Denis Suárez: l'enèsim ressorgiment del nen que s'emmirallava en Andrés Iniesta
Veterà amb cara de marrec, el migcampista gallec torna a somriure jugant a futbol a l'Alabès
BarcelonaDenis Suárez tornarà a trepitjar l’herba de l’Spotify Camp Nou aquest dissabte (16.15 h). Serà amb la samarreta de l’Alabès i a un estadi que tot just va reobrir les portes la setmana passada després de més de dos anys d'obres. El retorn del migcampista gallec es presenta com un retrobament amb el lloc on, fa gairebé una dècada, se’l va presentar com una de les grans apostes de futur.
Sis anys després del seu rumb a Anglaterra i d’un itinerari marcat per cessions i canvis de context, Denis Suárez torna a Barcelona com un futbolista diferent. Ho fa amb experiència i aprenentatge i, possiblement, en un dels moments més àlgids de la seva carrera.
Per entendre aquella etapa cal retrocedir fins al 2016, quan el Barça vivia un moment d’altíssima exigència. L’equip de Luis Enrique Martínez acabava d’aixecar el triplet un any abans i la direcció esportiva buscava reforços que poguessin oxigenar la plantilla sense perdre l’essència. Entre ells, Suárez, que venia de dues temporades excel·lents entre Sevilla i Vila-real. Calia començar a treballar el relleu d'Andrés Iniesta, que ja tenia 32 anys, i el club va incloure el de Salceda de Caselas (Pontevedra) a la llista de possibilitats.
Robert Fernández, aleshores director esportiu blaugrana i principal responsable de la seva incorporació, recorda a l'ARA l'aposta per Denis: "Jugava cedit al Vila-real i calia decidir. Havia fet una gran temporada i vam veure que ens anava bé tenir-lo amb nosaltres". El Barça va exercir la seva opció de recompra per 3,25 milions, convençut que Denis tenia les qualitats per sumar a curt termini. A la pràctica, però, es va trobar amb un ecosistema d’una exigència salvatge: Iniesta, Ivan Rakitić, André Gomes o Arda Turan lluitaven pel mateix lloc. La competència era ferotge. "Ens va ajudar puntualment, però sense continuïtat és molt difícil estar a gran nivell", reconeix Fernández.
En el segon any d'Ernesto Valverde a la banqueta, la direcció esportiva va considerar que el temps d’espera de Denis Suárez s’havia esgotat. El gallec necessitava minuts i estabilitat, i el Barça, rendiment immediat. Amb 8 gols i 76 partits jugats amb la samarreta blaugrana, va abandonar Barcelona per iniciar un període de cessions, retorns i noves oportunitats. Però la seva carrera va quedar marcada poc després per un episodi encara més sorprenent: el seu conflicte amb el Celta de Vigo, el club de la seva terra, on s'havia format i es va retrobar amb la seva millor versió el 2019, ja més madur, amb 25 anys.
El cas Celta: apartat per un fitxatge… del Madrid
L’estiu del 2021, el jove Bryan Bugarín, una de les joies del planter del Celta, va fitxar pel Real Madrid. El jugador estava representat per la mateixa agència que Denis Suárez, Intermedia Sport Player. Carlos Mouriño, president del Celta, va acusar públicament aquesta empresa de “mercadejar amb nens” i de participar decisivament en la sortida del jove cap a la capital espanyola. Denis va negar-ho, i va afirmar que no coneixia a la família del jugador i que no havia intermediat. Tanmateix, i malgrat que era un dels estendards de la plantilla, el Celta va començar a apartar-lo de la dinàmica de l'equip. No va importar que l'AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) el defensés davant del que considerava una vulneració dels seus drets. Així, després de vuit mesos a l'ostracisme, Denis va tornar a marxar de Galícia.
Ara, després de dues etapes no gaire reeixides a l'Espanyol (2023) i el Vila-real (2023-2025), Suárez torna a somriure jugant a futbol. Veterà (32 anys) amb cara de marrec, es va retrobar fa uns mesos amb l'entrenador que millor ha comprès el seu talent, Eduardo Coudet, amb qui va coincidir durant la seva esplendor a Vigo. És precisament aquell Denis el que aspira a donar grans tardes de glòria a Mendizorrotza, on fins ara està mostrant un nivell que recorda el de la seva primera etapa amb el tècnic. El migcampista ha anat de menys a més, s’ha guanyat la titularitat en els últims quatre partits i fins i tot ha celebrat un gol. Potser, finalment, ha arribat de nou la lluentor de la seva carrera.
