Ricard Muñoz: “Tenia clar que no volia eternitzar el meu cicle”

BarcelonaRicard Muñoz (1978, Barcelona) rep l’ARA al seu despatx del Palau. Sobre la taula, sòbria, i en un espai entre acollidor i asfixiant, tanca els serrells de la fase final de la Lliga de Campions que disputa aquest cap de setmana el seu Barça Lassa d’hoquei patins. És l’últim capítol d’una etapa de quatre anys, brillant, com a tècnic de la secció. Amb l’OK Lliga i la Copa al sarró, el barceloní vol el triplet abans de fer “un pas al costat” i dedicar-se al projecte de La Masia.

Acomiadar-se aixecant la Champions sembla idíl·lic.

Sí, però encara no em veig guanyant el títol, no he visualitzat aquesta imatge. L’únic partit que tinc present és el de demà contra l’Oliveirense. Serà molt difícil i estic convençut que l’equip respondrà, és un expert en aquestes situacions. Sempre que hem superat els quarts, hem disputat la final, a excepció de l’any passat. Allò va ser escandalós.

L’equip ho té present?

Tots tenim aquella espina clavada. No per no haver assolit l’objectiu, perquè vam fer tot el que estava a les nostres mans. És la sensació. Passa el temps i encara pesa. Ens van fer fora. Hem de fer que sigui un motiu més per voler guanyar.

Preocupen els factors extraesportius?

No vull entrar-hi, perquè són difícils de gestionar. Només demanem que no hi hagi ningú que decideixi si el Barça es classifica per a la final o no. Hem d’aspirar a controlar tot el que passa a la pista, amb els encerts i les errades. I el que se’ns escapa, intentar que ens afecti el menys possible.

I a vostè? L’afecta el seu particular context emocional?

Una final four sempre és especial, il·lusiona. La visc com una més, no podria dir que és més especial que les altres. Totes ho són. Aquesta en concret és l’última de la meva etapa com a tècnic blaugrana. Espero recordar-la sempre.

Ha paït la decisió de deixar-ho?

Directament no hi penso. Quan estàs tan involucrat en un projecte, en una competició, no tens temps per veure més enllà. Amb la tensió sota mínims, estic convençut que el moment de prendre consciència arribarà.

Ser entrenador del Barça té un peatge?

És un càrrec complicat, de màxima exigència i que comporta decisions molt difícils. L’equip, històricament, sempre ha guanyat i tu has de seguir aquest camí. Arriba un punt que l’hoquei domina la teva vida. Costa molt diferenciar l’àmbit personal del professional. Crec que és higiènic canviar el director d’orquestra cada quatre anys. Era el moment adient.

Hi va haver un detonant?

A partir de la meva segona temporada vaig tenir clar que no volia eternitzar el meu cicle. Hauria sigut un bon símptoma, però és la meva forma de veure les coses. La Copa d’aquesta campanya va refermar la meva posició. Potser m’hauria replantejat seguir si haguéssim perdut la final, perquè si ho deixes amb una derrota sembla que estiguis fugint.

Ho va entendre la plantilla?

Vaig parlar amb els meus jugadors dos minuts abans de dir-ho en roda de premsa. No volia sacsejar l’equip. Es van quedar parats, però van entendre els motius. Ens vam conjurar per acabar la temporada de la millor manera possible. Vaig notar l’estima de tots.

Quan va anunciar-ho, va apuntar que li havien intentat posar obstacles. A què es referia?

Crec que no cal explicar certes coses. Dirigir el Barça és un honor, un somni per a molts. Un cop ja treballes a l’entitat, hi ha persones que et donen suport i d’altres que et posen les coses difícils. Quan perds, tot es magnifica. Alguns fan ús d’un discurs determinat per fer sang. Això passa des de fa molts anys i no ajuda a fer que les coses funcionin.

T’imaginaves una trajectòria tan vinculada a l’excel·lència?

No, perquè jo soc una persona d’objectius a curt termini. Tenia clar quin estil volia, com havia de ser el meu col·lectiu. Els esportistes havien d’interioritzar que han d’estar al servei del grup.

Cal un canvi o s’ha d’apostar per un nou Muñoz?

No ho sé. Crec que la meva manera d’entendre aquesta disciplina és la que té el club. L’esforç, el treball i l’ordre a nivell de joc han de ser innegociables. L’únic que desitjo és que la secció segueixi guanyant i aixecant títols.

L’hoquei deixa de ser prioritari?

M’allunyaré, però no hi haurà una desvinculació total. Podré seguir aportant coses des d’un altre lloc, sense formar part del dia a dia. Tinc altres projectes sobre la taula, de seleccions, a nivell institucional. Encara és d’hora.