Sarunas Jasikevicius: "M'agrada guanyar perquè odio perdre"

BarcelonaHores abans de jugar el primer partit de l’eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga contra el Zenit de Sant Petersburg, Sarunas Jasikevicius concedeix una entrevista a l’ARA. El duel inicial de la sèrie, prevista al millor de cinc partits, es disputa aquest dimecres (21 h, DAZN) al Palau Blaugrana.

A poques hores dels quarts de final de l’Eurolliga, en què pensa un entrenador?

— Té un pensament global. El primer és preocupar-nos de nosaltres, de fer les coses bé. Els miracles no existeixen. Nosaltres intentarem fer el que estem fent durant tot l’any i fins i tot fer-ho millor. Tot ho hem de fer amb més duresa, amb més força i amb més concentració. Hem de centrar-nos en les coses que ens han anat bé i en les que ens han anat malament per intentar que els nois recordin que cada pilota, cada rebot o cada pèrdua val or. Estem en una fase de la temporada en què cada pilota compta, i molt.

Un moment així es disfruta o es pateix?

— Jo crec que es disfruta patint. Això no és cap broma. Jo sempre he patit, és la meva manera de ser. Però en algun moment intentarem disfrutar.

Per què li agrada tant guanyar?

— No ho sé. M’agrada guanyar perquè odio perdre, suposo.

¿Buscar arribar a l’excel·lència el porta a ser maniàtic i obsessiu amb els detalls? 

— Sí, però és que els detalls són molt importants en les nostres vides. Les coses es poden fer d’una manera o d’una altra, i això en el bàsquet marca la diferència. Quan comença la temporada crear bons hàbits és el més important. 

Quan es parla de Jasikevicius tothom el relaciona amb disciplina i caràcter, però els seus equips juguen molt bé col·lectivament. Com ho aconsegueix?

— Si un jugador vol tenir llibertat, els seus companys ho han de saber per anticipar-se una mica. El bàsquet és un esport col·lectiu que es juga amb cinc jugadors que s’han de comportar com un conjunt. Això és el que estem intentant fer. Sempre fem millor les coses quan les fem en equip, quan el nivell col·lectiu és bo. Això és bàsic perquè el bàsquet no és un esport individual.

Vostè ha estat en un grapat d’equips campions i sap què es necessita per guanyar. Aquest Barça ho té?

— No m’importa gaire si arribem o no en bon moment a l’eliminatòria. Sempre dic que el següent partit o el següent entrenament és el més important. Al llarg de les nostres carreres hem arribat a cites importants molt bé i molt malament, que també et pot servir com a motivació. Nosaltres hi arribem d’una manera correcta, però aviat sortirem de dubtes. És un repte nou i hem d’anar a totes.

Com ha preparat el pla de partit?

— Estic intentant fer la meva feina de la millor manera possible, com l’altre entrenador. L’he preparat pensant en el rival, en els meus nois i en el moment actual. La feina és la mateixa, però la fem amb més ganes perquè és l’hora de la veritat. Has de pensar en dues coses. La primera és com arribes tu, quins jugadors estan bé i quins malament. La segona és el rival, el seu entrenador. Nosaltres intentem anticipar-nos al que poden preparar ells. Estan entrenats per un entrenador molt experimentat i molt bo, que ens posarà les coses difícils.

Aquest entrenador és el Xavi Pascual, que dimarts deia en una entrevista a l’ARA que Jasikevicius està cridat a dominar l’Eurolliga els pròxims anys.

— Són paraules que agraeixo molt perquè és un entrenador de qui jo he après molt. L’admiro molt, però no sabem si el que diu serà veritat o no. La nostra professió va molt ràpid. Un dia ets un heroi i a l’endemà no et vol ningú. Has de viure el dia a dia. El Xavi és un entrenador que porta anys preparant les coses bé i proposant coses noves. Sempre intenta sorprendre els rivals i això és una de les coses que vaig aprendre d’ell. Hem d’estar preparats.

El favorit és el Barça. És més fàcil jugar quan tens els pronòstics en contra?

— Això no és important. Nosaltres sabem que els podem guanyar i ells saben que ens poden guanyar a nosaltres.

El seu ventall tàctic és molt gran.

— Jo intento fer la meva feina de la millor manera possible. De vegades l'encerto i de vegades no, però sempre intento sorprendre el rival. És part de la meva feina.

Com s’aconsegueix una bona defensa? Hi ha més desig o més estratègia?

— El primer component és el desig. Has de posar-te les piles, i encara més en els partits importants. Nosaltres intentem ajudar els nois amb tàctiques. Tenim jugadors que poden fer diferents coses en defensa.

La distribució de rols no deu ser fàcil.

— Intentem que tothom se senti important. Si tenim una plantilla de 15 jugadors, la tenim per a alguna cosa. Cada jugador ha d’aportar coses durant una temporada de deu mesos. Intentem que tothom se senti partícip de l’equip.

¿Adaptar un jugador tan especial com Pau Gasol canvia molt els seus plans?

— És part de la meva feina, per això em paguen diners. Si arriba un jugador com el Pau, estem encantats i hem d’intentar que se senti tan còmode com qualsevol altre. Crec que cada dia ho està fent millor.

Vostè sempre ha sentit el Barça de manera especial. Què significa?

— No canvia res. Jo soc feliç en qualsevol equip. Intento treballar de la millor manera possible. Sempre intento donar el màxim, tant si soc al Barça com si no. La motivació és la mateixa. Estic molt content aquí, però al final és feina. El més important és donar el màxim cada dia.

El club ha canviat Albert Soler i Nacho Rodríguez per Joan Carles Navarro. Això l'afecta d'alguna manera en la seva feina?

— No, hem d’acostumar-nos l’un a l’altre. Això forma part de la política del club i jo no hi entro. Sempre vaig ser proper al Nacho parlant de bàsquet i ara intentarem crear una bona relació amb la gent que entra. Conec Navarro des de fa 20 anys i les coses ens aniran bé.