17/07/2021

L’insult i la civilització

2 min
Florentino Pérez, president del Reial Madrid

Amb Sàpiens, Yuval Harari va obtenir un èxit literari mundial a partir d’un insult formidable als seus lectors: afirmava que els Homo sapiens ens havíem imposat als neandertals, malgrat ser netament inferiors tant físicament com intel·lectualment, pel nostre tarannà xerraire. “Les noves capacitats lingüístiques que els sàpiens moderns van adquirir fa uns 70.000 anys els van permetre xafardejar durant hores”, escriu, i afegeix: “Els xafarders són el quart poder original, periodistes que informen la societat i d’aquesta manera la protegeixen de tramposos i menjapans”.

Assumint que som una raça de bocamolls, era normal que el nostre esport preferit espremés aquesta afició. I era obvi que les gravacions de Florentino es convertirien en un fenomen pop. Els futbolistes gaudeixen, és sabut, del benefici dels gabinets de comunicació, que endolceixen la seva activitat i la situen al terreny de la correcció política. Els jugadors han après a tapar-se la boca quan remuguen al camp, cap entrenador tolera un atac de sinceritat en públic, els patrocinadors no en passen una per alt. Les forces de l’ocultació són grans i actives. Però, a la llarga, perden. 

Perquè la competitivitat del futbol, la malvolença i el nostre ancestral amor pel safareig acaben aflorant sempre. Amb 81 anys, i preguntat per una cèlebre errada seva, Ramallets atacava encara el plantejament d’Orizaola, l’entrenador de la coneguda com a final dels pals quadrats. Durant mesos mig món es va preguntar què havia dit Materazzi a Zidane abans de ser víctima del cèlebre cop de cap (sembla que es tractava d’un poc edificant comentari sobre una parent del geni francès). Guardiola va ser expulsat en una ocasió en un partit a Igualada després d’increpar l’àrbitre al crit de “barrut” i “pocavergonya”. Creguin-me, insults immensament més lleus dels que adreçava el públic a l’aleshores entrenador del Barça B. El que se sent a la sortida d’un córner de qualsevol patxanga és una mostra dels monstres que bateguen a les regions més fosques de l’ànima humana. 

El futbol obliga a conviure persones amb egos mastodòntics i un excés d’energia física; la combinació és explosiva. Potser caldria normalitzar el que va dir Florentino , assumir d’una vegada que el futbol professional no hauria de ser apte per a nens i plantejar-nos, entre tots, que no és tan normal que ens hàgim acostumat a dir en privat el contrari que en públic. Perquè, de fet, l’insult el portem als gens i la desqualificació ens va fer prevaldre.

stats