Retorn on Lamine Yamal va perdre la por: "Venia gent espantada per si els robaven i no és el cas"

Dossier Lamine Yamal, el fenomen 7 articles

• Radiografia del millor futbolista del món
• Retorn on Lamine Yamal va perdre la por: "Venia gent espantada per si els robaven i no és el cas"
• Cuidar Lamine Yamal: un assumpte d'estat al Barça
• Lamine Yamal, un avís i una esperança
• "Lamine Yamal té la seva mare, que és un deu"
• La història de la foto impossible explicada per qui la va organitzar

  

• Lamine Yamal i la Catalunya del futur

  

Rocafonda (Mataró)Són les cinc de la tarda i Abdul Nasraoui s'asseu a la taula del final del bar que regenta a Rocafonda, a Mataró. Es posa a dinar. Ara hi ha una mica de pau i li toca a ell, després d'atendre els últims clients. "Per què segueixes treballant?", li pregunta, simpàtica, Rocío Escandell, la presidenta de l'Associació de Veïns del barri. "Perquè vull seguir treballant", respon l'Abdul, el tiet patern del Lamine Yamal, com si fos una obvietat malgrat que el seu nebot, amb 17 anys, ja és candidat a la Pilota d'Or. Només fa vuit mesos que l'Abdul ha obert el Bar Cafeteria LY 304, especialitzat en cuina marroquina i presidit amb fotografies del seu nebot amb la samarreta del Barça i de la selecció espanyola, bufandes del CF Rocafonda i un escut del CF la Torreta, on va jugar abans d'anar a parar al planter del Barça.

L'Abdul fa 27 anys que va arribar a Rocafonda procedent del Marroc. Ara en té 48. "Tothom vol apuntar al seu fill a jugar a futbol. És una alegria, la veritat", explica sobre la influència que ha tingut el fenomen Lamine Yamal al barri. A la televisió del bar posa tots els partits del Barça. Però també els del Madrid, l'Atlètic i qualsevol equip que pugui engrescar els clients. Tothom és benvingut, porti la samarreta que porti. Va haver-hi moltes samarretes blanques en el clàssic del diumenge passat. "El clàssic va ser una passada. Va venir molta gent aquí, la majoria joves. Marca el Madrid? Tothom crida. Marca el Barça? Tothom crida. I ho passem bé. Va ser un cap de setmana fantàstic", recorda satisfet.

Des de l'eclosió de Lamine Yamal que el focus mediàtic apunta cap a Rocafonda. El futbolista ho fomenta cada vegada que celebra un gol fent, amb els dits, el 304, les últimes xifres del codi postal. Hi viuen 11.000 persones, 3.000 de les quals són menors. La immigració ha anat a més durant els últims anys (el 40% de la població del barri és magribina) i alguns veïns es queixen que s'ha incrementat la conflictivitat. "Jo no he tingut cap problema. Tinc bons veïns, bona gent. Tothom fa el seu camí", assegura l'Abdul. La seva especialitat és la carn amb barquq. L'Abdul està acostumat a rebre visites de periodistes i curiosos. Ens ensenya el seu whatsapp. S'hi acumulen peticions de tota mena de gent que no coneix.

L'estigma del barri de Rocafonda

La Rocío i l'Abdul es coneixen de fa anys. Són dues cares que formen part del paisatge d'aquests carrers. De fet, Mounir, el pare de Lamine Yamal, i la parella de la Rocío van anar junts a l'escola. Tots dos, cadascun a la seva manera, lluiten per millorar Rocafonda. "És un barri enriquidor. Ve gent de tot arreu i hi tenim molt bones persones. El focus polític ens va posar en una situació una mica complicada perquè deien que el nostre barri era molt conflictiu. Venia gent espantada perquè es pensaven que els robarien. I no és el cas", relata la presidenta de l'AVV de Rocafonda. Atén l'ARA a l'Espai Jove de Rocafonda-El Palau, on cada tarda nois i noies d'entre 12 i 25 anys es troben per fer activitats. L'any passat van acabar amb 180 inscrits. A la sala principal hi ha un billar, un futbolí, una Play Station 4 (que sobretot es fa servir per jugar al FIFA), una taula de tenis taula, un banc pintat amb els colors de la bandera LGBTI i cartells sobre feminisme, salut mental i el català.

"Es dona suport als joves perquè no estiguin només al carrer; a vegades no saben on anar. Es fan moltes activitats, els ajuden a fer els deures i quan arriba l'estiu se'ls emporten a la platja", diu la Rocío. Un dels joves que hi va anar en el passat és el Mounir, el pare del Lamine Yamal. "Gràcies al Lamine Yamal hi ha hagut un canvi de xip en els nens, que veuen que hi ha un noi del barri que ha pogut tirar endavant". Un dels tallers que més triomfa a l'Espai Jove és el de dibuix. N'hi ha un altre, el Circuit 304, que consisteix a explicar històries de persones d'entre 70 i 103 anys (els que té la dona més gran de Rocafonda). La idea és acabar posant codis QR repartits pel barri que relatin aquestes històries.

La difícil vida de l'àvia

Una d'elles és la de la Fàtima Romani, l'àvia paterna del futbolista prodigi. Segueix vivint a Rocafonda, però torna sovint a Kasr al-Kabir, una ciutat del nord del Marroc. La Fàtima, que ara té 71 anys (sap que va néixer el 1954, però no quin dia), va passar una infància difícil. La seva mare va morir quan ella tenia sis mesos i la van criar el seu pare, l'avi matern i la dona del seu tiet. El seu pare era militar a Espanya i tenia diverses dones. Quan ell marxava, la Fàtima havia de conviure amb elles i patia. Amb 12 anys, la van obligar a casar-se, però el matrimoni només va durar cinc dies.

Mai ha pogut estudiar perquè havia de cuidar el seu germà i els seus nebots. Més tard, es va tornar a casar, però el seu marit va morir jove. Al Marroc va treballar cuidant cabres, en una sauna fent massatges a dones, en una fàbrica i venent verdures. A Catalunya, va començar netejant cases sense papers i després va treballar, ja legalment, en residències d'avis, on cuidava i cuinava. Té sis fills, entre ells l'Abdul i el Mounir. I té 24 nets. Un d'ells el Lamine Yamal, que enguany ha fet per primera vegada el Ramadà gràcies a la seva influència.

L'Ibra Dibbaga va arribar a Rocafonda el 2021 procedent de Numueley (Gàmbia). Parla català i castellà. "Aleshores jo no coneixia a ningú i gràcies al CF Rocafonda vaig fer amics i ara molta gent em coneix al barri", explica. Té 20 anys i és un dels habituals de l'Espai Jove, on forma part d'un programa per anar de pràctiques a altres països. En el seu cas, a Portugal per fer de cambrer. L'Ibra, en veu baixa i amb un somriure, confessa que és seguidor del Madrid. "No li tinc rancor al Lamine Yamal, és un crac, m'agrada com juga, com regateja. Hi ha molta gent que vol ser com ell, jo també. Copiava els seus regats i les seves jugades", explica l'Ibra.

Fins i tot, l'Ibra va tenir el privilegi de jugar a futbol amb Lamine Yamal al parc de Rocafonda, on hi ha una pista de formigó amb dues porteries i el cèlebre grafiti amb el nom del barri de l'artista urbà Toni Salazar. "La por la vaig deixar al parc, a Mataró, fa temps", va dir Lamine Yamal a la roda de premsa prèvia del Barça-Inter. "Quan encara no era professional veníem aquí a jugar amb ell", recorda l'Ibra. Una vintena de nens i nenes de diverses nacionalitats, amb samarretes del Barça i del Madrid, xuten pilotes després de sortir de l'escola en aquest parc des d'on es veu el mar. "Al barri de Rocafonda, més Lamine Yamals i menys desnonaments", sentencia una pintada a les grades de la pista.

Dossier Lamine Yamal, el fenomen 7 articles

• Radiografia del millor futbolista del món
• Retorn on Lamine Yamal va perdre la por: "Venia gent espantada per si els robaven i no és el cas"
• Cuidar Lamine Yamal: un assumpte d'estat al Barça
• Lamine Yamal, un avís i una esperança
• "Lamine Yamal té la seva mare, que és un deu"
• La història de la foto impossible explicada per qui la va organitzar

  

• Lamine Yamal i la Catalunya del futur