-
Radiografia del millor futbolista del món
-
Retorn on Lamine Yamal va perdre la por: "Venia gent espantada per si els robaven i no és el cas"
-
Cuidar Lamine Yamal: un assumpte d'estat al Barça
-
Lamine Yamal, un avís i una esperança
-
"Lamine Yamal té la seva mare, que és un deu"
-
La història de la foto impossible explicada per qui la va organitzar
-
Lamine Yamal i la Catalunya del futur
El Barça de Flick i de Lamine Yamal ha enlluernat el món del futbol aquesta temporada, que passi el que passi a la final de la Champions serà recordada com la de la irrupció del geni de Rocafonda, un adolescent de 17 anys de mare guineana i pare catalanomarroquí, educat a La Masia, i que en pocs mesos ha passat de ser la gran promesa del futur a ser considerat ja el millor jugador del món per la majoria d'especialistes. La premsa internacional ha esgotat els qualificatius per definir els seus gols extraordinaris, i ara mateix el seu rostre i el seu número 19 han traspassat les fronteres del futbol per convertir-se en icones d'àmbit planetari.
El barcelonisme ha disfrutat com mai amb aquest grup de joves catalans del planter, apuntalats per un parell de polonesos que podrien ser els pares d'algun d'ells, i jugadors en la seva màxima plenitud com Raphinha o Kounde. El seu desacomplexament total, la seva manera de jugar com si encara fossin al pati de l'escola i no importés el resultat, la seva solidaritat infinita i el bon rotllo que transmeten ha despertat el barcelonisme de la letargia en la qual semblava sumit des de la marxa de Messi.
La sensació general és que, amb aquesta Lliga, comença una nova era blaugrana liderada per aquest fenomen anomenat Lamine Yamal, que sorprèn tant pel seu talent com per una maduresa poc comuna en els nois de la seva edat. Potser els barcelonistes encara no són conscients del que vol dir que el pròxim ídol mundial provingui no només de La Masia, com Messi, sinó que sigui un català de Mataró. Un català, a més, que representa a la perfecció la realitat de la Catalunya actual, el país que gent d'arreu del món ha triat per convertir en la terra on volen veure néixer els seus fills, un país de barreja i mestissatge que té en la llengua catalana el seu punt de trobada, la columna vertebral de la seva identitat.
En això cal reconèixer que l'esport va per davant. És molt més fàcil veure Lamines Yamal o Baldes en un camp de futbol que al despatx d'una gran empresa, al Parlament o fins i tot en una aula universitària. Aquesta Catalunya, amb prop d'un 25% de població d'origen estranger, encara ha de fer molts passos de gegant per ser igual de present i diversa en tots els seus estrats socials, però el primer pas és reconèixer la realitat i, quan és el cas, enorgullir-se'n.
En aquest sentit, Lamine Yamal representa el somni de multitud de joves immigrants que cada dia omplen les places jugant a pilota, aquí i a tot arreu d'Europa, somiant amb trencar totes les barreres que el racisme i la xenofòbia posen a les seves vides. El seu cas és similar al d'altres jugadors com Nico Williams o fins i tot Kylian Mbappé, que l'estiu passat va cridar a mobilitzar-se contra l'extrema dreta a les eleccions franceses. Lamine Yamal, amb el seu somriure de nen entremaliat amb bràquets, la seva autoconfiança sense límits i alhora la seva humanitat ensenya el camí a tot un país que encara arrossega massa complexos i picabaralles de vol gallinaci.
-
Radiografia del millor futbolista del món
-
Retorn on Lamine Yamal va perdre la por: "Venia gent espantada per si els robaven i no és el cas"
-
Cuidar Lamine Yamal: un assumpte d'estat al Barça
-
Lamine Yamal, un avís i una esperança
-
"Lamine Yamal té la seva mare, que és un deu"
-
La història de la foto impossible explicada per qui la va organitzar
-
Lamine Yamal i la Catalunya del futur