RCD Espanyol
Esports  /  RCD Espanyol 17/11/2021

Yangel Herrera, el totterreny de l’Espanyol que va retirar Andrea Pirlo

Ferm candidat a ser el pròxim capità de Veneçuela, tenia clar des de petit el camí per convertir-se en futbolista

4 min
Yangel Herrera torna a somriure, ara a l'Espanyol, després de superar la lesió al turmell que va patir a l'estiu

Barcelona12 març del 2017. David Villa marca el quart gol de la golejada del New York City davant del DC United (4-0) i Patrick Vieira decideix donar descans al veterà Andrea Pirlo. En el seu lloc entra un desconegut veneçolà que debuta a la MLS amb només 19 anys. És un migcampista anomenat Yangel Herrera que només necessitarà un parell de mesos per pispar la titularitat i marcar-li el camí de la retirada a un dels millors migcentres europeus de les últimes dècades. 

Yangel va fer els primers passos en el món del futbol amb vuit anys, quan va formar part de l’equip del carrer on vivia, Buenavista, al Torneo Vacacional, un prestigiós campionat que s’organitza cada estiu al municipi d’Aragua de Maturín. Allà el va descobrir Cegarra, l'entrenador que el va captar amb 11 anys per jugar amb una selecció de nens de l’estat de Monagas. Cegarra, que també el va dirigir a l’escola Profesor Mejías de Maturín, va convertir-se en el seu pare futbolístic. “Vivia amb els seus pares al poble, prop de Maturín, però a vegades el tenia a casa uns dies i després el tornava. Era molt bon estudiant, això el va ajudar molt”, evoca. El formador el recorda com “un noi molt tranquil, dedicat i disciplinat, totalment diferent de la resta de joves de la seva edat". "En lloc d’estar pel carrer divertint-se, ell descansava molt i es prenia molt seriosament els partits. Es preparava per ser futbolista, i això l’ha portat on és ara”, afegeix.

Yangel Herrera substituint Andrea Pirlo en el seu debut a la MLS amb el New York City.

“Jugava de 5, per l’alçada i la qualitat que tenia, i donava equilibri al mig del camp. I quan havíem de resoldre un partit l’avançàvem perquè fes algun gol. Li agradava marcar i ser la figura dels partits, sempre era dels millors golejadors”, diu Cegarra. Fins i tot amb la selecció veneçolana sub-15, que va recórrer a ell com a central, va imposar el seu físic i bon joc aeri per fer gols de cap. Amb 15 anys va ingressar a la residència del Monagas Sport, un club de Segona Divisió, on ràpidament va destacar. L’Atlètic Veneçuela, de Primera, no va tardar a fixar-s’hi. “El president del Monagas va demanar-nos que el deixéssim un curs cedit perquè els ajudés a ascendir. Dit i fet, gràcies als gols que va fer i a la jerarquia que ja tenia, impròpia d’aquella edat, van pujar”, aporta el president del segon equip on va jugar, Rubén Villavicencio. Herrera també va ser clau a l'Atlètic Veneçuela, a qui va ajudar a classificar per primer cop per a un torneig internacional, la Copa Sud-americana. 

Soriano i Patsy el fitxen per al City

El futbol veneçolà se li va quedar petit ben aviat a Yangel Herrera, que el 2017 va guiar la selecció sub-20 del seu país al seu gran èxit internacional: la plata al Mundial sub-20. Aquell mateix any va aterrar als Estats Units de la mà del Manchester City, un dels nombrosos clubs que l’havien seguit amb atenció en diversos tornejos de seleccions de categories inferiors. “Vam rebre l’interès d’agents i scouters. Necessitava fer un salt a una lliga amb més jerarquia. Hi va haver ofertes econòmicament superiors, com la del Watford, però ens vam inclinar pel City per l'acord de col·laboració que teníem amb ells i per la bona relació que teníem amb el seu CEO, Ferran Soriano, i amb Joan Patsy”, recorda Villavicencio.

Yangel Herrera durant la seva etapa a l'Atlètic Veneçuela.

L'Atlètic Veneçuela va traspassar Herrera al conjunt de Manchester per “la quantitat més alta pagada per un jugador de la lliga de Veneçuela en aquell moment”, a més d’un 25% dels drets d’una futura venda, que encara conserven. “No tardarà gaire temps a ser el capità de la selecció. I tampoc tinc cap dubte que el seu següent traspàs serà el més alt de la història d’un jugador veneçolà”, pronostica Villavicencio, que el recorda com un noi “molt madur per l’edat que tenia i que mai va tenir un mal comportament a l’apartament on vivia sol”. 

El New York City va ser la seva primera etapa a l’estranger. “A Nova York va aprendre molt de Vieira i Pirlo, i també va establir una gran amistat amb David Villa, que el va anar a veure exclusivament a ell en un partit que Veneçuela va disputar al País Basc”, explica a l’ARA el periodista veneçolà de LaLigaTV Carlos Ponte. El City, amb qui té contracte fins al 2024, li envia regularment informes perquè treballi alguns punts febles, però cada estiu li busca una cessió perquè tingui minuts. “Sé la qualitat que hi ha allà i que és molt complicat entrar-hi, ho tinc clar. Jo em preocupo de fer bones temporades per estar-hi a prop, o si més no anar a clubs cada cop millors”, confessa el mateix Herrera. El seu rendiment ha anat a més des de la seva arribada a la Lliga, primer de la mà de l’Osca i després del Granada. A tot arreu segueix el mateix patró: “Arriba amb humilitat i, partint des de la banqueta, es guanya ser un fix i després és difícil que el treguin de l’equip”, comenta Cegarra.

Una lesió el porta a l'Espanyol

La lesió que va patir en un turmell a l’última Copa Amèrica va propiciar que l’Espanyol pogués incorporar-lo com a cedit l'últim dia de mercat. “Ell volia jugar en un equip de la mitja taula d’Anglaterra com el Leeds United o el West Ham, o en un equip europeu d’Espanya, però la lesió ho va canviar tot”, recorda Ponte, que veu “molt difícil” que l’Espanyol pugui retenir-lo la temporada que ve. “La ciutat li agrada molt, hi està molt content i vol estabilitat, perquè acaba de ser pare. No crec que la seva primera opció sigui quedar-se, però això pot canviar si l’Espanyol es classifica per a Europa”, afegeix. Herrera ratifica que fitxar pel conjunt blanc-i-blau “va ser una bona decisió”. El pròxim repte, convertir-se en indiscutible en un equip on ja s’ha estrenat com a titular i on ha firmat dos gols que li han anul·lat per fora de joc. De moment no vol mirar més enllà d'aquest curs: “Espero acabar la temporada havent tornat la confiança que l’Espanyol va dipositar en mi. No era fàcil fitxar-me estant lesionat”.

stats