, calia fer-los al Congrés. Era una decisió política i el president va trobar el millor aliat, Florentino Pérez. Gràcies a la intervenció del mandatari del Reial Madrid –que també volia retocar aquest punt– va eliminar-se el requisit d'avalar el gener del 2022. Així, ja no s'havia d'avalar per llei, sinó que el text deixava la decisió de presentar un aval i la quantitat requerida en mans dels clubs.
"Considerem injust avalar per valor de 125 milions, però tampoc és normal que sigui zero. Cal un punt mitjà", deia una persona molt propera al president. La reforma estatutària ja preveia determinar aquesta xifra salomònica, tot i que de moment no ha transcendit quants diners s'hi haurien de posar. "Havia de ser una quantitat prou baixa perquè es pogués avalar sense problemes, però a la vegada prou alta perquè els membres de la junta notessin el pes de la responsabilitat", diu la mateixa font. Però com que els canvis no s'han arribat a fer, s'arriba a les eleccions sense que l'aval sigui necessari. Per tant, no caldran corredisses de matinada ni negociacions interminables amb els bancs, tant si és Laporta com si hi ha algun altre inquilí a la llotja del Camp Nou.
S'especula sobre un procés electoral al Barça amb moltes precandidatures
Arran d'aquesta decisió, al club s'especula sobre la possibilitat que hi hagi més precandidatures que mai a les pròximes eleccions. Però la realitat és que les coses no han canviat tant, pel que fa a la cursa electoral. Històricament, l'aval no s'havia exigit a l'inici del procés, sinó que el guanyador no l'havia de dipositar fins un màxim de deu dies després de les votacions. "Passarà com sempre. Hi haurà candidatures serioses i d'altres que no ho seran. A partir d'aquí, que cadascú decideixi a qui vol fer cas", apunten des de la directiva.
De fet, al principi d'aquest mandat es va arribar a plantejar la possibilitat que s'exigís als precandidats que paguessin una quantitat a fons perdut en el moment de recollir les butlletes. La mesura havia de servir, d'una banda, per "compensar les despeses" derivades del procés electoral i, de l'altra, "fer un primer filtre per evitar que les eleccions siguin un circ", assegura un antic executiu del club. S'havia especulat amb fixar una quantitat de 100.000 euros, però aquesta proposta també va quedar en un calaix perquè "es considerava impopular i es podia interpretar com a classista".
Amb Laporta decidit a tornar-se a presentar i amb molts precandidats començant a moure la cua per posicionar-se, només queda fixar la data de les eleccions. Segons els estatuts, han de ser entre el 15 de març i el 15 de juny. Qui guanyi prendrà possessió del càrrec el dia 1 de juliol.
