POLIESPORTIU

“Les competicions femenines han destorbat”

L’esport de dones aixeca la veu i denuncia un nou greuge comparatiu
Marta Xargay, jugadora de l’Spar Girona / DAVID BORRAT

“Em dol molt, com a futbolista professional, que la federació no ens consideri professionals. Això no té res a veure amb els diners o el covid-19. Pren les decisions que hagis de prendre, però primer intenta-ho tot i després, si no és viable, fes-ho amb dignitat”. La frase de Merel van Dongen, jugadora del Betis, descriu el sentiment de les jugadores de futbol i bàsquet que competeixen a la màxima categoria. “És vergonyós”, confirma Priscila Borja, companya d’equip a Sevilla de la jugadora holandesa. Mentre les lligues de futbol, futbol sala i bàsquet d’homes apuren les seves opcions de reprendre’s, les de dones fa dies que estan cancel·lades.

“No estic d’acord amb la decisió. Sempre es parla d’igualtat i a l’hora de la veritat els fets no acompanyen les paraules. Per què segueixen les competicions masculines i no les seves homòlogues femenines? Quina igualtat és aquesta? Fan un discurs, però les decisions no són coherents. Jo soc de les que es va creure el discurs de l’inici de temporada en què volien fer una Primera Iberdrola equiparable a la masculina, però quan passen aquestes coses... Entenc que no estem parlant del mateix potencial econòmic, però esperava que, tot i les dificultats, apostessin per intentar que la competició continués. Potser alguns clubs no haguessin pogut adoptar els requisits, però ni tan sols s’ho han plantejat. No he vist que ho hagin intentat i això és el que més em sorprèn”, opina Laura Ràfols, exjugadora del Barça i columnista de l’ARA.

Lluny del futbol, la incredulitat és la mateixa. “Al bàsquet femení no ens juguem res econòmic, només lluitem per un trofeu. L’esport masculí mou interessos econòmics i, en canvi, nosaltres no ingressem res ni per drets televisius. La Llei de l’Esport no considera les jugadores de bàsquet com a esportistes professionals. Per una banda, hem de tenir una estructura com la d’altres clubs. Per l’altra, ni tan sols podem optar a moltes coses”, diu Cayetano Pérez. El president de l’Spar Girona espera que es pugui buscar una reforma legislativa per adaptar algunes normatives que s’han quedat anacròniques. “Nosaltres estem planificant la pròxima temporada amb la mateixa il·lusió de sempre, però la realitat és que l’esport femení sempre surt més mal parat de qualsevol crisi. No hi ha una visió empresarial i falta donar-li més visibilitat al que fem. El bàsquet femení està molt arrelat a Girona i, per sort, comptem amb una massa social molt fidel, però ens esperen moments complicats”, reconeix.

“A mi és una decisió que no m’ha causat cap sorpresa. Com sempre, les competicions femenines han destorbat i l’únic que fan és eximir els pecats. Aquesta temporada semblava que volien fer veure que l’esport femení interessava, però s’ha demostrat clarament que a l’hora de la veritat no tenien un interès real. Les federacions aposten per l’esport de dones perquè no els hi queda cap més remei, però sempre ha sigut un segon o tercer plat. Aquestes cancel·lacions en són el millor exemple”, explica Carme Lluveras, a qui el covid-19 ha impedit viatjar als Estats Units per fer d’entrenadora ajudant convidada a la WNBA.

Diferents grups polítics, des d’espectres ideològics tan diferents com Compromís o el PP, han criticat la decisió d’anul·lar les competicions de dones i han alertat que el retorn de l’esport professional exclou el femení.

Pendents de la Champions

En condicions normals, la Champions femenina estaria preparant la final del dia 24, però la UEFA va decidir ajornar la cita a Viena. El grup de treball estudia ara la millor manera de finalitzar la competició, que va quedar aturada als quarts de final, i no serà senzill encaixar calendaris de manera justa per a tots els equips, perquè quatre dels classificats tenen les lligues cancel·lades. Són els casos dels dos clubs de la Primera Iberdrola, el Barça i l’Atlètic de Madrid, i els dos francesos, l’Olympique de Lió i el PSG. A Alemanya, que està representada pel Bayern Munic i el Wolfsburg, sí que s’ha traçat un pla per reprendre la Frauen Bundesliga, que tornarà el 29 de maig i fins al 28 de juny. A Anglaterra, amb l’Arsenal en acció, la voluntat és continuar amb la FA WSL, però no s’ha determinat encara quan ni com, pendent encara de resoldre el futur de la Premier masculina, mentre que el Glasgow City tampoc té cap certesa: la lliga escocesa tot just acabava de començar quan es va aturar el país i no té confirmació de les dates de represa. A Itàlia, el Comitè Científic Tècnic va acceptar que els equips comencin a entrenar-se en grup a partir del 18 de maig, afegint algunes mesures als protocols. Aquest dimecres, la lliga ha proposat el 13 de juny com a data per reanudar la competició. Els equips femenins, però, encara esperen una resolució per acabar amb les sis jornades que els queden. L’únic apunt que hi va fer el Comitè Científic era que caldria aplicar un protocol adicional, tot valorant els recursos que tenen els clubs que no tenen una estructura professional al darrere. A Sant Joan Despí sospiten que les dates que proposarà la UEFA rondaran el mes de juliol però encara no tenen gens clar quan podran tornar a entrenar-se. Després de confirmar que la Primera Iberdrola es donava per tancada, jugadores i cos tècnic s’han donat uns dies de vacances fins a finals de mes, informa Natalia Arroyo.