JOCS DEL MEDITERRANI

La inauguració dels Jocs no omple el Nou Estadi de Tarragona

La cerimònia va ser fidel a la filosofia d’austeritat de la competició

Els Jocs Mediterranis de Tarragona van donar ahir el tret de sortida oficial amb una cerimònia d’inauguració fidel a la filosofia d’austeritat que marca l’esdeveniment. Sense grans muntatges escènics ni grans coreografies però amb una posada en escena cuidada i una important càrrega artística i al·legòrica, Tarragona va complir sense aixecar grans passions entre el públic, que, de fet, no va estar a l’altura de les previsions. El Nou Estadi del Gimnàstic de Tarragona, lluny d’estar ple com un ou, va registrar poc més de mitja entrada, i això tenint en compte que el gol sud quedava a disposició dels esportistes després d’haver passat per la gespa.

Els 3.600 participants de les 26 delegacions van complir amb el ritual de la desfilada, però no amb el detall tradicional d’avançar uns metres el portador de la bandera del seu país, un circumstància que va restar protagonisme, per exemple, a Mireia Belmonte, probablement l’esportista de més renom d’aquests Jocs. El moment culminant va ser l’arribada de la bandera del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, que va arribar del cel amb 3 paracaigudistes de l’exèrcit espanyol. Va ser llavors quan el president de l’organisme, Amar Addadi, va donar la paraula a Felip VI perquè inaugurés els Jocs Mediterranis de Tarragona. Abans, l’alcalde de la ciutat i president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros, havia reiterat la seva convicció que seran els millors Jocs Mediterranis de la història.

Pedres i aigua

La coreografia central de la inauguració va agafar com a protagonistes dos elements genuïnament tarragonins: les pedres i l’aigua. Al mig de l’estadi hi havia un escenari que simulava un impluvium, una estructura de les antigues cases romanes pensada per recollir i canalitzar l’aigua de la pluja. Amb la direcció artística a càrrec de Hansel Cereza i amb Sergio de la Puente com a director musical, el muntatge, a càrrec de l’empresa catalana Focus, intentava fer una metàfora dels Jocs Mediterranis com a punt de trobada i canalitzador de persones vingudes de països i cultures molt diferents, amb la veu de la soprano Begoña Alberdi com a fil conductor d’un missatge al·legòric sobre la multiculturalitat.

Les actuacions musicals d’Antonio Orozco i Lucrecia van complementar la cerimònia. Poca presència, això sí, d’elements culturals autòctons. Particularment significativa la dels castells, en una ciutat que presumeix de ser la capital d’aquesta icònica tradició catalana.

Ara queden nou dies de competicions en què els Jocs Mediterranis tenen el repte d’atreure les mirades de la ciutat i el seu entorn, que fins ara s’ha mostrat més aviat fred amb l’esdeveniment. I també dels focus mediàtics, un repte molt complicat pel fet de coincidir amb el Mundial de futbol de Rússia i la baixa presència de figures de primer nivell en les 33 modalitats esportives que configuren el programa d’aquests Jocs Mediterranis que, a partir d’avui, deixaran el protagonisme als esportistes i no tant als polítics, que sí que van omplir la llotja.

Més continguts de