Cristhian Stuani relaxa el cor d'un Girona que, per fi, torna a guanyar

GIRONAPortu va acabar amb bosses de gel a les cuixes. Dempeus, des de la banqueta. Al seu costat, Stuani. Emociona veure el seu amor per un Girona que, per fi, tres mesos després, va tornar a guanyar el Mallorca (1-0). El pas cap a la salvació és gegant: té un marge de sis punts i en queden dotze en joc.

Lluny de grans cerimònies, Montilivi no va fer res d'especial. No va haver-hi rebuda, ni tan sols una digna entrada, injustificable tot i la pluja prèvia. La nit en què es jugava part de les seves opcions de permanència, el Girona no va atraure ni 8.000 espectadors. Un mal símptoma i que deixa deures per al futur. L'autocrítica no només ha de ser esportiva, a l'estiu, també haurà de ser social. Fa just un any superava els 14.000 assistents, que van xalar de valent en la victòria 4-2 contra el Barça que assegurava la classificació per a la Champions.

A cantar i ballar s'hi apunta tothom, però a patir, ja no tant. És llei de vida, encara que no sigui l'ideal. Això també passa dins del vestidor, perquè algunes peces han quedat definitivament assenyalades comprovat el rendiment de Portu i Stuani. L'entrega dels vells rockers blanc-i-vermells és inigualable. I és en situacions com l'actual que es demostra, i no en els excessos d'irrealitats que només es viuen un cop a la vida.

L'exhibició de Portu va ser descomunal. Va fabricar-se jugades que no existien, i va consolidar l'estima d'un públic que tan sols vol veure com els seus futbolistes s'hi esforcen. L'olfacte de Stuani tampoc no es queda enrere. Sempre atent, l'uruguaià. Sempre ben posicionat, a punt per fer el que tant li agrada. Junts van ser els agitadors del millor Girona que s'ha vist en mesos. El tercer nom propi va ser el de Yangel Herrera.

Es va veure un Girona molt pràctic, a la recerca del triomf. Sense estètica, però amb passió. I amb això n'hi havia prou, de fet. Deu minuts va trigar a collir els fruits: Yangel Herrera va descarregar una pilota cap a Portu, el murcià va esprintar per la línia de fons, va posar la pilota a l'interior de l'àrea i, després d'un petit embolic entre Blind i Iván Martín, Stuani la va endreçar al fons de la xarxa. El punta gironí, que va agenollar-se a la gespa, mirant cap al cel amb una rialla, ha marcat cinc dels últims set gols de l'equip. No n'hi haurà cap com ell.

Va ser una llàstima que els de Míchel no sentenciessin, aprofitant la inèrcia. Greif va ser l'heroi visitant, amb aturades de mèrit a Portu, Yangel i Tsygankov, ja a la segona part. El Mallorca amb prou feines es va estirar cap amunt. Va destacar una acció de Darder que va possibilitar el lluïment de Gazzaniga, que va deixar la porteria a zero per primera vegada en la segona volta. Amb l'1-0, la incertesa era màxima: l'oportunitat per assolir mitja permanència no es podia desaprofitar. Portu va tenir una nova ocasió, amb massa temps per pensar, però el porter eslovac li va aixafar els plans. Montilivi va respondre fantàsticament, corejant el seu nom. Quan va ser substituït, l'ovació va ser d'època. Com la de Stuani, esclar.

Drama final

Després va ser el torn de Blind, despenjat com a extrem en absència del lesionat Miguel. L'estadi empenyia, ben despert, conscient que aquells minuts significaven un munt de coses. Tots els jugadors s'esforçaven, sense excepció. Míchel no va fer canvis fins passat el minut 80, amb el nefast record de Leganés en la memòria. Els instants finals van ser dramàtics, amb un possible penal de Krejci que no es va xiular i va glaçar l'ambient. Ho fos o no, la victòria és un tresor per a la permanència del Girona a Primera.