L'organitzador de la Vuelta a Espanya que era amic de Franco i admirador de Hitler

BarcelonaEl 29 d’abril del 1935 un grup de valents començava a pedalejar pel centre de Madrid, havent sortit de l’estació d’Atocha. Eren els participants en la primera edició de la Vuelta a Espanya, competició que enguany celebra 80 edicions en 90 anys, ja que no sempre es va poder fer. Aquella primera edició va comptar amb la presència de 50 ciclistes que afrontaven un recorregut de 10 etapes de més de 250 km cada una. Quan el 15 de maig la Vuelta tornava a Madrid, només hi van arribar 29 ciclistes. Els altres havien plegat castigats per un recorregut dur per carreteres de terra, amb rampes que trencaven les cames i provocaven avaries en aquelles bicicletes de ferro. El guanyador seria el belga Gustaaf Deloor, que es va imposar al català Marià Cañardo, segon a la classificació general. En Marianu va patir molt, ja que es va quedar sense companys d’equip de seguida i va patir caigudes.

La glòria se la va endur Deloor, que va arribar a Madrid vestit de taronja, el color del mallot de líder. Es va apostar per aquest uniforme perquè era el color del diari Informaciones, l’organitzador de la cursa. Entrats els anys 30, Espanya seguia sense una gran cursa, quan per exemple la Volta a Catalunya ja tenia 24 anys de vida, ja que havia nascut el 1911. A la redacció d’Informaciones va sorgir la proposta de crear una volta similar al Tour, que havia estat creat el 1903 pel diari esportiu L’Auto-velo, o el Giro italià, creat el 1909 per La Gazzetta dello Sport. En els dos casos el color del mallot de líder, el groc i el rosa, era el de les pàgines dels rotatius.

Espanya s’inspirava en les grans curses per trobar el seu propi camí. Però a diferència de francesos i italians, el diari que ho organitzaria no era esportiu. Informaciones era un diari generalista fundat el 1922 a Madrid pel veterà periodista aragonès Leopoldo Romero, que en perdria el control amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Llavors ja era un diari molt venut a Madrid. Un mitjà de comunicació que passaria a ser controlat pel banquer mallorquí Joan March i Ordinas, el qual, aprofitant un crèdit no retornat, va quedar-se el diari i li va donar una línia editorial cada cop més conservadora. El creador de la Banca March seria qui ajudaria a finançar el cop d’estat nacional el 1936 i pagaria de la seva butxaca l’avió que va portar Franco fins al Marroc per iniciar el cop. Però als anys 20 encara feia tombs ideològics, i perseguia els diners on fos, cosa que el va involucrar en casos de corrupció, enganys i suborns.

Amb l’inici de la República Informaciones va ser inicialment moderat. Però ràpidament va quedar clar que havia decidit fer caure la República i es va radicalitzar cap a la dreta. De fet, li van donar la direcció al murcià Juan Pujol, un home que admirava Hitler. Alguns articles van ser escrits directament a les oficines del govern alemany, que invertia molts diners a vendre’s bé a l’estranger. El 1933, Informaciones publicaria un text firmat pel mateix Hitler titulat «Porque soy antisemita». Un diari que va començar a rebre fons del govern alemany a partir del 1934 seria l’organitzador de la Vuelta.

Era una Espanya on es vivia la tensió política. Quan neix la Vuelta només havien passat dos anys de la revolta i repressió a Astúries. I era molt recent el record de la proclamació de la República catalana que havia acabat amb Companys a la presó el 1934. Organitzant la Vuelta, Informaciones prenia partit, ja que els aficionats de l’esport conservadors no veien amb bons ulls proves com el Gran Premio República, cursa d’un sol dia organitzada per primer cop el 1932 que sortia d’Eibar fins a Madrid. És a dir, sortia de la primera ciutat on s’havia proclamat la República, finançada per un fabricant de bicicletes de la ciutat basca. El ciclisme també estava dividit entre defensors i crítics amb la República, i la redacció d'Informaciones hi va veure una oportunitat. La idea va ser del periodista i exciclista càntabre Clemente López-Dóriga, que li va proposar a Juan Pujol crear la cursa. El director ho va veure amb bons ulls i en les seves pàgines es podia llegir el 1935: "Al organizarla, Informaciones iza la bandera de la españolidad y la fraternidad deportiva" o "demostrar civismo, progreso y pacificación a los extranjeros, una tarea de exaltación patriótica de una nacionalidad sedienta de nuevas glorias y reunir a todos los hijos de la Madre España en un vínculo fraternal de entendimiento mutuo en un momento de dolor, abatimiento y confusión unánime para conseguir una formación nacional, para que la atención se canalizara en algo parecido a un ejercicio militar".

La Vuelta naixia com a competició "patriòtica" en mans de gent que donaria suport a Franco. Pujol era un periodista murcià fill d’un comerciant català que de jove havia militat a l’anarquisme, que havia descobert a Barcelona quan hi va estudiar dret. Va durar poc. Ja com a periodista es va anar escorant cap a la dreta, especialment després de fer de corresponsal a la Primera Guerra Mundial, quan va prendre part a favor del bàndol alemany. Pujol va ser en algunes de les batalles més dures, del front italià al rus, i en tornar es va deixar seduir pel feixisme que naixia a Itàlia. Els seus articles ja eren llavors antisemites. Quan Pujol va ser escollit director d'Informaciones, es va declarar admirador de Hitler. De fet, ja militava a les JONS el 1933, i feia viatges a Itàlia per veure com triomfava Mussolini. Era l’home ideal per ser escollit cap de propaganda i premsa dels nacionals per la Junta de Defensa de Burgos el 1936, càrrec en què duraria mig any. La resta de la guerra es dedicaria a fer articles lloant a Franco, escrivint coses com "Nuestra cruzada es la salvación. Pero esa salvación ha llegado tarde para Cataluña. El pueblo catalán, salvo aquellas excepciones que por raras merecen el título de heroicas, ha llegado a un extremo de abyección incomparable con nuestra orgullosa dignidad nacional. De Cataluña queremos la tierra; la tierra generosa que no cometió pecado. Y la tendremos por el derecho supremo de conquista. Pero la tierra, la tierra nada más..."

Durant la Segona Guerra Mundial també escriuria, sempre a favor de Hitler. I ignorant que en un camp de presoners sobrevivia com podia Gustaaf Deloor, capturat pels nazis per defensar Bèlgica. Deloor va ser enviat al camp Stalag II-B, a Pomerània, on centenars de belgues van morir maltractats pels alemanys. Deloor va tenir sort perquè un cap del camp el va reconèixer, ja que era un gran aficionat a l'esport. I el va enviar a treballar a la cuina, un lloc privilegiat perquè s'alimentaven millor. Aquí passaria gairebé dos anys fins que els nazis, buscant tenir aliats, van promocionar una política favorable al nacionalisme flamenc a Bèlgica i van permetre que els presoners flamencs tornessin a casa. Deloor, que odiava els nazis, acabaria fugint als Estats Units.

Pujol va allunyar-se dels esports, a diferència de López-Dòriga. El càntabre era fill d’una nissaga conservadora on no faltaven els diners gràcies a negocis fets a Cuba. López-Dóriga havia estat un bon ciclista de jove. Inicialment, corria amb pseudònim, ja que un germà seu havia mort en accident de bicicleta i els pares no volien sentir a parlar d'aquelles andròmines de dues rodes. Un cop retirat, havia ajudat joves corredors, a qui feia de mecenes. Així va conèixer moltes curses internacionals, fet que el va portar a proposar fer la Vuelta a Pujol fent servir el contacte del periodista d'Informaciones Manuel González Domingo, amb qui tenia amistat. Al càntabre la política no li interessava gaire. De fet, es veu que havia arribat a oferir la idea de la Vuelta a un diari republicà abans del 1935. Com la proposta va ser rebutjada, va trucar a la porta d'Informaciones. I així seria escollit director de la prova. I dedicaria la seva vida al ciclisme. Després de la Guerra Civil, va col·laborar amb Informaciones mentre continuava el seu treball dins de la Vuelta. A partir de l'any 1945 la cursa seria organitzada per altres diaris, com el Ya, propietat de l’Església. El 1955, la cursa passaria a ser organitzada pel diari El Correo Español/El Pueblo Vasco, gràcies a una iniciativa de l'empresari i exfutbolista Luis Bergareche, que portaria la darrera etapa a Bilbao fins al 1978. A partir del 1979, ho va organitzar una empresa, Unipublic.