"Caure forma part de la meva normalitat. Normalitzes competir amb dolor"

BarcelonaLa zona del Fòrum de Barcelona és plena de joves sobre rodes. Uns van amb bicicleta, altres amb patinet i la Valentina, amb el seu skate. Sembla una jove més que passa l'estona a l'aire lliure, però mentre bromeja amb la seva germana, ja pensa en el cap de setmana. "L'any passat vaig guanyar aquí. Tocarà repetir", diu amb una rialla mig tímida mirant les pistes de salt. Valentina Krauel és una de les millor skaters catalana. Amb 16 anys ja forma part de les 30 millors del món i aquest cap de setmana ha brillat tot i no repetir triomf a casa, a l'Extreme Barcelona, el tercer esdeveniment d'esports urbans més longeu a escala mundial. Ha acabat segona.

Barcelona és una de les ciutats més famoses per fer skate. La imatge dels monopatins davant del Macba ja és icònica. La Valentina hi ha estat, davant del museu. Molts cops per rodar anuncis, perquè amb 16 anys ja té els seus admiradors. "Tenim bones instal·lacions. Però aquí molta gent encara no ens veu com un esport. Els hi costa. Però cada cop més gent ens descobreix i veu què és molt divertit. Als Jocs de París va ser l'esport més vist, per on més gent va passar", diu. Impossible que ella no pensi en els Jocs del 2028, a Los Angeles. "Sí, seria bonic anar-hi. Ara soc la 29a del món i estic competint en tres competicions anuals. Cal sumar punts al rànquing", assegura. Però és ben conscient que encara hi ha certa fractura generacional. Hi ha gent d'altres edats que encara no se sap avenir que una persona es pugui guanyar bé la vida patinant. O que la Valentina estigui becada i aspiri a ser olímpica el 2028. "Segurament molta gent encara no ho comprèn. Ho veuen com si fos un joc. Però cal molta feina i persistència per fer-ho bé. I has de caure molts cops", defensa l'skater. Una lliçó per a l'esport i també per a la vida, potser? I la Valentina s'ho pensa. "Sí, també. Crec que depèn de la teva actitud a la vida. Jo crec que per fer bé les coses has de caure i tornar-te a aixecar. Al final normalitzes competir amb dolor al cos", afegeix.

"Era una nena moguda. I els pares em van apuntar un estiu a un campus per fer monopatí i surf. I així va començar, perquè em va agradar. Amb set anys vaig començar a fer skate, m'agradava més que el surf. I el surf està bé. De fet, és més fàcil. Si caus no et fas mal. A l'skate, costa molt començar. Fins que no tens cert domini i pots començar a fer coses xules, pot passar molt de temps. I caus. I et fas mal", explica. El seu pare, que l'acompanya, va dient que sí amb el cap. A casa els va costar acceptar que la seva filla tornaria amb un munt de blaus a les cames i que s'aniria trencant coses. "Només en els darrers mesos, s'ha torçat i fet mal a un munt de llocs" explica el pare. "En un entrenament normalment caic la meitat dels cops que faig un truc. Forma part de la meva normalitat, caure", diu la Valentina. De fet, els skaters aprenen a caure, per fer-se el mínim mal possible. "La família em dona suport, és fantàstic", diu la Valentina, que molts cops té el suport a la graderia de la seva àvia: Esther Giménez-Salinas, la síndica de greuges de Catalunya. "Li agrada el que faig, però pateix amb les meves caigudes", admet la neta.

Competir a diferents continents

Amb 12 anys, la Valentina va començar a competir. Va ser un moment clau, perquè fins llavors era una forma de sentir-se bé. "No tenia una referència, no sabia si era molt bona o no. I quan vaig començar a competir vaig veure que tenia un bon nivell. Pujava a podis. Fins llavors era divertit, era com anar a jugar a futbol a la platja, saps? Però vaig descobrir que podia competir. I la veritat és que em va agradar", explica. I els ulls li brillen. En només dos anys, ja estava participant en competicions internacionals. A l'skate és normal veure nenes de 12 o 13 anys competint. "És una sort. Tinc amigues per tot el món. Tinc amigues australianes, japoneses, de tot el món. Puc conèixer altres llocs. M'ha agradat especialment anar als Estats Units, perquè allà ho tenen tot molt ben preparat. Allà el nostre esport està molt ben cuidat, és popular –explica–. Aquí estem bé, però allà millor", afegeix. Els darrers mesos ha guanyat i pujat a podis en competicions internacionals.

Per ser olímpica en el futur, allarga les jornades. "M'entreno al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Vaig al matí a l'institut, després tres dies a la setmana al gimnàs i m'entreno a la tarda. Altres dies faig doble sessió, matí i tarda", diu la Valentina. Al CAR de Sant Cugat treballa de tant en tant amb un psicòleg, ja que cal ser forta per no tenir por als obstacles quan torna d'una lesió. "És un esport en què cal estar concentrada, el cap és molt important. A les competicions has de clavar els salts. Tens poques oportunitats i no pots fallar. Si fallo, m'emporto un cop que em deixa el cos adolorit, no com els futbolistes", diu com si res. I s'acomiada de l'entrevista sobre rodes per tal de seguir entrenant al Fòrum. Una zona que del 5 al 7 de setembre serà l'epicentre dels esports urbans, amb més de 500 esportistes en proves com l'skateboard, la bicicleta BMX, bàsquet 3x3, trampolí, breakdance i una disciplina debutant, l'snakeboard.