Confio en Rufete

L’èxit d’una empresa esportiva com és l’Espanyol s’ha de mesurar des d’un triple vessant: econòmic, social i esportiu. Després de sis anys, i obert a la possibilitat que els fets em facin canviar d’opinió, el balanç de Chen només és positiu des de la perspectiva econòmica, amb l’únic mèrit –gens menyspreable– que ha sigut conseqüència de les diferents aportacions del propietari xinès i no d’una bona gestió. Sobre el fracàs social n’hem parlat força, i més que en parlarem. Avui toca el fracàs esportiu.

L’Espanyol no ha abandonat la mediocritat habitual. El problema és que les expectatives eren unes altres. La distància emotiva que suposava ser d’un club amb un propietari a 10.000 km reals i metafòrics es compensava, se’ns va prometre, amb èxits esportius. I més enllà del miratge de l’any de Rubi (¿qui és el responsable de la seva marxa?), tot ha estat com sempre, però pitjor: els nostres fills i una gran part de la massa social perica han hagut de viure el seu primer descens. Imperdonable.

Més enllà dels números –acompanyats dels descensos del femení i del filial– hi ha el projecte esportiu. De fet, els números acostumen a ser efecte del projecte. ¿Quin és el de l’Espanyol? ¿Hi ha proposta de joc? ¿Fins a quin punt es confia en el planter? ¿A quin model responen fitxatges que no serveixen ni per fons d’armari com ara Loren, Dimata, Fran Mérida, Vadillo o Miguelón? ¿Hi ha algú que pugui contestar aquestes preguntes?

Totes les mirades es dirigeixen a Rufete. Amb raó. Perquè ell és el màxim responsable del fracàs esportiu i perquè amb el cessament de Duran és l’únic a qui li podem exigir rendiment de comptes. Perquè Chen és l’amo i Mao és de sucre. Les xarxes bullen contra la possible renovació de Rufete. Perquè a les xarxes els agrada bullir, perquè estem cansats de l’absència de projecte i de tant avorriment i, molt important, perquè els pericos no hem oblidat el descens. No l’oblidarem mai. I Chen té raó quan diu que Rufete va ser lleial i responsable en aquell moment. Afegeixo: tan responsable que la seva imatge (amb gorra inclosa) estarà per sempre lligada a aquell moment tan amarg. Necessitem il·lusió. Un professional amb un projecte esportiu il·lusionant.

Rufete és un gran professional i un apassionat del futbol. Estic segur que no li costarà gens trobar feina i que es pot permetre una temporada de descans. I no crec que vulgui estar on ja no el volen. Per això penso que serà ell qui prendrà la decisió correcta si es produeix el previsible error de Chen. Quan li proposi renovar, Rufete dirà que no. Hi confio plenament.