El Madrid perfora l’esquena d’un Espanyol confós pel canvi de pla
Cornellà de LlobregatQuan el plantejament de l’Espanyol va començar a assemblar-se al que havia imaginat Sergio González el marcador ja era de 0-4 i el Reial Madrid jugava amb la comoditat de poder fer i desfer sense preocupar-se del resultat. Intentar la remuntada i puntuar ja havia entrat en l’univers dels miracles, ja havia deixat de ser una lluita futbolística per als periquitos, tot i que hi van intentar posar tot l’orgull que mereixia una tarda que havia començat amb un emotiu homenatge a Raúl Tamudo. Mal dia per ovacionar l’ídol, per recordar la llegenda, per tornar a invocar els seus gols.
Però ni tan sols l’esperit del 23 blanc-i-blau hauria pogut evitar que el trident atacant de Rafa Benítez jugués a plaer els primers 20 minuts. Benzema, Bale i, sobretot, un esplèndid Cristiano Ronaldo van trobar en la tova defensa local un paradís. A l’esquena van poder-se posar a córrer per afusellar Pau López, observat des de la banqueta rival pel seu antic company Kiko Casillas, que també havia rebut una ovació durant l’escalfament. Però el jove porter de l’Espanyol va poder fer ben poc per minimitzar els danys. Al minut 7 Cristiano va perforar l’espai entre Ciani, distret amb Benzema, i Arbilla per xutar creuat. Al 16 el portuguès transformava un penal que, altre cop, havia nascut d’una passada filtrada al sector dret de la defensa. I al 19 Ronaldo sentenciava rematant des del segon pal una centrada de Bale, després d’anticipar-se a Duarte. L’estrella madridista encara va tenir temps, deu minuts després, de regalar el quart gol a Benzema, a qui va assistir després de tornar a deixar clavat Ciani amb un desmarcatge en ruptura.
L’Espanyol no s’aclaria, confós en el canvi de sistema que havia ideat per al duel. La defensa de quatre habitual va deixar pas a una fórmula amb tres centrals i dos carrilers que havia de garantir, a priori, més control sobre els tres atacants del Madrid. L’aposta no era nova, però a efectes pràctics ahir va ser un caos. Arbilla i Víctor Álvarez, exigits en altres funcions, no arribaven a oferir les ajudes preteses, i els centrals blanc-i-blaus es trobaven amb un un contra un dramàtic que els va deixar retratats. El poder d’intimidació i la falta de temps per respirar i ressituar-se van acabar de fer caure l’estructura, inestable per totes bandes. Salva Sevilla, Javi López i Víctor Sánchez anaven bojos, també, intentant compensar els forats que desequilibraven l’equip.
No va servir de res que, en les estones d’atac, l’Espanyol trobés oxigen justament en el posicionament dels seus carrilers. Arbilla va ser el més incisiu per la dreta, però les seves centrades no van concretar-se en gaire més que un remat alt de Gerard Moreno. Caicedo, abans de la sagnia, també havia avisat amb un xut desviat per Keylor.
Per evitar que el desastre anés a més, i malgrat que l’envestida s’havia minimitzat en els minuts finals del primer temps, Sergio González va moure fitxa i va recuperar el seu dibuix clàssic al descans. Ciani i Javi López van ser els sacrificats, per donar entrada a Montañés i Cañas, que van redefinir l’equip en el 4-4-2 més natural.
Però tampoc així, i malgrat un 0-4 que podria haver relaxat els blancs, el panorama es va aclarir per als periquitos. Una corredissa solitària de Caicedo va aixecar els ànims d’una afició que aplaudia l’esforç, que intentava mirar més enllà del marcador. Però el Madrid anava decidit a tornar a apuntar-se una golejada, i Ronaldo, a estrenar-se com a golejador amb contundència. El quart del portuguès va obrir la porta a les substitucions sentimentals: minuts perquè Lucas Vázquez fos aplaudit i rodatge per a Jordan. Cristiano, a la seva, va fer el 0-6 i va perdonar el 0-7.
Emotiu homenatge a l’ídol Raúl Tamudo
Minuts abans del partit Raúl Tamudo va ser homenatjat per l’Espanyol en un acte senzill que va posar la pell de gallina a un Power 8 dret. A la llotja presidencial Joan Collet va entregar al golejador la insígnia d’or i brillants del club i, poc després, l’exjugador blanc-i-blau va trepitjar la gespa per rebre una emocionant ovació. Amb el seu fill als braços i davant d’una pancarta en què es llegia “Tamudo 23 llegenda”, va veure amb l’afició un vídeo dels seus millors moments abans de fer la sacada d’honor.
