BarcelonaMarc Soler (Vilanova i la Geltrú, 1993) va patir un greu accident a la Volta al País Basc al mes d’abril. Els metges li van poder salvar el dit polze de la mà esquerra, que li havia quedat penjant. Al Tour de França és un dels gregaris de Tadej Pogacar, el doble guanyador de la ronda francesa.
Com va ser la caiguda a la baixada cap a Leitza al final de la segona etapa a la Volta al País Basc?
— Em van donar un cop per darrere en el descens i quan anava a caure, de forma instintiva vaig posar les mans al damunt de la barrera de seguretat, amb tan mala fortuna que em va tallar una part del dit polze de la mà esquerra.
I què vas pensar quan et vas mirar la mà?
— Primer, que perdia el dit. Però per sort s’aguantava pel tendó i l’artèria no s’havia seccionat. El doctor Javier Arteaga em va operar a Pamplona i va quedar tot perfecte. De moment tot bé, la mà recuperada, i a poc a poc...
Com va anar la recuperació?
— Vaig estar un mes parat. Sense poder fer esport ni gaire cosa. Al ser una ferida oberta i amb l’alt risc d’infecció havia de prendre molt d’antibiòtic i anar amb molt de compte. Un cop superat el mes, amb la ferida tancada vaig poder començar a entrenar-me amb normalitat. Això sí, amb el nivell de forma d’haver parat un mes, igual que quan t'atures al final de temporada.
Vas pensar que el Tour perillava?
— Sí, esclar. I més amb l’equip que som i les aspiracions que tenim. Aquí venim amb un objectiu [guanyar el Tour amb Tadej Pogacar].
¿Com vas demostrar-li al mànager de l’equip, Josean Fernández Matxin, que podies estar entre els 8 ciclistes escollits per al Tour?
— Va ser més ell. Matxin confiava en mi, em va donar 100% el seu suport. Em va dir que havia de fer tot el possible per poder arribar, i ho vaig fer. Fins i tot ens vam saltar el Critérium du Dauphiné i la Volta a Suïssa per poder seguir preparant el Tour i arribar amb la millor condició física possible.
¿Al vostre equip teniu la sensació que no heu protegit a les etapes de muntanya tant com hauríeu volgut el vostre líder? En canvi, Vingegaard sí que ha tingut, per exemple, Sepp Kuss com a gregari per endurir la cursa.
— Ha passat dos cops, i l’Adam [Yates] era a prop del Tadej. I en el meu cas o en el d’un altre company el que fem és recuperar per al dia següent. Al final, el Tour són tres setmanes i quan estàs en aquest nivell has de recuperar el millor possible. Cal pensar en la darrera setmana als Alps per poder marcar les diferències. Allò serà un campi qui pugui. Etapes molt dures amb molts metres de desnivell que definiran el desenllaç. Si tens un dia dolent en una etapa als Alps pots perdre molt de temps. Ja ho vam veure l’any passat amb el mal dia de Pogacar. Tot el que guanyes molt a poc a poc es pot perdre molt de pressa.
En quin moment de la cursa l'equip espera més de tu?
— Després de la lesió, tota la preparació ha estat més enfocada a aquestes dues darreres setmanes de Tour, que és quan venen les etapes més dures i amb els ports més llargs. Al Tour hi he arribat una mica curt de forma i la primera setmana m’havia de servir per començar a entrar ja en competició. A Puy de Dome ja vaig estar bastant bé, pràcticament fins al final.
¿Creus que el dur inici de mitja muntanya al País Basc, molt diferent del d’altres començaments del Tour amb etapes planes més tranquil·les, pot provocar que en general les forces minvin entre els ciclistes?
— Segurament sí. Passarà factura a tothom. Hi pot haver sorpreses, amb defalliments que ningú s’espera en etapes de mitja muntanya. D'aquelles que a primer cop d’ull no ho semblen i que després són les que marquen la diferència.
Serà a la Vuelta, aquest any?
— Esperem que sí. Primer cal acabar el Tour el millor possible, tant de bo de groc, i a partir de llavors ja ho veurem.
Has vist el documental de Netflix del Tour de l’any passat?
— No.
No et crida l'atenció?
— Al final, venen el que volen vendre. Jo, com que ja soc a dins, ja sé el que hi ha, i ja està. No necessito veure-ho...
Guanyarà el Tour de França, Tadej Pogacar?
— Això esperem. És el que hem vingut a fer...
I tu pots aconseguir una victòria d’etapa?
— No. El dia que toqui ser a l’escapada del dia serà per mirar enrere i fer algun moviment per al Tadej, i la jornada que no sigui davant serà perquè tocarà recuperar. Per tant, no guanyaré cap etapa al Tour de França.
