L'equip que més posa a prova el cor dels seus aficionats

GironaLes emocions fortes són reaccions psicològiques i fisiològiques intenses com la por, l'alegria extrema, la ràbia o la sorpresa, sovint viscudes en situacions d'alt risc, aventura o canvis vitals significatius. Diuen que aquestes experiències activen el sistema nerviós, alliberen adrenalina i generen una sensació d'alerta o plaer intensos. Gairebé el cent per cent dels assistents a un partit del Girona signen amb sang aquestes afirmacions, coneixedors del pa que s'hi dona, quan arriba el cap de setmana i el seu equip salta al terreny de joc. Aquest 2026 els de Míchel són l'equip que més partits han decidit, per a bé o per a mal, a partir del minut 85, juntament amb l'Elx.

Fins a 5 dels 10 duels que acumulen des de l'entrada del nou any, és a dir la meitat, han posat a prova el cor dels aficionats, acostumats ja a viure situacions d'infart els darrers cursos. Perquè ningú no sap mai què passarà en un partit dels gironins, que fins i tot donen peu a remuntades surrealistes o fets que en altres llocs serien il·lògics, quan el tema sembla resolt. A Montilivi no hi ha cap testimoni que doni res per assegurat abans que s'acabi el temps, perquè hi ha prou precedents històrics que recorden la famosa dita de no dir blat fins que estigui al sac i ben lligat. Ho saben bé, a Girona.

Aquesta dinàmica paranormal s'ha accentuat en les últimes setmanes, perquè els minuts finals han alterat el marcador en 5 dels 7 darrers partits, fet que fa créixer el percentatge fins al 72%. El 26 de gener, Vitor Reis va empatar contra el Getafe al minut 94; el 8 de febrer, el Girona va encaixar l'empat del Sevilla al 92 i, per afegir més llenya al foc, Stuani va fallar un penal al 98; el 16 de febrer, Fran Beltrán va donar la victòria en el derbi català contra el Barça al 86; el 23 de febrer, Montilivi va rebre l'empat de l'Alabès al 89; i el 7 de març, en la darrera jornada, Joel Roca va permetre sumar un punt clau en la visita al Llevant en el 94. Ha estat un no parar.

De fet, en el que portem de campionat i agafant com a referència només el temps de descompte, el Girona seria el segon equip que més veu alterat el seu marcador, perquè li ha passat en 6 de les 27 jornades disputades. El supera l'Osasuna amb set, i té les mateixes que el Llevant. Aquest dissabte rep l'Athletic Club a Montilivi (14 h, DAZN), en un duel important tenint en compte el dur calendari que haurà d'afrontar ben aviat. El marge de sis punts respecte al descens no és dolent, però es pot haver perdut una oportunitat de tenir un coixí més gran veient com s'han resolt les últimes citess.

Finals traumàtiques

Ni ajuntant els dits de les mans i dels peus se'n fa prou per recordar els precedents en què el Girona ha resolt partits al límit en les últimes gairebé dues dècades al futbol professional. A Montilivi han patit traumes insuportables, com el de l'empat del Lugo en el 92 de l'última jornada del curs 2014/15 que li va pispar un ascens a Primera, la rematada de Bardhi amb el Llevant en el 86 que el va enviar de cap a Segona el 2019 o el gol de Pere Milla amb l'Elx en el 96 de la final del play-off d'ascens a l'elit del 2020 que el va privar de tornar a la màxima categoria. Aquests tres són els més sonats, però n'hi ha més.

També de positius, esclar. L'estadi gironí va deixar anar tot l'aire que l'encongia amb el famós penal de Kiko Ratón contra el Múrcia en l'afegit de la darrera jornada de la temporada 2009-10. Fins a l'empat del davanter canari en el 93, s'estava donant l'única possibilitat de les set-centes que existien per baixar a Segona B. El Girona també ha estat capaç de remuntar íntegrament un marcador en el temps addicional: va ser contra l'Albacete l'any 2021, en què Sylla i Stuani, en el 92 i el 95, van fer canviar totes les cròniques.

No tots els partits, però, es resolen pels gols. L'any 2014, a Ponferrada, una aturada de Becerra en el 94 va permetre lligar mitja permanència a Segona Divisió. El llavors director general del club, Javier Pequeño, diria "no vaig ni voler mirar el partit, me’n vaig anar a passejar". No va ser l’únic.