Bartomeu, Moix i el misteri electoral
Josep Maria Bartomeu, des que va agafar el relleu de Rosell, sempre va mantenir que les eleccions del Barça serien quan tocava. Entre març i maig del 2016. De cop i volta, però, la tarda del dia de Reis comunica el canvi de parer a la seva família. Fa dos dies de la derrota a Anoeta, en fa un de la destitució de Zubizarreta, l’endemà té junta directiva i, al damunt, ha convocat roda de premsa per explicar per què ha fulminat el director esportiu que ha fet una renovació de la plantilla de la qual diu sentir-se molt satisfet. Aquests factors sumen en la decisió, però el president del Barça obre els ulls uns dies abans. Les enquestes publicades -les de la premsa esportiva, les d’algun precandidat i suposo que les que deu fer el club- li diuen, clarament, que el soci vol que les eleccions siguin com més aviat millor. Entén el missatge que la gent no vol esperar una temporada més. Una segona causa determinant és la xiulada monumental que es produeix al Camp Nou quan el mateix Bartomeu -per un greu error de càlcul de la direcció de comunicació- apareix al videomarcador felicitant Messi per haver batut el rècord de Zarra. Allà s’adona que el nivell de contestació és molt més gran que no es pensava.
L’endemà, 7 de gener, abans de la reunió de la junta, el president convida a dinar tots els companys de junta a casa seva. Tots menys un. La relació amb Toni Freixa és tan dolenta des de l’octubre -quan li retira funcions per segona vegada- que s’estimen més parlar sense ell al davant. Bartomeu els explica que ha decidit convocar eleccions. No només hi estan d’acord pràcticament tots, sinó que hi ha algun company que feia dies que insistia en la idea. El president posa dues opcions sobre la taula. O convocar eleccions ja i votar, o celebrar-les a final de temporada, sense cap títol en joc. Uns s’estimaven més fer-les ja (haurien estat el 8 de març, coincidint amb el partit Barça-Rayo, a mitja eliminatòria contra el City i suposadament vius a la Lliga), d’altres s’inclinaven per l’opció de juny-juliol. I aleshores va parlar Jordi Moix. No té cap vicepresidència però sembla que Bartomeu consideri -segurament amb raó- que és el directiu que palpa millor el sentiment culer. Escolta els arguments de Moix i el convenç.
Se’n van tots cap al Camp Nou. Es desconvoca la junta i, quan la premsa espera que Bartomeu expliqui els motius del cessament del Zubi, es treu la convocatòria d’eleccions per a final de temporada “per rebaixar la tensió”. Segurament si en aquell moment hagués sabut que el jutge Ruz l’imputaria per delicte fiscal, Bartomeu hauria convocat les eleccions com més aviat millor. Ara que tornarà el soroll, però, ni dimitirà ni canviarà el dia de les urnes. Votarem a l’estiu. I em sembla bé.
